La nacra, de la vulnerabilitat a l’extinció?

“Malauradament, distingir les nacres mortes de les vives és molt fàcil perquè totes s’han quedat obertes, buides i netes per dintre. A més, en els llocs més exposats, el corrent les ha arrancades del substrat i ara, a cada deu metres, te’n pots trobar una flotant. És una sensació molt colpidora; recordo zones amb moltes nacres i ara sembla que ni tan sols hagin estat mai allà, com si no haguessin existit. Quan surts de l’aigua i has vist tot aquell desastre, la veritat és que fa ganes de posar-se a plorar”. Elvira Álvarez i Maite Vázquez són dues investigadores del Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) acostumades a fer immersions en aigües de l’arxipèlag de Cabrera per censar les poblacions de nacra ( Pinna nobilis ). Conjuntament amb Salud Deudero, la directora del COB-IEO, han estudiat durant molts anys aquesta espècie, emblemàtica i endèmica del Mediterrani. Totes elles coincideixen a expressar els seus temors, que dia a dia s’estan confirmant, com el pitjor dels malsons: “Els pocs exemplars que semblava que sobreviurien fa dos mesos, ara quan tornem al mateix lloc, ja els trobem morts. El que més ens preocupa és que la mortalitat arribi a ser com a altres zones del Mediterrani espanyol, o sigui, del 100%”.

El passat dia 15 de març es va reunir a Palma, per primera vegada, un grup d’experts per tal d’avaluar l’episodi de mortalitat massiva de ‘Pinna nobilis’ que des de fa sis mesos afecta el Mediterrani espanyol. Al taller, que va tenir lloc a les dependències del COB-IEO, assistiren representants del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, dels governs de les comunitats autònomes implicades, així com de diverses universitats, centres de recerca i reserves marines, i biòlegs experts en l’estudi de la nacra. En aquesta reunió es varen aportar les darreres dades, totes molt negatives i alarmants, recopilades i facilitades els darrers mesos per investigadors, representants de les administracions, centres de busseig i també per la plataforma Observadors del Mar del CSIC, en què col·laboren Iris Hendriks i Laura Royo de l’Imedea. Segons aquestes dades, les mortalitats de les poblacions de nacra supera ja el 80% i arriba en molts casos al 100%.

Situació avui dia

La situació és la següent. A la costa andalusa i murciana a l’octubre ja havia mort entre el 80 i el 100% de la població de nacres, però ara per ara gairebé ja no hi queden exemplars supervivents en aquestes zones. A Balears, on la mortalitat va arribar uns mesos més tard, els efectes han estat, però, igualment devastadors, segons els sondatges que s’han efectuat a diversos punts concrets. Així, a la Dragonera els submarinistes no han trobat nacres vives, ni tampoc a la zona d’Illetes i Magaluf (Mallorca) ni a Cala Salada (Eivissa), llocs en els quals totes les poblacions de nacres han mort. A Cabrera hi ha un 86% de mortalitat a 10 metres de profunditat i un 98% a 20 metres. En aquesta profunditat, de 257 nacres censades, només se’n van trobar dues de vives. El pitjor és que les nacres que en una primera inspecció es va detectar que estaven malaltes, quan es van tornar a visitar, ja havien mort.

Sembla que a la costa catalana la mortalitat encara no és tant majoritària, almenys fins ara. En tot cas, s’han cursat avisos a la comunitat científica d’altres països -França, Itàlia, Grècia i Tunísia- on de moment no s’ha detectat cap episodi de mortalitat per informar-los del que està passant a la costa espanyola. Cal tenir en compte que la nacra és un mol·lusc bivalve endèmic del Mediterrani i res no fa pensar que l’actual episodi de mortalitat, que va començar a la costa andalusa poc després de l’estiu, no acabi estenent-se per tota la conca mediterrània, o per una bona part.

Generalment, les nacres van associades a les praderies de posidònia i col·laboren activament en l’augment de la biodiversitat marina i la complexitat d’hàbitats amb l’assentament d’organismes com briozous, algues i esponges. “Ens fa molta por que, si el patogen causant de la seva mort ja ha infectat tot el Mediterrani espanyol, d’aquí a l’estiu infecti la resta del Mediterrani. No oblidem que parlam d’una espècie endèmica i que la possibilitat d’extinció és real”, alerten les oceanògrafes del COB-IEO. Davant la situació de precarietat en la qual es troba la nacra, el govern espanyol treballa aquests dies, amb l’assessorament del IEO, per tal de catalogar de nou l’espècie. Així, de l’estatus actual de “vulnerable” -està protegida per la Directiva d’Hàbitats del catàleg espanyol d’espècies amenaçades- la nacra passarà, com a mínim, a ser considerada en “perill d’extinció” o fins i tot en “perill crític”, segons el que determini finalment el Ministeri.

Treballs per identificar el patogen

A part de la recopilació de dades, a la reunió del passat dia 15 es van aportar els darrers avanços per tractar d’esbrinar les causes de la mortalitat massiva de la nacra, atribuïdes a un patogen que encara no ha estat totalment identificat. Des del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura del Govern balear (LIMIA), l’Instituto Tecnolóxico para o Control do Medio Mariño de Galicia (INTECMAR) i el departament de Microbiologia i Parasitologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la es treballa intensament en l’elaboració d’anàlisis histopatològiques i genètiques amb mostres d’exemplars malalts. Amalia Grau, del LIMIA -que igual que Salud Deudero, Elvira Álvarez i Maite Vázquez també s’ha involucrat en el Projecte Pinna per a l’estudi de la nacra en aigües de Cabrera- va explicar a la reunió que el patogen és un paràsit del grup dels haplosporidis però encara no se n’ha determinat l’espècie.

Els científics no descarten cap hipòtesi sobre l’origen del patogen: des de la possibilitat del cultiu recent d’un altre bivalve o mol·lusc en el mar fins a l’alliberament d’aigua de llast amb elements desconeguts per part d’un vaixell o fins i tot efectes indirectes derivats del canvi climàtic, com l’augment de la temperatura de l’aigua o la proliferació d’espècies exòtiques introduïdes amb l’ajut de l’home. Si el patogen forma part del grup dels haplosporidis, llavors les seves espores resistents facilitarien una dispersió relativament senzilla a través de la columna d’aigua, cosa que segons els científics explicaria la seva propagació tan ràpida, a través dels corrents, des d’Almeria fins a Balears en molt poques setmanes.

Tot i que no n’hi ha precedents al Mediterrani, sí que hi ha un episodi semblant que va tenir lloc als anys 50 a la badia de Chesapeake (als Estats Units), a l’oceà Atlàntic, on un bivalve autòcton d’aquella zona es va veure greument afectat per la importació i el cultiu d’altres espècies. Encara no se sap si el patogen que afecta la ‘Pinna nobilis’ també pot repercutir sobre altres espècies bivalves. A la ‘Pinna Rudis’, per exemple, -una espècie relativament semblant però més petita i distribuïda a l’Atlàntic i el Mediterrani- sembla que de moment no l’ha afectada.

El Govern balear, que ja havia redactat un pla de gestió per a la nacra, està en espera de l’evolució dels esdeveniments per aplicar-lo i adaptar-lo a la nova situació. En aquest sentit, s’ha creat un comitè estatal de seguiment i coordinació entre administracions, institucions i centres de recerca per intercanviar informació, delimitar estacions o punts de mostreig, així com un protocol comú per a totes les comunitats autònomes que estableix la metodologia a seguir per estudiar taxes d’abundància, talles i demografia. D’acord amb aquestes directrius, en els propers dies Elvira Álvarez i Maite Vázquez tornaran a fer immersions a Cabrera i a altres punts de les Balears. “No sabem què trobarem, però ens ho podem imaginar”, expliquen molt serioses les dues investigadores del COB-IEO.

UN BON INDICADOR ECOLÒGIC

La nacra és el mol·lusc bivalve més gros del Mediterrani, pot arribar a fer un metre d’alçària. Molt sensible als impactes que té al seu voltant -per exemple els fondejos d’embarcacions-, actua com un bon indicador de l’estat ambiental de les zones costaneres. Viu des del mig metre de profunditat fins als 60 metres, principalment associada a les praderies de ‘Posidonia oceanica’, tot i que també la trobam en altres hàbitats. Pot arribar a viure 40 anys, inverteix molta energia a mantenir-se fixa al substrat i és hermafrodita seqüencial, és a dir que alterna de sexe a l’època reproductora i no es pot fecundar a si mateixa, depenent doncs de la presència d’individus al seu voltant.

Fins a l’estiu passat, a Cabrera és on hi ha hagut les millors condicions de supervivència, amb una densitat mitjana de 5,35 individus per cada 100 m2. Els experts consideren que a partir de quatre individus per 100 m2 ja és una densitat “alta”. En aigües d’Eivissa la mitjana era de 0,83, a Mallorca de 1,99, a Menorca de 2,7 i a Formentera de 1,9. Són dades del COB-IEO recollides entre el 2011 i el 2014, a través del Projecte Pinna, elaborat pel Parc Nacional Marítim de Cabrera i que tenia per objectiu comparar la població de nacres de Cabrera respecte d’altres zones de Balears. En total es van censar 1.873 individus només a Cabrera, amb el 15,59% d’exemplars morts. “Si en el futur s’hagués de fer una repoblació, sabem que a Cabrera hi ha les condicions ambientals més òptimes per a la seva conservació”, expliquen les investigadores del COB-IEO. En realitat, la replantació ja s’ha fet experimentalment abans tant a Cabrera com a altres zones d’Espanya.