Palma, l’exportadora de contaminació de les Balears

PalmaEl trànsit de vehicles és la principal font de contaminació de les ciutats i Palma és, precisament, una de les urbs més motoritzades de l’estat espanyol. Segons dades de l’Ibestat, hi ha 765 vehicles per cada mil habitants -un indicador en què s’inclouen tots els habitants de la ciutat, tinguin o no edat per conduir.

La taxa augmenta encara més si s’amplia l’estudi a Mallorca o al conjunt de totes les Illes, on hi ha 837 i 849 vehicles per cada mil habitants, respectivament. Si es té en compte que, segons el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de l’Ajuntament de Palma, per al 58% dels desplaçaments que es fan a l’illa s’utilitza el cotxe i que cada dia entren 210.000 automòbils a Ciutat, aquesta urbs es converteix en el gran generador de contaminació ambiental de l’Arxipèlag.

Palma té, a més, “una autopista urbana, les Avingudes”. Josep Maria Rigo és el coordinador d’Ecologia de Cort i explica que, tot i que és important “no baixar la guàrdia”, la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat qualifica la qualitat de l’aire de Palma de regular i, per tant, “el nostre nivell de preocupació hauria de ser proporcional”.

No obstant això, a la resta d’estacions que la Conselleria té establertes arreu del territori, la qualitat de l’aire registrada és excel·lent. Sempre que no es tracti de l’ozó troposfèric, un component contaminant que es genera a partir del diòxid de nitrogen -format a les zones amb una elevada concentració de cotxes-. L’explicació és que “la contaminació de Palma s’exporta a totes les Illes”, segons Mariano Reaño, membre de la junta directiva d’Amics de la Terra i col·laborador d’Ecologistes en Acció.

Per Reaño, qüestions com la conjuntura meteorològica, el canvi climàtic, el repunt del trànsit amb el creixement econòmic i la recuperació de l’ocupació i “l’aposta governamental per les energies brutes en detriment de les renovables” poden ser les causes d’un problema que “afecta de manera estructural la salut de la ciutadania, però també els cultius i els espais naturals”.

Tot i que des del moviment ecologista critiquen el Govern per no fer plans de millora de la qualitat de l’aire, Joan Groizard, director general d’Energia i Canvi Climàtic, assegura que l’Executiu balear no està obligat a redactar els plans, però, així i tot, està treballant amb Cort per canviar la situació.

El valor mitjà anual de diòxid de nitrogen que es pot registrar a l’aire són 40 micrograms per metre cúbic. A partir d’aquesta quantitat, és obligatori elaborar un pla de qualitat de l’aire. Tant Groizard com Rigo expliquen que l’any 2011 s’hi va arribar, es va aprovar el pla i ara la qualitat de l’aire està just per davall del límit establert -fet que no obliga el Govern a renovar-lo.

No obstant això, l’Ajuntament i l’Executiu balear estan treballant per “revisar quines mesures de les que estaven incloses al pla s’han dut a terme, quines no i quines s’hi poden afegir.

La situació de Palma dista molt, explica Rigo, de la de Barcelona o Madrid, on registres de 200 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic de manera continuada han obligat a posar en marxa mesures com restringir l’accés al centre dels vehicles en funció de la seva matrícula. Ara bé, també s’han marcat valors de 181 micrograms durant un moment concret a l’estació de Foners, el febrer del 2016.

Des d’Ecologistes en Acció asseguren que l’any 2015 la totalitat de la població balear va respirar un aire que superava les recomanacions de l’OMS pel que fa a contaminació i asseguren que a dues cinquenes parts del territori de les Illes (2.000 km2) se sobrepassen els límits legament establerts per protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes.

La mobilitat, element clau

Si el trànsit rodat és la principal font generadora de contaminació, les polítiques destinades a reduir-lo i a fomentar la mobilitat sostenible tenen un paper fonamental. Joan Ferrer és el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Palma i explica que les “estratègies de manual” inclouen incentivar el transport públic. “Per això, estam ampliant la plantilla de l’EMT i anam renovant, a poc a poc, la flota d’autobusos”. L’Ajuntament de Palma també ha aprovat la gratuïtat del bitllet d’autobús per als menors de 12 anys, una edat que el Consistori vol augmentar fins als 16 amb vista al final de la legislatura.

“També són necessàries restriccions de trànsit”, assegura Ferrer. Dins d’aquest tipus de mesura s’inclouen propostes com la creació de noves Acire o zones 30 o les estratègies semafòriques: “Es tracta d’invertir la piràmide de prioritats i situar els ciutadans a la part de dalt”. L’impuls de la bicicleta com a transport sostenible i element pacificador del trànsit també és una de les estratègies que se segueixen des de l’Ajuntament.

En qualsevol cas, en la lluita contra la contaminació la ciutadania -i la seva conscienciació mediambiental- té un paper clau. La realitat del canvi climàtic és cada vegada més difícil de negar i van augmentan les persones que volen aportar-hi el seu gra d’arena per frenar-lo, però encara queda camí per recórrer. Rigo explica que, “com que és un problema invisible, la gent ho relativitza” i “no entén la importància de mesures com la implantació dels carrils bici. Diu que li fan nosa”.

L’embat, un respir enganyós

Un dels avantatges que, en principi, té Palma davant la contaminació ambiental és l’embat de la mar. La seva situació geogràfica permet que, durant l’estiu, l’oratge entri a la ciutat i desplaci la contaminació de l’aire.

D’aquesta manera, les partícules contaminants es dispersen i es van distribuint per diversos punts de l’illa. Aquest fet provoca que les estacions distribuïdes pel territori no percebin índexs elevats de pol·lució. No obstant això, el fet que no quedin registrades perquè no estan concentrades no significa que deixin d’existir. La contaminació encara hi és.

Quan més visibles són els components contaminats de l’aire és, segons explica Joan Groizard, durant el febrer i el març. En aquest moment coincideix un alt nivell de trànsit rodat amb una situació atmosfèrica (els anticiclons i la falta de vent) que provoca l’estancament de la contaminació sobre el cel de Palma.