Pere Capellà Simó : "La joguina indica la importància que s'atorga a la infantesa"

Pere Capellà Simó (Palma,1981) ha publicat La ciutat de les joguines. Barcelona, 1840-1918 (Editorial Gregal), una història de les juguetes en la Barcelona i l'Europa de final del segle XIX i principi del XX feta des de diverses perspectives: l'estètica, la industrial, l'educativa… El llibre es va presentar abans de festes a la llibreria Quars, de Palma.

Quines són les raons de l'eclosió de la indústria de la joguina durant la segona meitat del segle XIX?

Fonamentalment en van ser dues: la revalorització de la infantesa que s'havia iniciat en el segle XVIII, quan va haver-hi una presa de consciència que els infants no eren adults en miniatura sinó individus per dret propi, i la reformulació de les esferes de l'oci provocada per les revolucions burgeses, quan molta gent va començar a tenir un cert poder adquisitiu i més temps d'esbarjo. També va ser aleshores que les joguines passaren a ser tingudes en compte com a eines didàctiques.

La Barcelona de principis del segle XX ha rebut nombrosos epítets: la ciutat de les bombes, etc. Tu n'hi atribueixes un de nou: la ciutat de les joguines.

Barcelona va ser el principal centre productor de joguines a l'estat espanyol: hi havia unes cinquanta fàbriques, un centenar de comerços especialitzats…

Quins tipus de jugueta predominava en aquella Barcelona? Quines eren les més populars?

La indústria vuitcentista de la joguina té dues branques fonamentals: la del cartró emmotllat i la de les joguines de metall. A la primera, hi havia els cavalls de cartró, tot tipus de ninots i una jugueta paradigmàtica: la nina. El segle XIX va entendre la nina com una joguina prescriptiva, és a dir, que havia d'arribar a totes les llars per tal com era el garant de l'educació sentimental de les al·lotes. S'entenia com un assaig de la maternitat i de les funcions domèstiques que la moral normativa reservava a les dones. Les nines de més preu tenien el cap de porcellana i els ulls de vidre. Les més econòmiques, totes de cartró, van ser tan populars que la gent els va posar un nom: Pepa. Ja en el segle XX, aquest terme es va habilitar a Mallorca com a sinònim de nina.

I les joguines de metall?

Hi distingim tres tipologies: les de metall fos, les de xapa metàl·lica i les dites a l'època "carrosseria infantil". Són tres tipologies que inclouen des de soldats de plom o cuines de llauna fins a velocípedes i automòbils de pedals. També podem esmentar les joguines de paper: els teatres i els retallables. I també les de torner: cèrcols, baldufes i jocs de construcció. I, finalment, les de goma i cel·luloide.

Quina era la situació de Palma, en aquella època, pel que fa a la fabricació i el comerç de juguetes?

Les quincalleries de Palma venien les mateixes joguines que es trobaven en qualsevol ciutat europea. D'això, en dóna testimoni l'arxiduc Lluís Salvador i alguns escriptors com Pere d'Alcàntara Penya, Miquel dels Sants Oliver o Gabriel Alomar, que cada any escrivien a la premsa la crònica de la fira de Reis o la del Ram. Les joguines de Palma, tret de molt poques excepcions, venien de Barcelona.

Quina ha estat l'evolució històrica de la joguina des de l'origen fins al final de la Primera Guerra Mundial?

En funció de l'època, varia tant la iconografia com el material. El canvi més substancial es produeix a la darreria del segle XVIII, quan les joguines varen assumir en exclusiva la funció d'entretenir els infants. Com que fins aleshores els infants no eren considerats una categoria social, no es fabricava res només per a ells. Per això durant l'Antic Règim les miniatures podien entretenir els infants però alhora assumien també altres funcions: eren religioses, o decoratives…

Quin coneixement aporten les joguines sobre les societats que les fabriquen i les comercialitzen?

D'una banda, les joguines indiquen, en funció de la seva diversitat, quina és la importància que cada societat atorga a la infantesa. De l'altra, registren les imatges que cada societat escull d'ella mateixa per tal de mostrar-les als infants, és a dir, al futur.

Què passava a la resta d'Europa?

Els principals centres productors de l'època eren Anglaterra, Alemanya i França. Anglaterra va produir joguines de gran distinció, però eren massa cares per ser objecte d'un comerç important. Alemanya, amb la ciutat de Nuremberg al capdavant, va ser el principal centre productor del món. I a París era on es duien a terme els debats estètics de més interès. Es pot dir que París inventava i Alemanya fabricava.