No hi ha temps que no torn: el reinvent de la roba de llengües

PalmaLes teles de llengües mallorquines es fabriquen mitjançant una tècnica àmpliament estesa en el món i coneguda als països d’origen com a ikat, una pràctica mil·lenària de producció de teixits per reserva -un dels procediments més antics de tenyida i per al qual es requereix una gran destresa- que es realitza sobre els fils d’ordit abans de teixir-los: el fil es tiny abans de teixir i el dibuix apareix a mesura que es va treballant. L’únic lloc de l’Estat on s’ha desenvolupat la tècnica de l’ikat i encara hi perdura és Mallorca.

L’any 2010 el Govern de les Illes Balears mitjançant l’IDI (Institut d’Innovació de les Illes Balears) va fer una exposició sobre les teles de llengües a Mallorca titulada ‘Flàmules’, un treball exhaustiu d’investigació i mostra d’un dels teixits més comuns de l’illa. El propòsit d’aquella exposició era la de donar a conèixer l’origen i l’evolució de la tècnica de fabricació de teixits coneguda en el món com a ikat i a Mallorca com a roba de llengües.

Els usos i aplicacions dels teixits al llarg de la història estan determinats, a més de per influències externes, per la varietat i intensitat de les modes. Així, antigament es feia servir per a la decoració de les cases i en la indumentària i reflectia el poder adquisitiu de cada casa. Ara, en algunes cases mallorquines d’un temps trobam els domassos o les parets folrades de robes de llengües o é les trobam sobre les portes o en els llits d’alcova entorcillats i recoberts de tefans de seda de flàmules o cobricels. I és que la indústria tèxtil a principis del segle XIX continuava sent la primera activitat manufacturera de l’illa, però a poc a poc la indústria es va anar perdent i durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX, quan s’incià el procés de desindustrialització, es tancaren la majoria de fàbriques de teixits de Mallorca.

Telars

Des dels anys setanta només tres tallers de teixits continuen fabricant roba de llengües a l’illa. En aquests tallers la tècnica és artesanal. Són l’empresa familiar Teixits Riera de Lloseta, que des de 1896 es dedica a dissenyar, elaborar, distribuir i comercialitzar l’autèntica tela mallorquina i Artesania Tèxtil Bujosa de Santa Maria, la tercera generació fundada a l’any 1949. I també és el cas de Teixits Vicens de Pollença, un taller tèxtil artesà de caràcter familiar fundat l’any 1854 que ha vist augmentar el seu negoci. Segons Bartomeu Fuster, general manager de l’empresa, “tenim un creixement de la xifra de negoci de més del 40%. Primer hem notat la pujada per part dels estrangers i després dels residents”. Les de llengües en color blau, cel, turquesa, colors mediterranis “són les que millor acceptació tenen al mercat”, esmenta Fuster. La tela de llengües és un producte molt versàtil que té infinites aplicacions, per això des del telar de Pollença “decidirem fer complements de moda, sabates, espardenyes, bosses, bosses de mà, americanes, pantalons, ‘shorts’, etc. per augmentar les vendes i posicionar-nos millor al mercat”.

Productes com les tasses que han emprat el dibuix de les teles per fer-ne un nou disseny han tingut molt bona acceptació. Segons la propietària de La Insular, una botiga del centre de Palma que es dedica a la venda de regals, Paz Talens, “les tasses tenen molta sortida i les venem molt bé”. Talens ha vist com en el seu negoci han augmentat els productes relacionats amb el disseny de les llengües, “cada any anam incorporant nous productes i són molts els dissenyadors joves que volen recuperar aquests estampats, ja sigui fent servir les teles amb objectes com bosses, ‘totebags’, coixins, polseres, clauers o emprant el disseny en camisetes o ceràmiques”.

Moda

Així idò, com que les modes canvien, avui dia, la utilització de les robes de llengües es fa servir per complements més petits i quotidians, ja sigui bosses, ulleres, coixins, clauers, camisetes, però continuen també les robes de llengües en cadires, sofàs o cortines, tot i que de cada vegada es converteixen en un producte més de luxe. Tradicionalment les teles de llengües de qualitat han tingut un preu elevat. Ara, però, els preus oscil·len entre els 40 i els 60 euros el metre en funció d’on es compri la tela i també de la qualitat. I és que de cada vegada són més, també, les falsificacions de dibuixos de llengües que trobam en el mercat, ja siguin estampades sobre hule, plàstics, o teles de més baixa qualitat i que, per tant, es venen a un preu més barat que les originals. A pesar que aquesta tela és molt difícil de copiar, les llengües mallorquines han estat imitades també en fàbriques tèxtils de Catalunya o València, on el procés tradicional de tenyir se substitueix per estampació quan la tela ja està teixida. La diversificació en l’ús de les robes de llengües mallorquines ha obert un ample mercat a nous dissenyadors. És el cas dels germans Biel i Toni Oliver, dos joves mallorquins amb inquietud creativa: “La idea de negoci surt d’ajuntar en un sol producte la tradició, la innovació i la sostenibilitat”. Així doncs, el seu producte, la Tonguebag “és una bossa de tela de llengües amb possibilitat de personalització, que empra materials nous i que està produïda localment a petits tallers del Mediterrani”. Però el producte no és realment allò interessant, sinó només “un mitjà per transmetre un missatge, un pensament, un estil de vida mediterrani”. Un dels exemples de la gran diversitat de nous creadors que combinen la tradició i la modernitat.