Ofensiva estatal de les Apima per demanar els atenuants a la LOMQE que té el País Basc
COAPA reclama la mateixa llibertat que tenen els bascos per definir el model lingüístic i les competències dels consells escolars
PalmaLes federacions d'associacions de pares i mares de tot l'Estat, associades en la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA), s'oposen a l'aplicació de la LOMQE i aquesta setmana han passat a l'acció conjuntament presentant de manera escalonada un document als respectius parlaments autonòmics per sol·licitar els mateixos atenuants que ha aconseguit el País Basc pel que fa a la llei Wert.
La petició que fan els pares és simple: que s'estengui a la resta de comunitats, i concretament a les Illes Balears, les excepcions que permet el govern central pel que fa a la rebutjada Llei de Millora de la Qualitat Educativa amb el govern basc. El cas és que el País Basc, ben igual que Catalunya, Andalusia, Astúries i les Illes Canàries –a més del grup parlamentari socialista en el Congrés dels Diputats–, presentà un recurs d'inconstitucionalitat contra la LOMQE.
L'aplicació de la llei Wert a les comunitats autònomes que no estan governades pel PP és bastant sui generis, i cada cas és diferent, emperò al País Basc, a més, es disposa d'un acord signat amb l'executiu de Mariano Rajoy per mantenir la plena potestat per determinar l'aprenentatge de l'euskera. L'acord bilateral es tancà a finals de l'estiu passat com a conseqüència del recurs d'inconstitucionalitat i es publicà al BOE el 29 de setembre de 2014, i manté el sistema lingüístic basc al marge de l'aplicació de la LOMQE.
El que demana la Confederació d'Associacions de Pares i Mares de les Illes Balears (COAPA), que representa més de 270 Apima, és que el govern central també reconegui la potestat del Govern balear per definir l'ús de les llengües oficials de la Comunitat Autònoma als centres educatius, com passa a Euskadi. "La LOMQE no pot limitar la càrrega lectiva que es faci en la llengua de la comunitat autònoma", ha apuntat el president de COAPA, Jaume Ribas.
Tanmateix, el sistema basc és molt diferent del de les Illes, ja que allà hi ha tres línies diferents: la que té el castellà com a llengua vehicular, la que té l'euskera com a llengua preeminent i una tercera de mixta. En el cas del País Basc, es garanteix el bilingüisme "en una proporció raonable", com diu el mateix acord. Precisament, la Llei nega la diversitat lingüística de les CA amb llengua pròpia i atempta contra el model d'immersió lingüística que garanteix el coneixement del català i el castellà en finalitzar la formació.
Més autonomia per als consells escolars
Les associacions de pares i mares consideren un "greuge comparatiu" aquest acord bilateral respecte de la comunitat educativa de les Illes, "ja que les competències educatives transferides a ambdues comunitats autònomes no difereixen substancialment pel que fa a aquests aspectes", diu Ribas.
Es refereixen, concretament, al reconeixement que fa el govern de l'Estat a la potestat de les CA per definir la relació entre la direcció dels centres i els òrgans col·legiats de govern dels centres educatius (els consells escolars, per exemple), que permet modificar les competències d'aquests òrgans sense les limitacions que la LOMQE estableix als consells escolars de centre. Es reconeix així que "si no fos així, la LOMQE envairia les seves competències autonòmiques en educació, atès que la modificació realitzada per la LOMQE en la LOE suposa aquesta invasió, motiu pel qual és necessària la derogació de la LOMQE", diu l'acord.
D'altra banda, COAPA demana també que es reconegui la capacitat del Govern balear pel que fa als criteris d'admissió de la Formació Professional, com sí que s'ha reconegut en el cas del País Basc.
Les associacions de pares i mares, que han registrat aquest dimarts el document a la Conselleria d'Educació i als grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears perquè reclamin al govern de l'Estat aquests aspectes reconeguts en l'acord bilateral, consideren que "l'executiu espanyol reconeix implícitament la ingerència que la LOMQE suposa sobre les competències educatives de les comunitats autònomes" i que l'acord amb el govern basc és un "reconeixement tàcit que hi ha causa legal en els recursos d'inconstitucionalitat" que s'estan tramitant. Per això, diu Ribas, volen els "mateixos drets" per a les Illes que els que Madrid ha reconegut per a Euskadi.