Nous usos per a uns referents del patrimoni en risc de deteriorar-se

PalmaNo hi ha dubtes sobre el valor patrimonial i cultural dels fars, i així mateix també hi ha consens sobre el deteriorament que pateixen durant els darrers anys alguns dels que estan en desús.

El Consell de Mallorca treballa en la creació de noves rutes senderistes per tal d’aconseguir un itinerari que faci una volta completa a l’illa i en l’organització no li ha passat per alt ni la situació d’aquestes edificacions ni el paper que poden jugar en el seu projecte.

Refugis

Amb l’obertura de nous camins, serà necessària l’habilitació de nous espais on els excursionistes puguin dormir i és aquí on entren en joc els fars, ja que el departament insular de Medi Ambient ha proposat convertir-ne alguns en refugis del Consell Insular per tal d’evitar construir-ne de nous.

Després d’algunes reunions amb l’Autoritat Portuària, que s’ha mostrat favorable a la proposta, una delegació formada per membres d’ambdues institucions ha iniciat aquest estiu una ronda de visites als fars que servirà per determinar quins podrien utilitzar-se com a refugi, veure de quina manera es podrien habilitar i saber en quin estat de conservació es troben.

Des del Consell de Mallorca asseguren que el camí fins a poder passar una nit en una d’aquestes edificacions acaba de començar, però ja se n’han visitat cinc (el de cap Blanc, el de Capdepera, el de Portocolom, el de cap Gros i el de cap Salines) i durant el mes de setembre continuaran la ruta amb Formentor, punta Avançada i Aucanada.

“No es tracta de fer refugis per fer-los. Si arribam a un acord, serà sempre lligat a una ruta senderista”. Són paraules del director insular de Medi Ambient, Josep Manchado, qui afirma que “s’estan investigant camins, quilòmetres i paisatges” per definir rutes com la que unirà Artà i el cap Salines, “que està ja molt avançada”. La idea és “posar en marxa el projecte a llarg termini”, establint com a prioritat la ruta i després la creació de refugis.

El projecte està en una fase “embrionària”, explica Manchado, però ja s’han detectat algunes dificultats, com el fet que tant el far del cap Blanc com el del cap Salines no tenen aigua corrent o també que aquest darrer tingui un conveni amb l’Imedea. A Capdepera, per exemple, encara hi viu el faroner i a Formentor funciona un bar a través d’una concessió amb l’Autoritat Portuària.

En aquest sentit, des del Consell de Mallorca consideren que si els fars han de passar a tenir nous usos, aquests han de ser de caire “social, no la creació d’hotels ni restaurants”. No obstant això, al marge del debat sobre per a què podrien utilitzar-se aquestes edificacions, Manchado adverteix que el problema recau en el fet que “moltes d’elles es fan malbé”.

Els fars com a centre d’albirament ornitològic

A més de les possibilitats que tenen els fars com a edificacions i dels nous usos que se’ls poden donar des de les administracions, aquestes construccions permeten el desenvolupament d’altres activitats.

És el cas del RAM (el Recompte d’Aucells Marins), un projecte que té com a objectiu observar les aus que passen per Mallorca emprant, precisament, els fars com a escenari. A partir de l’observació es pretén, a llarg termini, tenir un coneixement ampli dels moviments dels animals que permeti, alhora, detectar canvis en el seu comportament i veure com evolucionen les espècies que volen damunt l’illa.

El RAM es du a terme a tota Europa el primer dissabte de cada mes i a Mallorca s’encarrega de fer el recompte un grup de 18 voluntaris que treballen en tres fars simultàniament: el de cap Salines, el de Portocolom i el de Cala Figuera.

En qualsevol cas, les institucions no es volen perdre la possibilitat d’explotar aquest tipus d’activitats i el Consell de Mallorca va anunciar fa unes setmanes que faria una “aposta clara” pel turisme ornitològic, una opció sostenible que, en paraules del conseller insular d’Economia, Cosme Bonet, “impulsarà l’arribada de persones interessades en el medi ambient i que, per tant, respecten l’entorn”.