Ni un terç dels nuclis afectats a Mallorca i Eivissa compliran

Palma/eivissaL'anomenada moratòria del clavegueram -una disposició addicional que es va incloure l’any passat a la Llei d’avaluació d’impacte ambiental- haurà servit, amb prou feines, per revertir menys de la meitat de la situació irregular que, encara avui dia, afecta gairebé una norantena d’urbanitzacions, nuclis o carrers de les Balears: l’absència de connexió a la xarxa de sanejament. Una herència de l’urbanisme desenfrenat, marca de la casa, que contravé la normativa europea i que governs de diferents colors han intentat resoldre a força de concedir moratòries. L’estiu passat, el Pacte va considerar que la tercera és la bona i, després d’una intensa discussió, va aprovar la que havia de ser la moratòria definitiva. Els termins, aquesta vegada, eren molt clars. Els consistoris que no hagin aprovat els projectes d’instal·lació de clavegueram abans de dia 17 d’agost ja no podran donar llicències d’obra en aquests nuclis. A Mallorca, menys d’un 30% té assegurat arribar-hi, segons la informació recollida per l’ARA Balears, que no ha pogut disposar de les dades de Manacor, tot i que les va demanar amb una setmana d’antelació. A Eivissa, només es preveu que dos dels vuit nuclis compleixin. Menorca, en canvi, completarà amb nota el repte i unes tres quartes parts dels nuclis afectats fan comptes presentar els projectes a temps.

Decepció a l’Executiu

Des del Govern constaten que “són bastant pocs els ajuntaments que han fet els deures”; els consistoris repliquen amb diferents arguments. La manca d’una depuradora on poder completar la connexió és una de les queixes més freqüents. “Hem tingut contactes amb la Conselleria i Abaqua; ens han dit que, amb el tema econòmic, no hi comptem”, lamenta el regidor d’Urbanisme de Llucmajor, Jaume Tomàs, qui afegeix que els tres nuclis afectats al municipi (Cala Pi, Vallgornera i es Pas) presenten la dificultat d’estar construïdes damunt una zona de coves qualificades com a LIC.

Un argument semblant planteja el batle de Campos, Tià Sagreras, qui no té previst connectar els “pocs solars” del nucli de ses Covetes que, assegura, n’estarien afectats, perquè “la depuradora queda molt lluny i cal travessar una zona ANEI”. “Seria molt car”, assegura. A Lloseta, en canvi, hi ha una urbanització afectada, però no hi poden fer res perquè el promotor no l’ha volguda recepcionar. La disparitat entre els alts costos i els pocs afectats, la manca de depuradores i les dificultats afegides quan les obres toquen espais protegits són les principals explicacions que donen els consistoris implicats.

El director general d’Ordenació de Territori, Luis Corral, considera, però, que “es varen establir uns terminis molt raonables i molt pensats sobre la feina que comportava cadascun d’ells”. I ja adverteix que “de cap de les maneres” plantegen una nova moratòria. “El tema està ben clar. No podran concedir llicències en aquella banda i el clavegueram hi arribarà sí o sí. No poden al·legar que no hi ha hagut temps. Senzillament, no han posat tot el que cal posar”, assegura.

I això, qui ho paga?

Corral admet que no han pressionat municipi per municipi perquè considera que no és la seva feina. En canvi, afirma haver estat en contacte amb la Federació d’Entitats Locals (FELIB) que els representa. El seu president, Joan Carles Verd, recomana als municipis que “intentin fer un esforç” perquè, al cap i a la fi, “el problema el tindran ells”. “És complicat que hi hagi més possibilitats de pròrrogues” i admet que “la primera fase de la moratòria que va aprovar el Govern no era tan complexa”.

No obstant això, Verd, batle de Sencelles, intentarà “excepcionar” el nucli urbà de Ruberts, l’únic perjudicat dins del seu municipi. Al·lega que només hi ha uns 15 o 20 habitatges afectats i descarta donar el sus al projecte a causa del “cost elevat”. La sortida seria construir l’estructura de sanejament fins a la depuradora del poble, fer-ne una a posta per a aquest nucli o anar a cercar la de Santa Eugènia o la de Sineu. En tots tres casos, una despesa que, considera, no paga la pena, tenint en compte que no es preveu que el nucli pugui créixer en un futur.

En aquest sentit, reclama que “el Govern hauria d’establir línies de subvenció” i lamenta que hagin de ser els consistoris els qui hagin de fer front a les despeses. “L’obligació de connectar és dels promotors”, subratlla. “S’haurien de cercar solucions mixtes”, diu, perquè “no tot ha de recaure sobre els ajuntaments, perquè qui se’n beneficia són els propietaris”.

La visió ecologista

El GOB també observa amb preocupació l’evolució dels esdeveniments d’una causa que fa anys que abandera. “Ja ens vàrem mostrar molt crítics amb la primera moratòria”, aprovada el 2010 pel segon Pacte de Progrés, recorda la portaveu, Margalida Ramis, qui la qualifica de “disbarat”. Amb tot, lamenta, la situació encara va empitjorar durant el Govern de José Ramón Bauzá, qui no només va prorrogar la moratòria, sinó que va elaborar un paquet de qüestions incloses en la legislació aleshores vigent respecte de la construcció en sòl rústic que els ecologistes varen dur davant el defensor del poble, perquè va entendre que podia incórrer-se en una possible inconstitucionalitat.

Ramis remarca que la Llei estatal bàsica del sòl estipula que un sòl ha de ser urbà quan té tots els serveis bàsics i, per tant, no poden atorgar-se llicències en nuclis urbans si hi manca la xarxa de clavegueram corresponent. “És una qüestió bàsica”, sosté .

Ramis recorda casos com el de la urbanització de Vallgornera (a Llucmajor), un dels més aberrants des del punt de vista mediambiental. A la cova que fou descoberta durant les obres de perforació de la fossa sèptica d’un hotel, s’hi arribà a trobar matèria fecal acumulada.

Durant aquests anys en què s’ha anat prorrogant l’aplicació de la normativa, prossegueix, “en comptes de resoldre el problema i obligar els ajuntaments i els promotors a fer la dotació corresponent i a preveure-ho en el pressupost abans de la recepció de noves urbanitzacions, es va permetre continuar donant llicències als espais que no tenien la qüestió resolta i, per tant, incrementaven d’aquesta manera el problema”, assevera.

El GOB lamenta que la Conselleria de Territori -en mans del PSIB i amb el suport de MÉS, formació política que tant va criticar, recorda, les pròrrogues del Govern PP- acabàs plantejant una altra pròrroga. Si bé els ecosobiranistes es defensaren explicant que, a diferència de les legislatures anteriors, havien fixat una data límit per a l’execució dels projectes, el GOB posaen dubte que aquesta vegada es desplegassin els mitjans per realitzar les obres necessàries amb l’objectiu d’acatar finalment la llei. “Tot i que fins ara no hi havia hagut ni la capacitat ni la voluntat de posar-ho en marxa”, assegura Ramis, “em sembla aberrant que es continuïn donant llicències encara”.

Per part de l’Executiu, Corral defensa que els terminis es varen consensuar amb les entitats municipals i tancar la porta a la clemència urbanística. “Quan acabi l’any, no ens podrà venir cap batle ni cap promotor a dir-nos que ho tornem a fer. Ja seria fer el ridícul”, conclou.