Ni marina de luxe ni centre comercial davant la Seu

PalmaArquitectes, comerciants i empresaris mostren rebuig a la transformació del moll Vell que preveu l’avanç del pla director d’infraestructures del port de Palma, que inclou una profunda reordenació de les superfícies i els usos de les seves instal·lacions durant els propers 60 anys. Al moll Vell, davant la Seu, el pla projecta destinar-ne tota la superfície, gairebé 200.000 metres quadrats, a usos comercials. L’extrem es dedicaria a l’arribada dels vaixells de creuer, mentre que a la part exterior, mirant cap al parc de la Mar, es construiria una nova marina per a grans iots de fins a 100 metres.

L’oposició a aquesta actuació prevista en el pla de l’Autoritat Portuària, que el seu director, Alberto Pons, ha anat presentant a les institucions i sectors implicats durant els darrers mesos, ve donada tant pel fort impacte que podria tenir sobre l’epicentre històric de la ciutat i el conjunt monumental de la Seu com pels efectes que tindrien els nous usos prevists -comercial, restauració i oci- sobre l’actual teixit d’aquests sectors a la ciutat. “No volem que es faci el mateix que fa AENA a l’aeroport i, a més, al centre de Palma”, resumeix sobre això Bartomeu Servera, president de la Confederació Balear de Comerç, la unió entre Pimeco i Afedeco.

Una repercussió “forta i directa”

“Ara mateix arriben molts grans creuers, però si feim un pla per adaptar el port a l’arribada d’aquests vaixells, ens podem trobar que d’aquí a 60 anys, i poden passar moltes coses, ja no sigui així”, assenyala el degà del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, Joan Morey, que assegura que estan “preocupats” per una actuació que consideren “excessiva”. El pla preveu una inversió de fins a 1.000 milions d’euros, 550 dels quals provindrien de fons públics i la resta es finançaria a través de la concessió dels nous espais comercials i amarraments.

“El pla se sosté per la idea de cedir el moll Vell a usos terciaris per poder finançar l’ampliació del dic de l’Oest, però cap de les dues coses ens sembla bé”, adverteix Morey, que avança que els arquitectes treballen en una proposta alternativa. “Seria positiu que la ciutat guanyàs espais lliures al moll Vell, però no a canvi de destinar-lo a centres comercials i de construir una marina semblant a Port Adriano davant la Seu”, continua el degà, que espera que hi hagi “una reconsideració” sobre la necessitat de fer un altre gran dic a Ponent i la creació al moll Vell d’un nou “focus d’atracció” que tindria “una repercussió tan forta i directa sobre la ciutat”.

“No necessitam Maremàgnums”

Aquesta qüestió, la creació d’un nou gran centre d’oci i comercial en un lloc estratègic de la ciutat, preocupa pels efectes que tindria sobre la resta de negocis. Ho veu així José Luis Roses, president de la Cambra de Comerç de Mallorca, que en aquest sentit apunta que “cada ciutat té les seves característiques i aquest sembla un projecte per a un altre lloc”, i afegí que Palma “no necessita Maremàgnums, a l’estil del port de Barcelona, perquè ja disposa d’una oferta de restauració i oci molt potent al passeig Marítim”. El president de la Cambra de Comerç també adverteix que “el centre comercial de Palma ja s’estén en un àmbit molt ample i allò que necessitam és que els turistes que arriben al port s’endinsin en la ciutat, no que quedin allà”.

De la mateixa opinió és Bartomeu Servera, que considera que fer créixer més l’espai comercial de la ciutat amb projectes d’aquest tipus “és un disbarat”. “Ni al moll Vell ni a cap altra banda”, apunta el president de la Confederació Balear de Comerç, que manté que “si els creueristes arriben i es troben a terra amb un centre comercial, ja no entraran a la ciutat”. El president de Pimeco, Bernat Coll, assegura que una vegada vist l’esborrany de l’Autoritat Portuària, “no podem més que mostrar el nostre rebuig, perquè allò que no es pot permetre la ciutat és desplaçar el seu centre comercial”.

En contraposició a aquestes posicions contundents, la presidenta de CAEB-Restauració, Pilar Carbonell, considera que “s’ha de donar marge perquè l’avanç del pla es desenvolupi i se’n comprovi el potencial”. Dels beneficis que podria comportar, Carbonell indica que “hi ha creueristes que només poden estar tres o quatre hores a la ciutat i se’n podrien endur una gran imatge”.

Cort tampoc veu el port esportiu

En relació a la transformació del moll Vell, l’Ajuntament de Palma no acaba de manifestar-se en contra de l’explotació comercial, a l’espera de desenvolupar el pla i perquè podria comportar la creació d’importants espais lliures que la ciutat guanyaria al costat de la façana marítima. En canvi, segons explicà el tinent de batle d’Urbanisme, Jesús Valls, Cort és en principi contrari a la creació d’un port esportiu just davant la Seu, per l’impacte que podria tenir l’amarrament de iots de fins a 100 metres a la primera línia.