Per recordar el camí que va obrir Clara Hammerl
El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Pollença inauguren un bust de la primera dona que es va convertir en la directora d'una entitat financera a l'estat espanyol
PalmaMoltes han estat les dones que amb la seva lluita han obert el camí que condueix a la igualtat. Una d'elles va ser l'alemanya Clara Hammerl, que es va convertir en la primera dona a dirigir una institució financera a l'estat espanyol i que enguany és la protagonista de la campanya 'Mallorca té nom de dona', impulsada pel Consell de Mallorca. Emmarcat dins l'Any Clara Hammerl, aquest diumenge s'ha inaugurat l'escultura del seu bust.
Instal·lada a la plaça dels Seglars de Pollença, el bust ha estat obra de l'escultora Georgina Gamundí i és un dels punts àlgids d'aquest any dedicat a Hammerl pel Consell. A l'acte hi han assistit el batle de Pollença, Miquel Àngel March; el vicepresident del Consell, Jesús Jurado, a més de la directora insular d'Igualtat, Nina Parrón, i la mateixa escultora.
Una vegada descoberta l'escultura, els participants han efectuat un itinerari per Pollença per descobrir la petjada que hi va deixar Hammerl.
La campanya ‘Mallorca té nom de dona’ vol donar visibilitat a l’aportació, sovint menyspreada o oblidada, de les dones als diferents àmbits socials i culturals.
Clara Hammerl es traslladà de Berlín a Mallorca el 1879 amb el seu home, Guillem Cifre, ideòleg de Caixa de Colonya, una caixa d’estalvis que tenia la voluntat d’estimular el costum de l’estalvi entre els treballadors. Al començament, treballà a la Institució Lliure d’Ensenyament de Pollença, una de les fites més destacables de la pedagogia a Mallorca amb un model d’educació progressista i laica.
Aquesta feina ja va topar amb la mentalitat catòlica i tradicional dels vilatans i va fer que hagués de suportar l’escarni i les crítiques de gran part dels habitants del poble de Pollença. L’any 1908 morí el seu marit i ella va agafar les regnes de Caixa de Colonya. Així es va convertir en la primera directora d’una entitat financera d’Espanya. Tot plegat, lluitant contra una societat que l’acusava de no ser catòlica (la seva religió era la luterana) i de males praxis.
A més, la censuraven per ser una dona revolucionària, però va saber fer-se un lloc en un món en el qual el poder era exercit només pels homes.