Una multitud sobre la taula de negociació
Docents i Govern es tornen a veure les cares avui amb el dubte de saber si la protesta canviarà res
Palma.Les negociacions entre el Govern i els representants dels professors es reprenen avui amb una diferència important respecte de la setmana passada: una manifestació multitudinària que els convocants posaran avui damunt de la taula de negociació. "Demà tots vosaltres sereu els nostres negociadors", va dir ahir la portaveu dels convocants, Tonina Siquier, des de l'escenari del Born en acabar la protesta.
La marxa, per tant, serà emprada com a element de pressió per part dels docents. Fins i tot, pot compensar el cansament després de dues setmanes de vaga. I, en definitiva, l'èxit de la protesta els situa en una posició molt més avantatjosa per negociar. Avui dematí, sindicats i Plataforma de docents es reuniran per mantenir una posició conjunta en la negociació d'avui horabaixa, quan el Comitè de Vaga es torna a veure amb el Govern. De moment, la plataforma ha decidit mantenir-se en la petició de retirada del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i no fer cap contraproposta al Govern. Els sindicats avisen que si els interlocutors de l'Executiu no tenen capacitat de decisió, s'aixecaran de la taula.
A l'altre costat, la reacció del Govern a la protesta és una incògnita. Si s'han de cercar referents, l'únic que serveix és el de la protesta de març de 2012 en defensa de la llengua pròpia i contra la política de José Ramón Bauzá per arraconar-la. La protesta fou inferior i Bauzá no varià la seva política. Per tant, podria ser que fes el mateix ara. Però la diferència amb l'any passat, al marge del nombre de manifestants, és que llavors no hi havia una vaga indefinida de mestres i professors en marxa. També haurà de valorar que en aquella protesta "no n'hi havia cap dels nostres", com va dir un expresident del Govern del PP, i ara sí.
Les opcions del Govern
El Govern, en realitat, només té dues sortides possibles: fer-se el sord davant del clam de tanta gent que va sortir ahir al carrer, tornar a al·legar l'aval de les urnes i de la majoria silenciosa, i mantenir-se en la seva intenció d'imposar el TIL aquest curs, o cercar una solució al conflicte, i això implica fer més cessions de les que ha deixat entreveure fins ara. Si la qüestió en joc no tingués res a veure amb la llengua i no la dugués directament Bauzá, la segona opció tindria moltes possibilitats perquè ja s'ha vist en el passat que el Govern ha cedit en qüestions com el tancament d'hospitals o els imposts verds que no duia directament el president.
També és cert que l'Executiu va fer una primera cessió la setmana passada, quan plantejà que el TIL no fos obligatori a l'ESO, i que aquesta pot tenir continuïtat. De fet, la setmana passada es va comentar molt la possibilitat que el Govern acabàs acceptant que el TIL s'aplicàs de manera voluntària aquest curs, però l'Executiu ho ha negat insistentment i no ho ha plantejat fins ara en les negociacions. De moment, l'apropament de posicions que s'ha produït entre el Govern i docents s'ha fonamentat en la negociació de qüestions secundàries (l'únic compromís important és el de revisar l'avantprojecte de llei de convivència). Ara arriba el moment de posar el TIL sobre la taula.
