Una passa més a prop d’esbucar la Feixina

PalmaLa recuperació de la dignitat democràtica a Ciutat és una passa més a prop. La Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca va superar un obstacle en el camí que vol desembocar en l’esbucament del monument feixista de la Feixina per part de l’Ajuntament de Palma: va decidir no declarar-lo Bé Catalogat. El camí per arribar a la demolició de l’escultura en honor als “Héroes del Crucero Baleares” s’ha escurçat però encara és llarg.

La decisió es va prendre amb un vot particular dels membres de l’equip de govern de la institució insular. Una proposta alternativa al dictamen de la ponència tècnica realitzada el passat dia 12 de juliol, la qual es mostrava favorable a la protecció. Va ser la segona ocasió que la comissió rebutja la proposta de la ponència tècnica.

La resolució es va adoptar amb vuit vots favorables, del PSIB (4), MÉS (2) i Podem (2), i cinc en contra, del PP (3), El Pi i Ciutadans. Ara, l’acord s’elevarà al ple extraordinari del Consell que es realitzarà el proper dimarts dia 18 de juliol per tal que es ratifiqui de manera definitiva. La decisió del ple ha de ser publicada al BOIB i notificada a les parts abans de dia 21 per tal d’evitar la caducitat de l’expedient. Així, es podrà donar de baixa el monument de la inscripció provisional del catàleg general del Patrimoni Històric de les Balears.

Justificació del vot particular

La decisió de no catalogar el conjunt escultòric de la Feixina es va prendre gràcies al vot particular emès pels vuit membres de la comissió que formen part dels partits del govern del Consell, PSIB, MÉS i Podem. Un vot particular que es va contraposar a l’informe que dies abans havia emès la ponència tècnica, en el qual s’advocava per la protecció de la Feixina com a Bé Catalogat. La raó de no fer cas de la decisió de la ponència tècnica rau en el valor que la legislació dona als informes que la ponència va emprar per construir el seu veredicte.

“No tots els informes emesos tenen el mateix valor, en tant que són judicis tècnics objectivats”, afirma el vot particular. És una qüestió de jerarquia, ja que des d’una perspectiva jurisprudencial aquells informes “dominants són els emesos pels tècnics del Consell de Mallorca, per altres administracions públiques i per membres de la comunitat universitària en funcions consultives a petició de les mateixes administracions públiques”. És a dir, els informes d’ARCA, els efectuats per diferents arquitectes i juristes tenen menys valor a l’hora de prendre una decisió que els efectuats pels organismes que tenen legitimitat per efectuar-los i als quals la llei reconeix aquesta funció consultiva. Així, “el sumatori dels informes emesos per les esmentades administracions és clarament superior i desfavorable a la protecció patrimonial del monòlit de la Feixina”, s’afirma. En conseqüència, la Comissió de Patrimoni s’ha recolzat en tres informes per decidir la no protecció. Aquells efectuats pels tècnics de la casa i per un dels organismes reconeguts per la llei a efectes consultius, l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Els informes que serviren de base a la resolució de la comissió foren l’elaborat pels tècnics del servei de Patrimoni Històric, Antonio Lozano i Francisca Tugores, l’any 2015; l’elaborat per cap de servei de Patrimoni Històric, Guillem Daviu, el 6 de juny del 2017, i l’emès per l’Institut d’Estudis Baleàrics el passat 3 de juliol.

Francesc Miralles va justificar el vot particular amb el qual van decidir no catalogar el conjunt escultòric. “La catalogació o no de la Feixina no es fa en funció de criteris ideològics ni de criteris juridicoadministratius, sinó en funció de criteris tècnics, els quals defineixen els seus valors juridicoartístics. És per això que, tenint en compte els informes, hem formulat el vot particular”, va explicar el polític algaidí.

Un precedent perillós

Els tres partits de l’oposició es mostraren favorables a la protecció de la Feixina per respectar el criteri dels tècnics. En aquest sentit, el PP i El Pi coincidiren a assenyalar que el fet de no observar l’informe de la ponència tècnica crea un precedent “perillós” en la comissió.

“La decisió d’avui -ahir per al lector- fixa un precedent mai viscut per la Comissió de Patrimoni, que és que la comissió vagi en contra dels informes de la ponència de patrimoni votats per majoria”, va assenyalar Joan Rotger, del Partit Popular. Una opinió compartida per Antoni Amengual, conseller d’El Pi.

Rotger no va desaprofitar l’oportunitat d’extreure una conclusió estratègica de la decisió presa per la comissió, la qual va relacionar amb la intenció del president del Consell, Miquel Ensenyat, de no veure’s immers en el contenciós.

“Amb aquesta decisió el Consell de Mallorca ha aconseguit el que volia, que és que no l’implicassin en aquest tema. El senyor Ensenyat, com els partits que donen suport al Govern, pensa que és un tema de l’Ajuntament i que, per tant, provocava que amb la catalogació el Consell s’hi implicàs. Amb la decisió d’avui, l’expedient torna a Cort, evidentment després dels recursos que es podran fer contra la resolució del ple”, va destacar. I és que tant els populars com Ciutadans ja avançaren la intenció de recórrer contra la resolució que, en principi, dona via lliure a Cort per esbucar la Feixina.

Tanmateix, s’ha de recordar que l’expedient sencer de la protecció de la Feixina es troba immers en un contenciós administratiu a la justícia que podria fer canviar tot el panorama.

Un compromís complert

Una vintena de membres de Memòria de Mallorca i de l’organització ‘Sa Feixina sí que tomba’ assistiren a la comissió. També hi va assistir la diputada i número 2 de Podem a les Illes, Laura Camargo. Una vegada acabada la reunió, Maria Antònia Oliver, la presidenta de Memòria de Mallorca, va destacar la importància que té per a la seves organitzacions la resolució que s’adoptà.

“Per nosaltres té molt més valor aquesta decisió política que una de tècnica, perquè els polítics representen gent com nosaltres que els va votar perquè ens defensin. Els acords de governabilitat tenien aquest compromís i almenys s’ha manifestat en la no-protecció”, va destacar.

Finalment, s’ha d’apuntar que la denúncia que va presentar Ciutadans per prevaricació contra el regidor de Cultura de Cort no preocupa ni a Llorenç Carrió ni a cap dels membres de l’equip de govern del Consell. Ara és l’Ajuntament de Palma el que ha de continuar el camí. S’ha fet una passa, però s’ha de continuar caminant.