Cursach tenia gent "comprada" al Ministeri de Treball i a la Delegació del Govern trenta anys enrere
L'informe de la Policia narra les tres fases en què s'hauria gestat la "organització funcionarial criminal" liderada per Rodríguez i la seva xarxa empresarial clientelar
PalmaEls policies que encapçalen la investigació del cas Cursach localitzaren l'abril de l'any passat una carpeta amb la inscripció 'confidencial' a la Regidoria de Seguretat Ciutadana de Palma. Contenia documents antics, amb data dels anys vuitanta, alguns dels quals recollien les actuacions indiciàriament il·legals d'un policia municipal que seguia les ordres de Tolo Cursach. Aquells documents revelaren que, avui fa més de trenta anys, alguns treballadors estrangers d'establiments de la competència de Cursach eren apallissats per alguns policies a qui pagava uns doblers. L'empresari actuava també amb la connivència de policies locals, policies nacionals d'Estrangeria i de gent que tenia "comprada" al Ministeri de Treball i a la Delegació del Govern, que s'encarregava de tramitar les expulsions dels estrangers.
Per aconseguir dominar el major nombre de negocis possible, Cursach hauria tingut des del 1985 el suport de policies que anaven a cercar personal estranger a les discoteques de la competència perquè fossin detinguts. Segons detalla un informe del Grup de Delictes Econòmics de la Policia Nacional aquestes operacions es duien a terme exclusivament quan Cursach ho ordenava. Havia d'actuar un inspector determinat, encarregat d'entregar les seves víctimes a Estrangeria, on el funcionari corresponent ja hauria rebut instruccions sobre la manera d'actuar i qui, al mateix temps, havia d'informar el Ministeri de Treball, on l'empresari també tenia còmplices.
El Grup Cursach, nascut envoltat d'irregularitats
Aleshores, Cursach ja oferia diners, cocaïna i serveis de prostitució a certs funcionaris de la Delegació del govern, atès que "aquests eren els que en darrera instància podien expulsar algun estranger molest per a ell". La Policia recorda que aleshores "els mitjans periodístics ja es feien ressò de l'estranya situació que envoltava les empreses del Grup Cursach fent públics i visibles els errors en els controls administratius" amb relació a les llicències d'alguns dels seus establiments de la Platja de Palma. L'informe remarca que més endavant, l'any 2004, les bones relacions del magnat amb alguns funcionaris de l'Ajuntament li varen permetre iniciar una nova "pilotada".
Amb tot, la Policia assenyala que aleshores ja era "evident" la connivència entre les autoritats polítiques i el grup empresarial. S'havia denegat diverses vegades una comissió d'investigació sol·licitada per diversos grups parlamentaris perquè s'investigàs el presumpte tracte de favor que havia rebut l'empresari durant anys. En una entrevista a El Mundo, l'exbatlessa de Palma Catalina Cirer va arribar a manifestar que "no existia una sala de festes a la Platja de Palma propietat de Tolo Cursach, i es referia al seu establiment com a 'bar amb ambientació musical'".
L'expresident del PP de Palma, José María Rodríguez, hauria dirigit, segons els investigadors, un "exèrcit de funcionaris i servidors públics que també haurien beneficiat enormement determinats empresaris" com Cursach. Amb aquesta intenció hauria situat el seu "adlàter" Álvaro Gijón, a qui va atorgar diverses funcions judicials i administratives sobre els assumptes de Cort, la feina dels funcionaris i la Policia Local; incloses les resolucions judicials que afectarien tots aquests. De la documentació analitzada, el Grup de Blanqueig dedueix que l'any 1995 ja hi havia la "confirmació absoluta" d'una planificació ideada per construir en aquest àmbit una "estructura criminal que es perpetuàs en el temps".
Les tres fases de la creació de l'estructura corrupta
L'informe desgrana les tres etapes en què Rodríguez hauria consolidat una administració aliniada amb els seus interessos. En una primera fase, l'objectiu hauria estat el "control de determinats òrgans polítics, de determinats tècnics gestors dels recursos humans i de determinats representants sindicals". En una segona etapa, el control dels tres elements esmentats hauria permès, "com si es tractàs del càncer més virulent, que la seva metàstasi afectàs aquells òrgans que interessaven especialment a l'organització criminal per valer-se'n com a instruments útils i imprescindibles per als seus propòsits delictius". La tercera i última fase hauria consistit en "l'ús de funcionaris i policies com a instruments de l'organització criminal".
