Paraguaians a Eivissa, solidaritat i integració

EivissaLa història de l’Associació de Paraguaians a Eivissa defineix una filosofia de vida que caracteritza aquest poble de l’Amèrica del Sud. L’any 2004 un immigrant a Eivissa, Milton Heinzy, va ajuntar quatre compatriotes amb un objectiu: ajudar els seus paisans que, sense papers i sense saber a on podien acudir, aterraven a Eivissa a la recerca d’una vida millor.

Ara bé, sense dubte l’any clau de l’associació va ser el 2006. “Llavors rebien roba i menjar de la Creu Roja i la feien arribar a tothom qui ho necessitava, tant si era paraguaià com si no”, explica amb orgull Hugo Chispas, l’actual president de l’associació. Els contactes que Heinzy havia fet a la residència Reina Sofia, el lloc on treballava, li havien servit per adonar-se que la seva associació podia tenir un paper molt important a la societat eivissenca i, emparant-se en el lema nacional del Paraguai, ‘Pau i justícia’, va fer que l’associació fes el salt i arribàs a reunir a 3.500 socis.

Primera festa folklòrica

Una de les claus d’aquesta expansió va ser, segons Chispas, la primera Festa folklòrica paraguaiana, un punt de trobada en el qual tots els immigrants del país van poder mostrar a Eivissa la riquesa del seu menjar, els seus balls i la seva tradició. És una fira que encara manté l’esperit cada any amb la celebració de la seva patrona, la Mare de Déu de Caacupé. “El dia oficial que tothom té al calendari és el 8 de desembre”, explica el president, qui hi afegeix que aquí ho celebren, però el primer diumenge després d’aquesta data. “L’any passat, per exemple, es va fer dia 11 de desembre”, conclou.

La situació de la societat paraguaiana a Eivissa està marcada per la crisi. Dels 3.500 paraguaians que vivien a les Pitiüses l’any 2009, es va passar a poc més de 600 compatriotes al 2013. “La gent va tornar al seu país perquè aquí les perspectives no eren bones i no compensava estar lluny de la família”, explica. La situació ara mateix és la inversa. En només quatre anys la xifra d’immigrants d’aquest país s’ha doblat fins assolir els 1.200. Tot i això, no es tracta de gent que hagi vingut des del continent sud-americà, sinó de persones que vivien a diferents indrets d’Espanya i que veuen a Eivissa unes possibilitats “que no existeixen a altres regions”.

“No patim discrimació”

Chispas no justifica l’existència de la seva associació per una necessitat d’ajudar a la integració. “La veritat és que no patim ara mateix cap cas de discriminació racial”, apunta. Defineix la seva continuïtat amb la “necessitat” que té el seu poble de “ser solidari amb tothom”. “Si algú, sigui d’on sigui, ens necessita, nosaltres ens ajuntam en un dinar benèfic i ens reunim prop de 500 persones per recaptar fons”, explica el president, qui diu que el cap de setmana passat van recollir 3.800 euros per ajudar els pares d’un nin amb una malaltia. “No ens interessa de quin país ve, sinó el fet que podem ser útils”, aclareix.

Tanmateix, de la mateixa manera que no els costa ajudar a tothom, reconeixen que tampoc no els costa demanar ajuda quan en necessiten.

L’exemple més recent va ser l’assassinat d’una compatriota, Ada Graciela, per part de la seva exparella.

“Vàrem voler ajudar la família al repatriament del cadàver i al dinar aconseguírem recaptar 11.000 euros”, explica Chispas, qui destaca que “hi havia gent de totes les nacionalitats: espanyols, marroquins, paraguaians, equatorians...”.

A més, s’hi van implicar institucions, com el Consell d’Eivissa o l’Ajuntament i, fins i tot, el consolat del seu país.