Palma, Eivissa i Calvià necessiten mà de metge

PalmaLes dades estadístiques reforcen la percepció social; el català ha experimentat un clar retrocés als grans nuclis de població de les Balears durant els darrers anys.

La situació a l’illa d’Eivissa és preocupant -tal com ha advertit recentment la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur- i la de la d’Eivissa ciutat, més encara. L’escenari no és gaire més bo als dos municipis més poblats de Mallorca: Palma i Calvià.

Per aquest motiu, el Govern, a través de l’esmentada Conselleria, ha obert una línia d’ajudes de 40.000 euros destinada “als ajuntaments de les Balears de més de 45.000 habitants”, una xifra que actualment només assoleixen les tres localitats esmentades.

Es tracta de subvencionar projectes municipals de dinamització lingüística mitjançant la contractació de personal dinamitzador, directament o a través de serveis de dinamització subcontractats. Els objectius són fomentar el coneixement de la llengua catalana i augmentar-ne l’ús social entre la població nouvinguda en general, especialment en nuclis d’aquests grans municipis amb escassa presència del català; promoure l’ús de la llengua catalana entre els professionals que tenen un contacte més directe amb la població nouvinguda i que exerceixen de models lingüístics; implicar les organitzacions ciutadanes per dur a terme accions de dinamització de l’ús de la llengua catalana; organitzar activitats culturals i de coneixement de l’entorn per generar un sentiment d’arrelament i cohesió social i promoure aquesta cohesió mitjançant el contacte cultural i lingüístic, i la interrelació entre la població nouvinguda i la resta del veïnatge.

Més ajuts

Més enllà d’aquesta partida destinada als ajuntaments de Palma, Eivissa i Calvià, el Govern, en el conjunt de les Illes, subvencionarà amb 270.000 euros activitats de foment de la llengua catalana i de promoció de la integració lingüística i de lleure que tinguin com a finalitat fomentar l’ús de la llengua catalana en àmbits amb escassa presència del català.

Així mateix, es finançaran campanyes de sensibilització lingüística i activitats de formació lingüística i cultural destinades a sectors específics de població (joves, col·lectius professionals, persones nouvingudes, etc.)

També s’ha habilitat una partida de 40.000 euros més per a projectes de voluntariat lingüístic que han de tenir com a activitat principal la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa.

L’anàlisi que fa la Conselleria, i que motiva aquestes línies d’ajuts públics, es basa en el fet que els darrers anys s’ha produït a les Illes Balears una important arribada de persones provinents de territoris no catalanoparlants que, a causa de les circumstàncies sociolingüístiques de l’Arxipèlag, s’han trobat amb dificultats per aprendre la llengua catalana de manera natural mitjançant la integració en l’entorn.

A més, es recorda des de Cultura, l’Estatut d’Autonomia estableix el dret de tots els ciutadans de conèixer i usar la llengua catalana i l’obligació de les institucions d’adoptar les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. El mateix Estatut d’Autonomia, en l’article 35, estableix que un dels objectius dels poders públics de la Comunitat Autònoma és la normalització de la llengua catalana.

Diversió i oportunitats

Així mateix, en l’exposició de motius de la convocatòria de subvencions, el departament de Fanny Tur assenyala que “el català és i ha de ser també llengua de diversió i d’oportunitats; per tant, no s’ha d’oblidar la importància de garantir-ne l’ús en el món del lleure”.

Aquesta convocatòria, dotada amb 350.000 euros, s’afegeix a una altra línia d’ajuts públics que es va donar a conèixer a principi d’agost, destinada a la premsa de caràcter local (140.000 euros) i a publicacions de temàtica especialitzada i escrits en català durant aquest 2017 (35.000 euros).

L’IEE dona el senyal d’alarma a les Pitiüses

La comissió executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) ha assegurat aquesta setmana que la salut del català a Eivissa i Formentera “és agònica”.

La comissió de l’IEE ha fet aquesta manifestació després de valorar els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears, la qual, tot i elaborar-se el 2014, dibuixa un panorama que no ha canviat gaire. “Des de l’IEE volem ser molt clars sobre aquest tema: cal dir les coses pel seu nom i, en el cas de les Pitiüses, la salut de la nostra llengua és agònica”, asseguraren des de l’entitat. El col·lectiu destacà que es pot “maquillar tant com vulguem, però la veritat és que la llengua catalana retrocedeix en l’ús i les enquestes corroboren el que podem veure i sentir cada dia”.