"No volem que el projecte d'EH-Bildu sigui el de la cara d'emprenyat i que mira al passat. Això és el que volen que siguem, però no ho aconseguiran"

PalmaA l'interminable cicle electoral en el qual estam submergits encara li queda un darrer capítol el darrer trimestre de l'any. Les eleccions autonòmiques basques configuraran una nova correlació de forces amb la gran incògnita sobre l'efecte que tindrà la sortida de la presó d'Arnaldo Otegi després de la gran desfeta de l'esquerra independentista a les eleccions del 20-D. El líder d'Alternatiba i portaveu de la coalició sobiranista i independentista EH-Bildu al Parlament basc ha visitat Mallorca per fer una xerrada. Oskar Matute (Bilbao, 1972) assegura que encara el viatge amb el repte de "trencar els clixés" sobre l'esquerra abertzale i agraeix que la primera part de l'entrevista se centri en les propostes socials de la coalició.

Com encara l'esquerra sobiranista i independentista basca la repetició de les eleccions generals amb l'afegit de la imminència de les autonòmiques, previstes per a octubre?

No ho encaram com si fossin cites separades. Entenem que formen part d'un cicle electoral en el qual la nostra ciutadania podrà manifestar l'opinió a través de les urnes i això creim que té importància. De fet, ja ens agradaria que la ciutadania pogués opinar més sovint a través de les urnes sobre què vol ser i què aspira a ser. Les generals són importants per a nosaltres. Bona part de l'actualitat política ve del que passa al Congrés dels Diputats i del que es decideix a Madrid i això no és aliè, per tant, a la nostra ciutadania. Per això, crec que hem de duplicar l'aposta que vam fer el passat 20 de desembre i que no vam ser capaços de transmetre amb total rotunditat al nostre electorat i, potser per això també, els nostres resultats no van ser els esperats.

És coherent presentar-se al Congrés d'un país que es vol abandonar?

Ha de quedar clar que EH-Bildu aposta per un procés constituent basc, però que aquest procés no es construeix ni d'esquenes ni per separat del que passi a l'estat espanyol. Ens agradi o no, el que es decideix al Congrés ens afecta a tots. I no només tenim a la mà protestar quan el que es decideix ens perjudica, sinó que també tenim l'oportunitat de proposar perquè el que es pugui decidir sigui positiu. En aquest sentit, el nostre posicionament el 20-D i el 26-J és el de cercar un procés constituent a Euskadi, tot i que també estam disposats a col·laborar amb l'obertura d'espais democràtics, amb una regeneració democràtica a l'Estat per la via del desallotjament del PP. Una altra cosa és la incomoditat que pugui causar a alguns dels actors polítics que també tenen la possibilitat de fer fora el PP la nostra intenció tan clara i definida d'intentar millorar les condicions objectives del conjunt de la classe treballadora, tant la de l'estat espanyol com d'Euskal Herria.

Després dels mals resultats del 20-D, pensau canviar d'estratègia?

La fortalesa que històricament ha tingut l'esquerra sobiranista i independentista basca ha tingut a veure amb la capacitat d'interpretar les necessitats del seu poble i de proposar alternatives a les dificultats que es trobava la societat. Si un analitza la història d'Euskal Herria els darrers 40 anys, veurà com en la mesura en què hem estat capaços de connectar la mobilització social, la demanda de noves solucions amb la proposta política, hem aconseguit dur al país escenaris millors dels que se'ns platejaven, ja fos la central nuclear de Lemoniz o altres qüestions. No ens volem quedar només en l'autocrítica, ja la vam fer durant la nit electoral. Una de les senyes d'identitat del nostre projecte és l'honestedat. Es podrà estar d'acord o no amb les nostres propostes, però volem ser honestos i anar de cara. Ara bé, a partir d'aquí hem de ser capaços d'armar la proposta política. I la proposta política és reil·lusionar la gent. I reil·lusionar la gent és donar-li respostes per als problemes que l'afecten en el dia a dia.

Probablement la nostra obsessió per resoldre com abans millor totes les derivades del que s'ha anomenat 'el conflicte basc' ens ha situat davant la ciutadania com una gent desconnectada de les seves preocupacions diàries, de la falta de feina i habitatge dignes, de la fugida de milers joves bascos. I aquí és on ens aplicarem. Que es vegi d'alguna manera que EH-Bildu no és únicament una unitat per assolir un marc nacional diferent. És una unitat política per construir un país diferent, amb un model econòmic diferent, més digne i més just. És com el que va dir Arnaldo Otegi a la sortida de la presó: que volia un estat decent per a la nostra gent.

I quines polítiques heu aplicat quan heu governat?

De l'experiència de Govern hem extret una lliçó que, sense ànim de dir-li a ningú el que ha de fer, volem donar a conèixer. Una força política que es requereix transformadora ha de tenir molt clara una cosa: si no és capaç d'acompanyar cada acció de govern amb una mobilització sostinguda al carrer, tot allò que construeixi podrà ser un castell de cartes i podrà caure per la pressió mediàtica i econòmica, per la pressió de tot allò que s'anomena IBEX 35 i que es manifesta en recursos, campanyes ferotges de fustigació o fins i tot a la venda d'una realitat deformada.

EH-Bildu ha fet una tasca molt notable, des del meu punt de vista, a la Diputació Foral de Guipúscoa i a l'Ajuntament de Donosti que no ha notat una translació a la societat perquè no s'ha volgut que se sabés. Però si haguéssim tingut un teixit més actiu, més viu, si haguéssim caminat amb un peu a la institució i un altre al carrer amb la mateixa intensitat, probablement hauríem mitigat de millor manera el cop.

Com interpretau l'auge de Podem? Creieu que és un fenomen perdurable?

Ens sembla que és un procés similar al que va viure Eh-Bildu. Vam néixer el 2011, vam entrar en tromba a diversos nivells institucionals i després vam veure com això no deixa els poders econòmics a la neutralitat, no accepten el resultat democràtic. I a Podem veiem que els pot passar el mateix. No sé si seran un suflé o no. No els veim com un enemic ni tan sols com un adversari. Ens confrontam a les urnes, òbviament, però més enllà de les urnes podem trobar nexes o punts en comú per construir i vertebrar la societat d'una manera alternativa a la que planteja el capitalisme.

En cap moment us heu plantejat una coalició? Aquí, una iniciativa similar de coalició de partits d'esquerra acaba de fracassar...

Hi va haver un intent a les generals del 20-D. Hi va haver una crida d'uns professors universitaris a Podem, Eh-Bildu i EU. Nosaltres ens vam mostrar oberts a xerrar-ne però els altres ho van rebutjar. A partir d'aquí, no hi ha les condicions perquè es doni aquesta confluència. Entenc que la pressió a l'estat espanyol que traslladen a Podem davant qualsevol intent de col·laboració amb EH-Bildu ha de ser molt alta per a ells, però també els deim que mai no es deslliuraran d'aquesta pressió i viure sempre sota aquesta pressió pot fer que canviïn. Si ells volen provocar una nova realitat, la manera més directa de fer-ho no és canviar per governar sinó intentar governar per canviar les coses.

El futur d'EH-Bildu com a coalició està assegurat encara que es consolidi la línia recent de mals resultats?

Jo no som vident, però no som capaç d'imaginar Euskal Herria sense una expressió política que reuneixi desenes de milers de militants d'esquerres i sobiranistes compromesos amb la seva llengua, amb la defensa dels serveis públics, amb la defensa del medi ambient i amb la lluita dels feminismes contra el patriarcat.

Parlant d'això, al PNB se'l veu molt còmode en la situació actual.

Efectivament, el PNB està molt còmode en un paper d'espectador, una espècie de 'paciente inglés' que mira el que està passant. A vegades, mig de broma, comentam que Rajoy aquests darrers quatre mesos d'haver fet l'estàtua no ha fet res més que no hagi fet el PNB des de fa temps: esperar a veure què passa a Madrid i en funció del que passa veure com negocia.

Nosaltres no creim que els drets es negociïn. Nosaltres creim que els drets s'exerceixen. Creim que cal exigir al PNB que no ha de confondre la bonança del seu projecte polític amb la bonança del país. Perquè és probable que al PNB li vagi bé en aquesta conjuntura d'inestabilitats, perquè és un projecte que es ven com una garantia d'estabilitat Però aquesta garantia d'estabilitat està deixant milers de persones a l'estacada també al nostre país encara que els indicadors econòmics puguin ser sensiblement millors que els de l'estat espanyol.

Al nostre país, hi ha pobresa energètica, alimentària, desnonaments, hi ha precarietat a l'ocupació, hi ha èxode de joves. Tot això necessita respostes davant dels atacs del govern de l'Estat mitjançant recursos d'inconstitucionalitat a lleis que el nostre Parlament aprova: la llei d'habitatge, contra el 'fracking'... I aquí no basta alçar la veu i dir que no li sembla bé que Madrid recorri lleis basques. Volem que es respecti el que decidim.

El Tribunal Constitucional és la institució espanyola que reclama una reforma més urgent?

Sonarà bèstia el que vaig dir, però com més veig la fragilitat democràtica de l'estat espanyol més al cap em ve Buenaventura Durruti i allò de: "cal destruir-ho tot per construir quelcom de nou". Nosaltres tenim la sensació, probablement avalada pel tracte que ens dispensen als tribunals espanyols, que hi ha un àrbitre al servei de l'equip que ha de guanyar sempre. La lògica de la separació de poders a l'estat espanyol ja fa temps que va deixar d'existir. Creim que la defensa del projecte nacional espanyol (que és també la defensa del projecte econòmic amb què funciona l'estat espanyol) està per sobre de qualsevol lògica democràtica. El mateix passa amb el TTIP, en el quals es planteja la supressió de les sobiranies i dels drets per generar una realitat supranacional que harmonitzi mercats. Creim que a l'estat espanyol la lògica de mercat s'imposa i s'uneix a la lògica de la unitat d'Espanya per marcar un terreny de joc on les fitxes estan marcades o l'àrbitre està comprat.

Creieu que hi ha base per al creixement del vostre electorat o temeu quedar-vos estancats?

Per a nosaltres, és fonamental que la lluita pel dret a decidir del nostre poble vagi lligada també a la nostra capacitat de seduir molta gent que identitàriament pugui tenir encara avui dificultats per sentir-se només basc i no complementar-ho amb la identitat primigènia dels seus pares i hem de ser capaços d'arribar a aquesta gent i dir-los: "mira, el nostre projecte sobiranista no et lleva cap dret, però te'n garanteix molts més que els que l'estat espanyol està disposat a garantir-te.

Volem generar un estat propi per associar-lo a un model econòmic diferent, un model en què l'economia especulativa s'arraconi en favor de l'economia productiva i solidària. I, ja veus, duim una bona estona d'entrevista i encara no hem parlat de presos ni d'ETA i és evident que tenim una opinió. Avui mateix, sense anar més lluny, hi ha 47 ciutadans bascos que estan a l'Audiència Nacional prestant declaració perquè estan imputats sota la lògica de 'tot és ETA' quan són membres de les associacions en defensa dels drets dels presos i una altra sèrie de col·lectius. Aquesta realitat la tenim present, i és sagnant i és descarnada, però no volem que el projecte d'EH-Bildu sigui el de la cara cabrejada i que mira al passat. Això és el que volen que siguem però no ho aconseguiran. Nosaltres tenim il·lusió per construir un país amb un model econòmic diferent i hem de ser capaços, com deia Arnaldo Otegi, d'esbossar el millor dels nostres somriure per demostrar-los que els podem guanyar.

Parlant d'Otegi, quin paper ha de tenir en aquesta nova etapa? El considerau un gran actiu o creieu que la seva figura pot eclipsar tot el vostre projecte social?

Crec que hi ha un intent evident de vincular Arnaldo Otegi al passat. L'únic que ha passat en aquest país és que ell ha passat sis anys a la presó per fer una aposta de pau. I jo crec que això li fa mal a l'estat espanyol perquè si es mira al mirall de la democràcia, surt molt malparat. A partir d'aquí, el que li deim a la ciutadania basca és que Otegi és un actiu polític de primer ordre. I serà, en primer lloc, el que ell vulgui ser, el que EH-Bildu li proposi i el que la ciutadania decideixi, ni més ni menys. Nosaltres no vam ser els qui vam inventar l'expressió 'Arnaldo Otegi, home de pau', va ser José Luis Rodriguez Zapatero. I nosaltres creiem que Otegi ha estat compromès fins al final, fins a l'extrem de suportar sis anys de presó, en la construcció d'un escenari diferent.

Avui, afortunadament, no vivim amb el sobresalt de l'acció violenta d'ETA. I encara ens queden moltes coses per fer. Però tot el que ens queda per fer, tot el que té a veure amb la memòria, la justícia, la reparació i amb la dignificació de totes les víctimes, absolutament totes, totes les passes que haguem de fer nosaltres per generar aquest escenari de reconciliació més fort es faran amb més velocitat si Arnaldo Otegi és al capdavant que no si decidim oblidar-nos d'aquells que han fet un esforç i l'han pagat molt car per portar el nostre país a l'escenari actual.

Per la banda del PP, la dimissió d'Arantza Quiroga va demostrar que entre els conservadors alguna cosa també està començant a canviar, si bé sembla que encara no és suficient...

El primer que caldria remarcar és que el PP i el PSOE actualment són la tercera i la quarta força política i sembla raonable pensar que en el proper Parlament passaran a ser la quarta i cinquena força política. I, tot i així, tot i la pèrdua progressiva de suport social, ens trobam amb una major bel·ligerància des de l'Estat.

Actuen com si fóssim una colònia d'ultramar. No tenen un projecte polític per al nostre país. Només tenen un projecte polític que els associa a Espanya. I nosaltres estam disposats a confrontar els projectes polítics a les urnes, però ells també han d'acceptar que el seu projecte polític comença a ser minoritari. A nosaltres ens genera estupor que Mariano Rajoy ens parli del que opina la societat basca quan no és capaç de seduir al 10% de la societat basca amb el seu projecte polític.

La realitat demoscòpica diu a Rajoy i a Pedro Sánchez que els seus partits perden progressivament pes al nostre país perquè no ofereixen una visió pròpia del que volem fer els bascos, perquè més enllà del sentiment més o menys abertzale hi ha quelcom molt transversal i majoritari a la societat basca: que som una societat diferent i pròpia, amb problemes i virtuts pròpies. Tenim una identitat pròpia i una vocació profunda d'autogovern. Quin missatge li pot donar el PP als ciutadans bascos, fins i tot a aquells que se senten espanyols i són de dretes, si el que fa és menysprear l'autogovern? Quin projecte pot oferir el PSOE als ciutadans de centresquerra si quan parlam de preservar drets laborals i socials han aplicat reformes laborals a dojo quan ells governaven? No en tenen.

El seu marc de pensament actual és l'estat espanyol i per a ells som iguals que la resta de ciutadans del govern espanyol. Els famosos límits de dèficit, a nosaltres, ens els han posat iguals que a Múrcia o a les Canàries, dit això amb tot el respecte, sense entrar en el fet que les realitats econòmiques són diferents. És a dir, per què no ens podem endeutar més o menys si tenim unes capacitats i una realitat econòmica diferent?

De les vostres paraules es desprèn que teniu la percepció que l'estat espanyol no està fent res per millorar la situació. És així?

L'estat espanyol s'ha mantingut en paràmetres d'actuació equivalents als que manejava quan existia la violència d'ETA. Continua existint l'excepcionalitat penitenciària per als presos polítics bascos, continua existint una doble vara de mesurar a la justícia amb el que té a veure amb l'anomenat conflicte basc que resulta evident. Però vam fer una aposta clara i inequívoca per la unilateralitat, una aposta a no condicionar les nostres passes a les que poguessin fer ells, per connectar-nos amb la nostra societat, per reconciliar-nos amb el conjunt de la nostra societat, no només amb la nostra base social o electoral, això no té marxa enrere. I l'estat espanyol cada vegada que reprimeix, cada vegada que empresona, l'únic que fa és retratar-se perquè la societat basca ja no està en aquests paràmetres de conflicte i de divisió social gairebé balcànica que venen fora. Això els queda molt bé per als seus discursos al Congrés, però la realitat és que a Euskal Herria no vivim així. A Euskal Herria ja caminam cap a escenaris de reconciliació i en el que depèn a EH-Bildu, accelerarem encara més, no ens quedarem aturats.

A Euskal Herria i a l'estat espanyol es viuen realitats diferents, no sempre perquè siguem diferents, sinó perquè des del poder central se'ns tracta de manera diferent. Mentre els polítics del PP i el PSOE coneixen molt bé les portes giratòries que els porten dels partits als consells d'administració, per a nosaltres s'ha utilitzat una altra porta giratòria: la que ens porta de la política a la presó. I això és una realitat que cada vegada es veu amb més nitidesa a fora. Aquí encara costarà perquè és veritat que la violència d'ETA ha dificultat la transmissió de determinats missatges, però la nostra aposta per la unilateralitat ens duu a ser perseverants i, en part, per això, he vingut a Mallorca, a trencar els cèrcols informatius, i a trencar els clixés que cada dia es fan sobre nosaltres.

I en quin moment es troben aquests processos de reconciliació?

Jo crec que els ciutadans bascos conviuen amb gent de diversitat ideològica i ja no es viuen aquells nivells de crispació. Jo crec que la societat va per davant de la classe política perquè alguns partits polítics s'obstinen a generar un llindar d'exigència que no es demanen a la societat. O sigui, a EH-Bildu l'estan collant amb el famós "sòl ètic": que has de condemnar, que has de demanar perdó, que has d'agenollar-te o fustigar-te en plaça pública. En canvi, quan surten les denúncies de tortures i els deim que potser cal deixar de negar que va existir la tortura, que potser també cal mirar a tots els morts que han generat les forces policials.

Perquè a l'estat espanyol hi ha víctimes de primera i segona categoria. Deixant molt clar que el respecte a les víctimes el tenc per a totes, siguin d'ETA o de les forces policials. L'estat espanyol només reconeix com a víctimes les víctimes d'ETA. No reconeix la resta de víctimes, a determinades víctimes dels GAL. Lasa i Zabala, assassinats i enterrats en cal viva, no han estat considerats durant molt de temps víctimes del terrorisme. La tortura es nega sistemàticament i cada vegada hi ha més informes internacionals que ho avalen. I ells miren cap a una altra banda. Però ja sabem com és la dreta espanyola que s'identifica tant en el franquisme sociològic que per això s'interessa tan poc en les desenes de milers de cossos a les cunetes. I aquesta és la realitat contra la qual lluitam. I tot i així, miram cap endavant. No ens tancaran en aquest bucle de la lectura del passat.