El Pacte presenta la llei que pot facilitar la demolició de la Feixina

PalmaEls partits que van subscriure els Acords pel Canvi han presentat, aquest dijous, la proposició de llei de memòria democràtica, una norma que pretén saldar "el deute pendent de l'Estat democràtic amb totes les dones i els homes que varen ser víctimes de la violència i la repressió franquista", segons recull l'exposició de motius.

Entre les mesures que implantarà la llei una vegada que s'aprovi hi ha la creació d'un cens de símbols i mencions franquistes que hauran de ser retirats per les institucions públiques. Aquest cens serà elaborat per una comissió tècnica i pot suposar la passa definitiva per obligar l'Ajuntament de Palma a tomar el polèmic monument de la Feixina, actualment sotmès a un procés d'avaluació per part del Consell de Mallorca, que ha de determinar si és un bé susceptible de ser protegit. En cas que els tècnics del Consell considerassin que el monòlit, efectivament, és susceptible de ser protegit com a Bé Catalogat, no s'hi podria aplicar aquesta nova llei. En canvi, si l'informe és negatiu, la llei podria obligar Cort a tomar la Feixina. És un escenari bastant plausible tenint en compte que els tècnics encarregats de redactar aquest nou informe serien, presumiblement, els mateixos, ja que és el Consell de Mallorca qui té les competències de patrimoni a Mallorca.

Tot i que la llei preveu museïtzar tots els elements i vestigis retirats, es descarta que el monòlit pugui acabar exposat en un museu per una incompatibilitat tècnica. En tot cas, ha assenyalat Capellà, es podria salvar, per a la seva exposició, la base del monòlit, que conté encara uns frisos que es poden associar al seu origen d'exaltació del franquisme. Tanmateix, la llei estableix que aquests vestigis han de ser degudament contextualitzats.

Ara bé, aquesta norma no només s'ocupa dels símbols, sinó també de les víctimes. Entre aquestes, com a novetat, hi inclourà els afectats pels casos de nins robats durant el franquisme. A més, es reclamarà a l'Estat la nul·litat de tots els judicis a ciutadans de les Illes realitzats per tribunals militars i/o civils durant la dictadura o la Transició, incloent-hi els expedients de depuració del magisteri, entre d'altres. La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, qui ha col·laborat en l'elaboració de la norma, ha assenyalat que, només entre 1936 i 1939, 5.000 persones a les Balears van ser encausades per motius polítics. "Continuen figurant com a traïdores en els arxius judicials", ha afirmat.

La diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, ha assenyalat, en aquest sentit, que allò ideal seria promoure una reforma legal d'àmbit estatal que faciliti l'anul·lació de tots els processos vinculats a l'època. Actualment, ha subratllat, totes les peticions es resolen a la Sala Militar del Tribunal Suprem, que continua aplicant la legislació vigent en el moment del procés qüestionat. És a dir, ara per ara, es continua aplicant la legislació franquista.

Recuperació del fons documental

Un altre dels aspectes que abordarà la llei és la recopilació de documentació sobre els represaliats de la Guerra Civil i el franquisme. En aquest sentit, es podria iniciar una polèmica similar a la dels 'Papers de Salamanca' entre l'Estat i el govern català. Oliver ha assegurat, en aquest sentit, que coneixen que en el polèmic arxiu hi ha documents que pertanyen a Alexandre Jaume, una de les víctimes il·lustres de la repressió franquista a Mallorca.

Els monuments existents de record a les víctimes del franquisme i els Espais i Itineraris de la Memòria Democràtica quedaran protegits per la llei, que obligarà el Govern a mantenir-los en condicions dignes. Finalment, es recull un règim sancionador que preveu multes d'entre 2.000 i 10.000 euros per als càrrecs públics o funcionaris que "enalteixin o facin apologia del cop militar de 1936, la Guerra Civil i la dictadura". "No es tracta d'obrir ferides, sinó de tancar-les", ha assenyalat la diputada del PSIB Silvia Cano.