El nou model d’IB3, el gran oblidat dels Acords pel Canvi

PalmaLa dimissió, la setmana passada, per incompatibilitat laboral, d’un dels quinze membres del Consell Assessor de Continguts d’IB3 afegeix un capítol més a la rocambolesca història d’un dels organismes que havien de ser decisius en un dels projectes emblemàtics dels Acords pel Canvi: el ‘nou model’ d’IB3.

Va ser el 13 d’octubre de 2015 quan el Parlament en va aprovar la constitució, en el termini d’un mes, amb l’objectiu, segons recullen les cròniques periodístiques, d’elaborar una proposta de nou model abans de sis mesos. Diverses complicacions en la configuració dels membres, alguna dimissió sobtada i qualque votació surrealista al Parlament varen endarrerir la constitució definitiva del Consell fins al 8 de febrer d’enguany. Ara, que ja han passat els sis mesos, totes les parts implicades admeten que gairebé no s’ha avançat gens en la proposta.

Composició molt variada

El Consell Assessor és un òrgan participatiu, inclòs en la llei d’IB3, integrat per quinze membres, representants dels sectors audiovisual, educatiu i cultural, però en el qual també hi ha associacions de consumidors, la Federació de Sords i la Federació d’Associacions de Jubilats i Pensionistes. El seu representant, Joan Huguet, n’és, justament, el president provisional, elegit per qüestions d’edat, a l’espera que s’aprovi el reglament del Consell i es pugui elegir un president definitiu.

Aquesta heterogeneïtat és, justament, un dels principals obstacles a l’hora de fer feina, segons coincideixen diverses fonts consultades dins el Consell. “Som conscients que hi ha gent que potser no està preparada”, assenyala a l’ARA Balears un dels seus membres. Una altra font consultada diu que “el document marc que se’ns va facilitar és pobríssim”. “És molt grandiloqüent que hàgim de definir el model”, afegeix un altre membre. “No s’ha d’esperar que arreglem el món, potser no som la panacea”, conclouen.

Després de l’aturada estival, el Consell té previst reprendre la feina aquest mes de setembre amb la constitució de grups de treball que abordin temes concrets. D’aquesta manera, s’espera agilitar la tasca encomanada.

Zel per la independència

Els grups parlamentaris, per la seva banda, asseguren ser conscients d’aquest endarreriment, però coincideixen a assenyalar que no s’hi volen immiscir per “respectar-ne l’autonomia”. Amb tot, algun dels membres de la Comissió de Control parlamentari d’IB3 assegura haver detectat “poc interès” en els membres de la Comissió. “Ningú sabia ben bé el que calia fer. No tenen full de ruta”, precisa.

La representant del PSIB a la Comissió, Sílvia Cano, es mostra més optimista. “El consell de direcció ha elaborat un pla estratègic; allà sí que s’ha fet una feina acurada. Això s’ha de complementar amb aquesta feina més participativa, però és un bon document de partida, ben plantejat, redactat per professionals. No faran feina des de zero”, assegura.

Des de MÉS per Mallorca, David Abril admet que “hem estat tan respectuosos amb la seva independència que no hi hem estat gaire a sobre”, i insisteix que la Comissió “no ha de fiscalitzar” la feina de la Comissió. “En tot cas”, assenyala, “si algú ha de pitjar, potser hauria de ser la direcció”.

El representant de Podem, Alberto Jarabo, fa un diagnòstic similar i admet que “per ventura necessiten un poc d’empenta o que els posem més eines a les mans”.

La diputada del PP Antònia Perelló, membre també de la Comissió de Control, no es mostra sorpresa per la manca de resultats de la Comissió. “Ho hem dit bastantes vegades: fa la impressió que no ho tenen clar”, diu en referència a la majoria parlamentària. “Fa la sensació que varen adoptar aquesta fórmula per guanyar temps, però la legislatura avança i no tenim res”, afegeix. En aquest sentit, critica que el Pacte s’omplís la boca, a principis de legislatura, amb el ‘nou model’ i que, en canvi, hagi licitat una concessió dels informatius mantenint el model externalitzat que va implantar el PP i que tant s’ha criticat des de l’esquerra.

Un model a consensuar

El director general d’IB3, Andreu Manresa, ha declinat donar-ne la seva opinió al·legant, també, que no vol interferir en la tasca del Consell. “Esper i desitj que facin una bona feina i que siguin eficaços”, s’ha limitat a dir. Fonts de l’ens assenyalen, però, que el Consell “és inoperatiu perquè no s’hi han posat de bon de veres”. En aquest sentit, descarten que la procedència tan diversa dels quinze membres sigui un impediment per si mateix. “El ventall professional i social està molt bé. Hi ha una bona massa crítica”, diuen. Amb tot, admeten que, entre els directius, hi ha una certa “decepció” per la poca “iniciativa” que mostren els seus membres. Així mateix, assenyalen els grups parlamentaris, als quals acusen d’haver propagat “el mantra que diu que el model l’han de definir ells, malgrat que no és així”. “Ho haurem de fer entre tots: Consell, IB3 i Parlament. I per definir el model, el primer que s’ha de fer és determinar-ne la grandària i els doblers necessaris, i això ho ha de fer el Parlament”, conclouen.

La qüestió d’IB3, per tant, es reafirma com un dels grans deures pendents del Govern sorgit dels Acords pel Canvi quan s’inicia el darrer curs polític complet de la legislatura.