La resurrecció d’uns enginys històrics

PalmaLa força del vent, juntament amb la tracció animal, és una de les energies que l’ésser humà ha fet servir des de temps remots, molt abans de la invenció de l’electricitat i dels motors d’explosió. A més de les veles dels vaixells, un dels ginys de vent més importants en la història de la humanitat són els molins.

Les primeres notes històriques sobre molins fariners ens duen a la Pèrsia del segle VII. Ja llavors s’utilitzava l’energia eòlica per moldre els grans de blat i convertir-los en farina. Els perses empraven uns molins d’eix vertical que movien directament les moles. A Mallorca, els historiadors han documentat els primers molins de vent al segle XIV. Al Retaule de sant Jordi, una obra pictòrica de Pere Niçard de 1468 en què es veu la badia de Palma, ja hi podem distingir clarament un molí fariner.

A partir del segle XVII, l’augment de la població i del conreu de cereals fa prendre importància a aquestes construccions, fins al punt que l’any 1639 es constitueix a Mallorca el gremi de moliners de vent.

Les millores tècniques permeten construir a partir del segle XIX els molins de torre estreta, de manera que perden pes els molins situats als terrats d’altres construccions més grosses.

L’ús dels molins fariners comença a decaure amb l’entrada del segle XX, quan apareixen les farineres que molen el gra gràcies a l’energia elèctrica o als motors d’explosió. Des d’aleshores, el patrimoni etnològic i històric que representen els molins fariners s’ha anat degradant i perdent, fins al punt que les institucions han hagut d’actuar per intentar conservar-lo.

Tot i que els molins fariners han quedat totalment exclosos dels processos productius de l’economia moderna, continuen tenint un important valor paisatgístic, etnològic i turístic. A més a més, alguns d’ells s’han reconvertit amb èxit en restaurants o -com és el cas del molí d’en Fraret, que és la seu Museu Arqueològic de Son Fornés- en edificis culturals.

Segons dades de l’Associació d’amics dels molins de Mallorca, a l’illa s’han comptat 895 molins fariners de vent, uns 200 dels quals han desaparegut completament.

Els molins: una altra mirada

Una de les tasques de recuperació i posada en valor del patrimoni moliner de Mallorca és la creació de la ruta entre sis molins fariners en el marc del projecte europeu ‘Els molins: una altra mirada’. Aquesta iniciativa ha coordinat el Consell de Mallorca i les institucions catalanes amb les institucions de les regions franceses de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. Part del finançament per a aquest projecte ha provingut del fons de cultura de l’euroregió Pirineus-Mediterrània, que s’encarrega de la col·laboració d’aquestes quatre regions a banda i banda dels Pirineus.

‘Els molins: una altra mirada’ va permetre la creació d’una ruta de 25 molins a les dues regions franceses, Catalunya i Mallorca. D’aquests, sis són a Mallorca. Es tracta del molí d’en Fraret (Manacor), el d’en Sopa (Manacor), el del Fraret (Montuïri), el de Can Nofre (Montuïri), el de Son Gornals (Porreres) i el de Can Garra Seca (Llucmajor).

Gràcies al projecte europeu i a la tasca del Consell, es van poder connectar aquests sis molins amb els altres denou exemplars de diferents tipus de Catalunya i el sud de França. Cadascun dels molins que formen part de la ruta de l’euroregió a Mallorca té un horari de visita. A més, per explicar-ne les particularitats, s’elaborà material audiovisual que es pot consultar a internet.

Itinerari

La ruta inclou dos molins al terme de Manacor, dos més al terme de Montuïri, un al municipi de Porreres i un a Llucmajor. Tots ells són molins fariners, i n’hi ha tres de propietat pública i tres de propietat privada. Arran d’aquesta circumstància, el Consell de Mallorca es va haver de coordinar amb els propietaris privats dels molins de Son Gornals de Porreres, de Can Garra Seca de Llucmajor, d’en Nofre de Montuïri i d’en Sopa de Manacor, i també amb els ajuntaments de Montuïri pel molí del Fraret i de Manacor pel molí d’en Fraret.

L’objectiu d’aquesta ruta és, sobretot, donar a conèixer i posar en valor el patrimoni moliner de l’euroregió Pirineus-Mediterrània, però també cerca potenciar el turisme cultural; involucrar la ciutadania en el coneixement i la valoració del patrimoni; explorar les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de difusió cultural i, finalment, mirar d’establir ponts i formes de cooperació que ajudin a conservar el patrimoni de tota l’euroregió.

LES CLAUS

• L’euroregió Pirineus Mediterrània és un marc de col·laboració entre Catalunya, les Illes Balears i dues regions del sud de França.
• La ruta dels molins de l’euroregió n’inclou un total de 25: 6 a Mallorca, 4 a Catalunya, 6 a la regió francesa de Llenguadoc-Rosselló i 8 a la regió de Migdia-Pirineus.
• El projecte s’ha posat en marxa enguany amb fons de Cultura de l’euroregió.
• Quatre dels molins tenen propietaris privats, mentre que dos d’ells pertanyen als ajuntaments de Manacor i Montuïri.
• Està documentada l’existència de molins fariners a Mallorca des del segle XIV.
• Els sis molins de la ruta daten d’èpoques diferents; els dos més antics són del segle XVII.

Propera parada, Pla de Sant Jordi

El Consell de Mallorca fa una valoració totalment positiva de la ruta dels molins de l’euroregió, tant pel que fa als sis molins fariners de Mallorca com pel que fa a la col·laboració que hi ha amb les altres tres regions europees. Tanmateix, des de Patrimoni del Consell de Mallorca avancen que pretenen continuar treballant en la posada en valor del patrimoni moliner de Mallorca.

El proper projecte que té en ment el Consell és estendre aquesta ruta cap a un altre tipus de molins totalment diferent dels molins fariners del pla:els molins d’extracció d’aigua del Pla de Sant Jordi.

Els molins de treure aigua, situats en dues àrees diferents a Mallorca, a la de sa Pobla i Muro i a la del Pla de Sant Jordi, són posteriors als fariners. Aquestes construccions daten de mitjan segle XIX i foren intensament utilitzades fins a la dècada de 1930, en què començaren a substituir-se per bombes d’extracció mecàniques.

Projectes

Al Pla de Sant Jordi, ja s’han posat en marxa diversos projectes de rehabilitació dels molins d’aigua per part de diferents institucions. De moment, segons el Consell de Mallorca, el projecte de posada en valor d’aquest patrimoni es troba encara en una fase molt embrionària, però bàsicament consistiria a afegir-los a la ruta de l’euroregió Pirineus-Mediterrània.

Això suposaria, si s’hi actua com s’ha fet amb els molins fariners, incloure els molins de Sant Jordi en el mapa virtual; es rehabilitaran, s’obriran horaris de visita i es prepararà material audiovisual per explicar-ne les característiques i la història.