El pagès s’aferra al ‘no hi ha temps que no torn’

Mancor/PetraMolts pagesos solen queixar-se de les males anyades o de la manca d’ajudes institucionals per mantenir el sector primari. Però ara se’ls ha afegit una nova preocupació: com afectarà el canvi climàtic als cultius. Aleshores, tal volta per consolar-se, recorren a la vella dita ‘No hi ha temps que no torn’.

Pere Campins té 46 anys i treballa de foraviler a Mancor. Opina que les darreres modificacions del clima, sense dubtar d’un possible canvi real, també podrien ser degudes a una qüestió cíclica. “El meu padrí, que ara tindria 107 anys, sempre deia ‘no hi ha temps que no torn’, i pens que també podríem estar davant un període de sequera transitori, perquè ja hem patit altres situacions de poca pluja”, explica. El pare d’en Pere també s’ha dedicat a cultivar les finques pròpies i ha viscut molts canvis. Pere Campins recorda alguns episodis ancestrals contats pels seus avantpassats: “Deien que l’any 1913 no varen segar a causa de la sequera i pot ser que situacions com aquella ara es puguin repetir”.

Adéu a les primaveres?

Els foravilers veuen que no hi ha hagut ni primaveres ni tardors els darrers anys i, d’això, se’n queixen “perquè s’han alterat els cicles de les plantes, especialment els fruiters”. Pere Campins també es refereix al fet que a Mallorca hi ha microclimes, cosa que es constata amb la varietat paisatgística i els canvis sobtats en pocs quilòmetres de distància, i que sovint es reflecteixen en els registres pluviomètrics. “Dins la vall de Sóller, per exemple, hi ha dues zones prou diferenciades”, subratlla, referint-se als fruiters. “Depenent del temps, una part en dóna més producció que l’altra, i a la inversa”, afegeix.

Tomeu Gual és un experimentat apicultor de Petra que també ha patit les conseqüències de la manca de primaveres en les colònies d’abelles amb què treballa. “Enguany, amb una alimentació normal, de les nostres caseres només hem tret una producció de mel d’un 20% respecte de la mitjana”, remarca.

Per aquest professional, a causa del canvi climàtic que confirmen els científics o a altres circumstàncies, “no hi ha hagut l’habitual aturada biològica que arriba amb el fred d’hivern i les abelles s’han despistat en no detectar la primavera”.

Dues floracions

Tomeu Gual destaca que enguany alguns ametlers han tingut dues floracions: “Estaven florint i a la vegada tenien ametlons grossos, i això no és normal”. Quant al temor dels efectes del canvi climàtic sobre la població d’abelles, aquest apicultor de Petra té l’esperança que la diversitat de l’illa permeti continuar mantenint la fauna autòctona. “Per ara ens salvam, però caldrà veure els efectes i la pressió que sobre les abelles fan els herbicides, plaguicides i resta de fitosanitaris”, afirma. I recorda que l’obsessió per aniquilar determinades herbes de l’ecosistema posa en perill la supervivència de determinats éssers vius.