Els nins discapacitats que la Conselleria d’Educació ignora
Experts adverteixen que la situació actual suposa un retrocés de ‘30 anys’
Binissalem“És molt frustrant i molt trist”, diu Marta López, mare de Pep, un nin preciós de tres anys amb un retard maduratiu general. Ella i la seva parella, Gustau Gastalver, són una de les 70 famílies que integren la Plataforma de pares i mares amb infants amb necessitats educatives especials. Aquesta iniciativa ciutadana es creà l’octubre de l’any passat arran de la detecció, a causa de les retallades, de mancances de suport educatiu específic per als seus fills.
Tot i l’entusiasme dels progenitors, la Plataforma, que demana que hi hagi prou recursos per atendre en condicions els seus infants, ha estat ignorada per la Conselleria d’Educació. Fa més de quatre mesos que esperen. “No ens han donat cap resposta definitiva. I ho hem intentat per telèfon i per e-mail”, comenta Marta.
Fins a la data tot ha quedat en paraules. Després d’una primera reunió al novembre amb la consellera Joana Maria Camps, els varen derivar al director general de Planificació, Bartomeu Isern, i aquí es va tallar tota comunicació, per molta insistència que han mostrat les famílies. “Només he pogut parlar amb la seva secretària. Em va dir: ‘Sí, ja sap qui sou’. A ell també li hem passat el dossier amb les més de vint-i-cinc incidències que hem detectat, però res”, es lamenta.
La Plataforma ara anima les famílies a adreçar les queixes directament. “Hem de visibilitzar el problema”, diu. Al mateix temps, la mare de Pep recorda que varen transmetre a la Conselleria la possibilitat que arribaria un punt que les famílies no tindrien més alternatives que dur els seus fills a centres especials i que aquests es desbordarien. “Ens varen dir que això no era real. Però és el que ha passat”, assenyala.
Passes enrere
Per no perdre totalment els clars beneficis que significa l’educació inclusiva, hi ha famílies que han duit a terme una matriculació combinada a dos centres, com per exemple dur un parell de dies al col·legi Sagrat Cor i els altres a Mater Misericordia, segons comenta Marta López. En relació a aquest tema, el catedràtic de Didàctica de la UIB i assessor de la Plataforma de famílies amb nins amb necessitats especial, Joan Jordi Muntaner mostra la seva total indiganció. “L’educació inclusiva no és un tema a discutir, està reconeguda per la Unesco i per les lleis de l’estat espanyol. És un dret dels menors discapacitats”, afirma amb contundència.
En relació a les queixes dels centres d’educació especial perquè es veuen desbordats i no tenen prou recursos, Muntaner es mostra encara més indignat.
“És una situació esperpèntica. No pot ser pitjor del que és. Es compleix el pitjor vaticini que varen fer ara fa mig any”, diu . I és que aquest professor de la UIB a final de l’any passat va assegurar que si la Conselleria d’Educació no hi posava solucions, se saturien els centres especials. “Estic desil·lusionat, desenganyat i rabiós. Els professionals de la Universitat que feim feina en educació no existim per la Conselleria. Ni ens demanen, ni ens fan cas del que deim”, assegura aquest expert en educació. “Pels pares, dur-los a un centre especial és el darrer recurs. Tornam a 30 anys enrere, quan només hi havia centres d’aquest tipus. Això significa un endarreriment pedagògic, psicològic i didàctic”, afirma.