Pacte final pel sobrecost del Palma Arena
El Govern pagarà als constructors 22 milions fins a l’any 2019 a canvi d’estalviar-se 7 milions en interessos
PalmaEl Consell de Govern ha donat llum verda a la proposta de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma per tirar endavant els tràmits necessaris per pagar 22,4 milions d’euros de sobrecost als empresaris de la UTE (Unió Temporal d’Empreses) constructora del velòdrom del Palma Arena. La portaveu del Govern, Pilar Costa, va donar a conèixer l’acord de la transacció econòmica pels procediments contenciosos administratius oberts derivats de reclamacions de quantitats pendents dels empresaris per la construcció de l’edifici. Segons Costa, així es “posa a fi” als tres contenciosos interposats pels constructors davant els tribunals contra l’Administració pública.
Tenint en compte els doblers que demanaven inicialment FCC Construcción, SA i Melchor Mascaró SA -les empreses de la UTE-, un total de 29,3 milions d’euros, els lletrats de l’Advocacia aconsegueixen un estalvi amb aquest pacte amb els constructors de 6,9 milions d’euros i s’estableix un calendari de pagaments que compromet la institució pública tres anys més, fins al 2019.
A més, els empresaris de la construcció resoldran un seguit de deficiències a l’edifici per un valor de 2 milions d’euros, sempre que una comissió tècnica determini i demostri que resulten derivats de la seva responsabilitat.
La instrucció del jutge Castro
Els contenciosos administratius interposats per la UTE adjudicatària quedaren congelats l’agost de l’any 2008, quan el titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Palma, José Castro, començà la investigació per la via penal referent a la construcció del velòdrom, l’anomenat precisament cas Palma Arena, una causa judicial complexa que el jutge instructor dividí en peces separades.
Una d’elles, la número 25, és l’anomenat cas Nóos, que quedà vist per a sentència el mes de juny. L’avançat estat de la fase d’instrucció de la majoria de la macrocausa judicial ha suposat la reactivació dels contenciosos als quals en breu l’Administració autonòmica s’havia d’enfrontar.
L’acord entre el Govern autonòmic i la UTE asseguren que no perjudica, en cap cas, la continuació de les accions penals en defensa dels interessos de la Comunitat Autònoma. La construcció del velòdrom es va fer a l’empara de diferents expedients de contractació adjudicats pel Consorci Velòdrom Palma Arena, un ens públic creat amb aquest objectiu. El pagament d’aquests 22,4 milions d’euros són tan sols relatius a tres expedients de contractació per l’estructura, la coberta i part de l’obra interior, façanes, instal·lacions i urbanització del velòdrom.
Un 60% de sobrecost
Pilar Costa digué en roda de premsa que el Palma Arena “és una de les grans hipoteques de la mala gestió del Govern que presidí Jaume Matas”. La portaveu del Govern remarcà que el velòdrom ha costat més del 60% del cost previst inicialment. Només l’obra civil de l’edificiació ha suposat gairebé 80 milions d’euros de l’erari públic; és per aquest motiu que el cost total creuen que superarà els 100 milions d’euros.
Segons l’Advocacia de la Comunitat Autònoma, amb aquest abonament s’elimina la incertesa pel que fa als processos judicials oberts per aquests assumptes i amb possibilitats d’èxit limitades per part de la institució pública. L’acord del Consell de Govern autoritza la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques a dotar el Consorci Palma Arena de les quantitats necessàries per a l’efectivitat dels pagaments prevists.