Parts naturals en un món artificial
A Balears cada cop són més les dones que trien tenir el seu fill a casa i evitar la medicalització dels hospitals
PalmaNéixer a l’hospital o a casa? El que fins ara semblava una tria inqüestionable, en els darrers anys s’ha convertit en un debat obert que s’ha traduït en un augment de les dones que decideixen tenir el seu fill o filla a casa. En la majoria dels casos ho fan perquè cerquen la tranquil·litat, la intimitat i el respecte que sovint no troben als centres hospitalaris. Fugen de la medicalització d’un espai que consideren fred i més adient per tractar patologies que no pas naixements.
A l’estat espanyol només el 2% dels naixements tenen lloc a casa. Les Balears també se situen en aquest marge, però també és cert que en poc temps aquest percentatge serà més elevat, ja que, com explica la comare especialista en l’assistència de parts a domicili, Dolores Garcia, “aquí resideixen molts estrangers, que estan molt més habituats a parir a casa.”
Ella assisteix parts des de fa més de 30 anys, tant a hospitals com a domicilis, i assegura que cada cop rep més sol·licituts per fer-ho a casa. Això respon al canvi d’hàbits i al fet que, cada vegada més, la societat pren consciència que les coses, com més naturals, millor. Des de l’alimentació, a la roba, passant per l’homeopatia i, òbviament, els parts.
Dins d’aquest perfil de gent trobam Núria Martí, que viu a Bunyola amb el seu marit, que és metge, i les seves dues filles de 4 i 1 any. Sempre va tenir clar que volia parir a casa, però només ho va aconseguir amb la segona filla, ja que amb la primera va tenir complicacions i va acabar naixent a un hospital i per cesària. En aquests casos, explica, “s’entén que hagis d’anar a un hospital, però en general, els parts no presenten complicacions. Els hospitals són per tractar patologies, no naixements”. Per ella el part és un moment íntim de la parella i quan es duu a terme en un lloc que no té res a veure amb la intimitat,“simplement es trenca”. Tot i que finalment va poder parir a una piscina instal·lada a casa, es queixa que tant a Balears com a la resta de l’Estat, encara resulti difícil trobar comares que facin, a més de l’assistència al part, el seguiment de l’embaràs en els darrers mesos de gestació.
Aquest no va ser el cas Neus Serra, que fa quatre mesos va tenir la seva filla Olivia a ca seva, a Manacor. Ho va tenir clar des del principi i per això va contactar mesos abans amb el comare que més experiència té a Balears, Mikel Manchola. No tenia por perquè arribava preparada i sabia quina seria la funció de cada dolor. “Havia llegit moltíssim, ho havia xerrat amb les doules i, si saps com serà el procés, saps com has de preparar el teu cos. Si no sents dolor no acabes de ser conscient de com pots ajudar el teu fill”, explica.
La por al dolor
Aquest és el principal repte amb el qual es troben les dones que han decidit tenir el seu filll a casa. Per superar-ho necessiten preparar-se físicament i mental. El ioga, la meditació, tècniques de respiració, acupuntura i, sobretot, aprendre a localitzar cada dolor i saber-ne la funció són algunes de les pràctiques que ajuden a aquestes dones a enfrontar-se amb més convenciment al dolor. De vegades, però, una sola no ho aconsegueix i per aquest motiu moltes dones opten per contractar el servei d’una doula.
Tot i que encara no és una professió amb una formació acadèmica regulada, sí que tenen formació específica, que abraça coneixaments bàsics sobre fisiologia de l’embaràs, part i postpart, lactància o educació preanatal.
Assiteixen parts tant a casa com als hospitals i se les contracta de forma privada. Llucia Mir és vicepresidenta de l’Associació Espanyola de Doulas i treballa a Mallorca des de fa prop de 10 anys. “Treballam sobretot la part emocional, les pors que apareixen, i intentam transmetre tranquil·litat.”
La majoria de dones, però, continua pensant que la manera més segura i menys dolorosa de tenir un fill és fer-ho a un hospital i amb anestèsia local. Es calcula que al món es practiquen més de 20 milions de cesàries l’any, més del doble del 15% que recomana l’Organització Mundial de la Salut. A Balears, el servei de maternitat de la sanitat pública gaudeix de prestigi i tant Son Espases com a Son Llàtzer aposten cada vegada més per la humanització dels parts en detriment de la medicalització. La comare Isabel Cascales treballa a Son Llàtzer i assegura que avui en dia els parts als hospitals públics de les Balears estan molt més humanitzats perquè preveuen la part emocional.