“No és necessari canviar la LAU per castigar els pisos turístics”
Els hotelers de les Pitiüses organitzen una taula rodona per abordar el problema de l’habitatge a Eivissa i les conseqüències de l’augment de pisos turístics
EivissaLa LAU, tal com està redactada ara, “no empara els pisos turístics” i, per tant, per lluitar-hi en contra, “no és necessari canviar-la”. És la conclusió a la qual va arribar el jurista eivissenc Sergio Carrasco durant la taula rodona ‘Eivissa, una illa en lloguer’, organitzada per la Federació Hotelera d’Eivissa i Formentera, i que, amb els ulls posats sobre els pisos turístics, tractà sobre les dificultats d’accés al lloguer a Eivissa des de diferents perspectives.
L’advocat basà la seva afirmació en unes quantes sentències en les quals el jutge deixa clar que “un pis del qual es destaquen elements turístics i no residencials no queda emparat per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU)”. Aquests elements són molt diversos, “des de destacar la proximitat amb punts d’interès per als visitants”, com museus o platges, fins a mobles que no són pròpiament exclusivament per residir com gandules o para-sols.
“És molt perillós que les administracions vagin dient que amb aquest problema tenen els braços fermats”, afegí Carrasco, qui comparà aquesta afirmació amb un policia dient a un lladre: “Roba, que jo no et podré detenir”. Segons el jurista, amb aquestes asseveracions es fa efecte crida a la gent perquè continuï llogant de manera il·legal sabent que no seran sancionats “el primer dia” i que, en tot cas, la sanció que es posi serà molt baixa, “d'uns 4.000 euros”.
El mateix Carrasco va explicar que a dia 27 de març hi havia a Airbnb 2.548 anuncis actius per a Eivissa, la majoria oscil·lant entre els 225 i els 550€. “El preu per llit a Barcelona ronda els 100 euros la nit i és constant durant tot l’any, mentre que a Eivissa parteix d’uns 200 i té pics que superen els 300 euros”, explicà Carrasco, qui deixà clar que l’alt preu del lloguer també es veu en aquesta plataforma.
En aquest sentit el president de la Federació Hotelera, Juanjo Riera, va alertar que aquestes plataformes són “una competència fortíssima, molt professional, però que juguen amb altres regles” i que això està provocant “un canvi de model turístic a Eivissa”, que a l’actualitat “és un model d’èxit”, malgrat que reconeix que és “millorable”.
Els hotelers van presentar una particular anàlisi de la situació, en la qual entenen que el problema de l’habitatge d’Eivissa “és una taula de cinc potes” i que aquestes són: la crisi immobiliària, que va provocar el cessament de noves construccions; la major intensitat de terrorisme islàmic a països del nord d’Àfrica, que ha fet que el turisme augmenti a les Balears proliferant l’aparició de l’oferta il·legal; el procés de millora a la planta hotelera, que ha provocat que alguns sectors s’interessin per allotjaments més econòmics; l’aparició de plataformes com Aribnb i d’altres; l’increment de la població resident, que ja se situa en més de 140.000 persones.
Davant aquestes exposicions, la vicepresidenta primera del Consell d’Eivissa, Viviana de Sans, va explicar la dificultat que hi ha avui dia per construir habitatge social, i va “animar” alguns propietaris a arribar a un acord amb l’Ibavi per cedir les seves propietats a un preu assequible. També va explicar als afectats com poden presentar les seves denúncies de manera anònima a través del web de l’Agència Tributària de les Illes Balears.
Des del Partit Socialista el seu màxim responsable de l’àrea econòmica, Simón Planells, va posar en dubte que “acabar amb els pisos turístics signifiqui acabar amb el problema d’accés a l’habitatge”, ja que, segons la seva visió “personal”, Eivissa és una illa “atractiva” per un determinat sector laboral i això provocarà que els lloguers “sempre siguin alts”. “He viscut a diversos llocs del món, i he estat pagant més de 500 euros per habitació”, va concloure.
Entre el públic es va exposar alguna solució, com la lluita d’aquest lloguer per via d’hisenda o l’augment de l’IBI als pisos que no siguin habitatge principal. Un dels assistents va rebatre a Viviana de Sans que animàs a presentar denúncies anònimes dient que “no és a ella a qui poden fer fora del pis on viu”.