La normalització continua sent una utopia i el català creix a poc a poc

PalmaEl català s’encalla a les Illes. La normalització lingüística encara és una utopia. És el que reflecteix, si més no, la darrera ‘Enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears’. Les dades recollides són del 2014 i tot just aquesta setmana el Govern balear en feia un avançament -s’ha publicat un treball sintètic d’un document que encara està en procés d’elaboració-. Hi han participat la Universitat de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Govern.

L’estudi es divideix en diverses línies. En una primera s’ha analitzat quina és la llengua inicial o primera de la gent que viu a les Illes. En el total de la població, el castellà és la més estesa com a inicial (un 48,6%), mentre que el català se situa més de deu punts percentuals per sota (37,9%). Només el 3,6% té ambdues com a inicials i un 9,9% en té una altra. Per franja d’edat, però, es detecten certes variacions importants. Per exemple, és entre la gent més gran (65 anys o més) que el català és la llengua que més persones tenen com a inicial: més de la meitat (56,1%). En canvi, a la franja d’edat dels 30 a 44 anys, la xifra es redueix fins al 29,9%. Segons l’estudi, el primer número reflecteix “el major component autòcton”, mentre que en el segon és la franja on es concentra la major proporció de població immigrant.

L’enquesta també ha dividit aquestes xifres per lloc de residència. El territori on el català està més endarrerit és a les Pitiüses. Només el 25,5% de la població el té com a llengua inicial, mentre que el castellà s’enfila cap al 58,9%. A Palma, la xifra és igualment determinant: 29,3% de català i 53,9% de castellà. En canvi, a Menorca el català hi té molta més presència. S’hi troba per sobre de la meitat (52%), mentre que el castella baixa al 40,2%.

Ara bé, la proporció de persones que saben xerrar en català duplica, segons l’enquesta, el valor dels qui el tenen com a llengua inicial. El factor d’origen també hi incideix clarament. Si bé gairebé la totalitat de persones nascudes a les Illes sap xerrar català (escriure’l, un 83,0%), dels nascuts a la resta de l’Estat només el sap parlar un 66% i escriure un 42,7%. Xifres no gaire llunyanes a les que presenten els estrangers. En aquest cas, un 58,5% el sap xerrar i el 37,4% escriure.

Com ens identificam?

Pel que fa a la llengua d’identificació, la xifra del català és lleugerament superiora a la inicial. És a dir, aquesta diferència demostra que hi ha persones que l’han incorporat. A Eivissa i Formentera, de nou, és on el català està més endarrerit en aquest sentit. Tan sols el 28% de les persones s’identifiquen amb la llengua. Sis de cada deu ho fan amb el castellà. A Palma, el 33,2% de la gent s’identifica amb el català i la meitat (52%), amb el castellà. A Menorca, de nou, es repeteix la tendència superior: un 54% aposta pel català, en aquest sentit, i un 39,7% en castellà.

En relació amb la llengua més habitual, la meitat dels enquestats ha contestat que és el castellà. A 13 punts de diferència (36,8%) s’hi troba el català. Els que empren habitualment ambdues és el 10,3%. L’enquesta considera “lògic que l’increment del valor referit a l’ús de les dues llengües procedeixi dels que s’identifiquen més amb el català”, ja que ells sí que saben parlar-les totes dues.

Per lloc de residència, a Menorca, que el català sigui llengua habitual és comú en el 53,5% de la població. A les Pitiüses, baixa uns 20 punts (23,9%), mentre que a Palma se situa al voltant del 28%.

Una dada que demostra un petit avanç del català és la de transmissió lingüística entre generacions. Per exemple, si bé el 37% de les persones l’utilitza amb els seus avis i també amb els progenitors, el 42% ho fa amb el primell fill. En el cas del castellà, aquesta xifra augmenta només un punt. L’enquesta també detalla que, “excepte en les famílies en què l’enquestat i els seus progenitors són nascuts en territori de parla catalana, l’ús del català amb els fills és més habitual que l’ús del català fet amb els pares”. Això, sobretot, en els casos en què l’enquestat és autòcton i almenys un dels progenitors no.

Ara bé, l’ús prioritari del català és menor entre la població més jove. Per exemple: el 28,50% de les persones d’entre 30 i 44 anys parla català amb els progenitors, mentre que en el cas de les persones de 45 a 64 anys és del 38,6% i en els de més de 65 arriba al 52,8%. El castellà, en tots els casos, és major.

En els usos lingüístics en àmbits de consum i serveis i aquells que tenen com a llengua inicial el català, cal destacar que a l’administració local prop del 60% parla només en català, xifra similar a la de bancs i caixes. Pel que fa als metges, se situa a poc més de la meitat. L’enquesta sentencia, també, que, a l’hora de parlar amb clients, descendeix fins a arribar a menys del 20%.