El nou model lingüístic, una incògnita

PalmaUn Comitè d’Experts ha començat a treballar per definir les bases del nou model lingüístic escolar a Balears. El conseller d’Educació i Universitat, Martí March, ha presidit aquest dijous la constitució de l’organisme. El rastre del TIL, però, retrona entre la comunitat educativa a mode d’incògnita. Un cop abolit el tractat de Bauzá, els centres han de definir els seus projectes lingüístics de cara al proper curs 2016/17 sense aquest model consensuat.

En aquest sentit, el decret de llengües actual no satisfà completament els sindicats. El paper de la llengua catalana no està del tot definit. Els centres tenen ‘llibertat’ per decidir si imparteixen, o no, assignatures en llengua estrangera. Des de l’STEI Intersindical, però, es critica aquest esborrany presentat pel Govern balear el 25 de gener. FE-COO també hi coincideix: el punt de desconnexió és el català. De fet, els sindicats veuen amb bons ulls l’ensenyament en llengua estrangera; ara bé, sempre que es defensi la llengua catalana. En aquest sentit, són contundents: el decret de mínims ha de ser el punt de partida del model lingüístic escolar.

El Comitè d’Experts treballarà per aconseguir el consens de la comunitat. No obstant això, el proper curs s’apropa i el procés d’escolarització és imminent. La Conselleria ha anunciat, en aquest sentit, que les famílies hauran d’acceptar el projecte educatiu de cada centre a l’hora de fer el procés d’inscripció als centres. Aquest fet implica, intrínsecament, aprovar el projecte lingüístic. Però els equips directius treballen, ara, a partir d’un esborrany i sense un model clar.

Falta de dades

Una de les reivindicacions dels sindicats ha estat, en concret, ajornar l’aprovació del decret de llengües estrangeres fins que es disposi d’aquest model fruit del consens educatiu. Implantar el decret que regularà la llengua sense haver aclarit abans aquest altre aspecte és, pels sindicats, “passar l’arada davant el bou”.

Un dels problemes que evidencien aquesta situació complicada és la falta de dades. La Conselleria no les té per mà i no es pot definir la realitat educativa de les Illes Balears. Els centres, mentrestant, treballen a les palpentes. Inspecció Educativa és conscient de la falta de dades empíriques. Per això, una de les mesures que s’han aprovat va en la direcció de pal·liar aquesta situació: s’haurà d’introduir al Gestib la llengua en què s’imparteix cada classe.

La situació continua candent. Educació fa passes per definir la realitat educativa que, segons critiquen, el Partit Popular va sacsejar. Els noms que integren el Comitè d’Experts han estat proposats, a més a més, per l’Administració i per diversos membres de la comunitat educativa. Són deu, entre els quals s’hi troba el director del Departament de Pedagogia, Bernat Sureda; el doctor en Filologia Catalana, Joan Melià, i el membre de la Secció Filolòligica de l’IEC, Nicolau Dols Salas. Les persones que el completen són Miquel Sbert, Bartomeu Canyelles, Antoni Quintana, Maria Juan Grau, Bàrbara Sastre, Margalida Coll i Bartomeu Quetglas.

Normalització lingüística

La creació d’aquest Comitè coincideix amb els 30 anys de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística per unanimitat al Parlament balear. En un article publicat a l’ARA Balears, la portaveu de l’STEI, Maria Antònia Font, reclama, en aquesta sentit treballar “per la competència comunicativa dels nostres infants i joves per millorar l’índex d’èxit escolar”. Tot i que el futur model és encara una incògnita, el consens prevaldrà.