La patronal del lloguer turístic, molesta amb el PP i el govern central

PalmaLa patronal Aptur ha lamentat aquest dijous que el govern central no hagi presentat, finalment, un recurs d'inconstitucionalitat contra la regulació del lloguer turístic a Balears, tot i que, segons han afirmat, tenien el suport del PP de l'Arxipèlag, que s'havia mostrat comprensiu amb les seves demandes. “No sabem si ha estat que pel tema de Catalunya han estat distrets, però al final sempre guanyen els mateixos: els hotelers”, ha afirmat Joan Carles Moll, de la comissió jurídica d'Aptur. “En canvi, contra la llei dels toros, que afecta menys els interessos de la ciutadania, sí que ha fet recurs”, hi ha afegit. El termini per interposar el recurs finalitzava dia 31 d'octubre.

Sense la possibilitat de recórrer, com a entitat, al Constitucional, Moll ha explicat que, davant l'escenari que, els propers mesos, alguns dels seus associats hagin d'afrontar processos judicials derivats d'alguna sanció fruit d'aquesta regulació, es plantegen instar els seus associats a plantejar als jutges l'elevació de qüestions de constitucionalitat. “Estarem molt atents”, ha advertit.

Moll ha comparegut davant els mitjans per explicar l'ampliació de la denúncia que, a través de la Federació Espanyola d'Associacions d'Habitatges i Apartaments Turístics (FEVITUR), es va presentar a la secretaria general de la Comissió Europea en contra de diverses regulacions autonòmiques del lloguer turístic, entre les quals hi havia les de Balears.

Els riscos de la zonificació

El recurs, segons ha explicat, planteja que la regulació aprovada pel Parlament infringeix la directiva europea del 2006 sobre el lliure accés a activitats de servei i el seu exercici.

Un dels punts més qüestionats és la potestat que dona la regulació a consells insulars i ajuntaments per limitar el nombre de places turístiques "sense determinar quins són els recursos insulars i les infraestructures que han de ser ponderats per delimitar el nombre màxim de places, com determinar la densitat global màxima per a cada illa o zones de l'illa i, molt menys, com han de relacionar-se aquests paràmetres per obtenir el sostre de places en habitatges turístics que poden ser destinats a comercialització".

Aptur considera que "la totalitat del procés de zonificació resulta contrari a la llibertat d'empresa consagrada" pels tractats fundacionals de la Unió Europea.

"Aquest model legal perpetua el model turístic actual. Afavoreix l'hoteler i menysté la llibertat de competència i de mercat", ha dit Moll, a tall de conclusió. La denúncia, de fet, adverteix que el model de zonificació "no impedeix a aquestes administracions considerar que aquelles zones que concentren la major quantitat de turistes o visitants són zones madures i saturades i que, per tant, excloguin els habitatges residencials de l'oferta d'allotjament turístic reconduint la demanda cap a altres tipus d'establiments com els hotels".

Borses i decreixement

La denúncia també se centra en el sistema de "dues borses" de places, una per al sector hoteler i l'altra per al lloguer turístic. Moll ha criticat durament que només es prevegi la desaparició d'una plaça quan es dona de baixa per al lloguer turístic. "Això pot crear vedats privats de caça", ha assenyalat Moll, en referència al fet que algunes cases amb llicència podrien perpetuar-se de pares a fills mentre l'oferta de llicències va disminuint progressivament, suposant un atemptat contra la llibertat d'empresa i d'oportunitats.

Finalment, també critiquen tota la sèrie "capriciosa" de requisits que s'imposa als habitatges que vulguin obtenir una llicència quan entri en vigor la zonificació i finalitzi l'actual moratòria, com, per exemple, que els edificis tinguin més de cinc anys o que disposin de comptadors individuals de gas i electricitat.

La patronal confia que, en un termini màxim de dos anys, Brussel·les aprovi un marc legal de mínims que ajudi a regular definitivament el sector. Fins llavors, asseguren, continuaran bregant per la via legal.