Retrat d’un barri que defuig les modes i reclama atenció i serveis

PalmaÉs Pere Garau el barri de moda a Palma? En els darrers anys, certament, la barriada amb més densitat de població de Ciutat s’ha trobat en boca de tots. Els seus veïns de tota la vida, no obstant això, defugen aquest qualificatiu i enumeren una llista del que consideren greuges per part d’unes administracions que, consideren, històricament els han abandonat.

Les xifres del padró ens revelen que l’interès pel barri s’ha disparat els darrers anys. Pere Garau és la segona barriada que més ha crescut, els darrers sis anys, en termes numèrics (641 persones en el període 2011-17). Amb tot, el creixement s’ha concentrat en els darrers anys, amb el canvi d’una tendència negativa. Entre el 2011 i el 2013 va perdre 675 residents, un 2,3% del total. A partir del 2014, però, el padró tornà a revifar-se i acumulà 1.316 nous inscrits, un 4,7% més que els que hi havia el 2013. Només entre el 2016 i el 2017, la població empadronada va créixer en 446 persones.

En total, 1.833 persones es van empadronar a la zona el 2016. D’aquesta xifra total, gairebé la meitat, un 45,5%, són estrangers, mentre que el 29,4% són originaris de la Península i el 25% restant són balears.

Cal tenir en compte, però, per acabar de fer un retrat del dinamisme que viu el barri els canvis de domicili entre palmesans. La barriada va ser la segona, just darrere del Camp Redó, que va registrar una major afluència de palmesans.

Un total de 2.541 palmesans s’hi traslladaren el 2016, un 32% dels quals provenien ja de Pere Garau. Per tant, és un barri que fidelitza. També és el que té més densitat de població, amb més de 423 habitants per quilòmetre quadrat.

Així mateix, és una de les zones que acullen més cultures diverses i un teixit associatiu més dinàmic. Més d’una vintena d’associacions, segons el registre d’entitats ciutadanes, actuen als carrers. Flipau amb Pere Garau n’és una. El seu nom fa honor a la voluntat de donar valor a un barri marcat per l’estigma de la deixadesa, des de fa molts anys.

Reivindicacions històriques

A principis de mes, l’assemblea va enviar una carta al batle de Palma, Antoni Noguera, qui, justament, va ser criat en aquest barri. L’escrit reclamava posar remei a la “situació penosa” que reflecteix l’espai urbà. Flipau amb Pere Garau es queixa de la brutor, la manca d’espais verds i l’excés de renou i el trànsit que interrompen el son dels habitants i exigeix més presència policial. Aquestes reivindicacions se sumen a les de sempre: la falta de biblioteques, de centres de salut, d’espais comunitaris, de casals de barri o de parcs on els nins puguin jugar, “infraestructures bàsiques” per al col·lectiu que treballa per fer xarxa social, fomentar la cultura, treballar per la dotació d’espais i lluitar contra l’abandó.

Noguera els dona la raó. “Té molta densitat de població, però és un barri oblidat”, diu el batle. “La manca d’equipaments culturals de Pere Garau es va agreujar quan varen tancar els cinemes Metropolitan, Chaplin i Hispania”, hi afegeix.

Un barri amb autoestima

El batle, no obstant això, assegura que preveu invertir esforços en el barri que l’ha vist créixer. “Sempre hem deixat la responsabilitat al mercat per garantir l’equilibri del barri, però la veritat és que calen intervencions socials i comunitàries”, diu. Reforçar el servei de la neteja és una de les prioritats del Consistori i el mes de gener del 2018 s’implantarà la neteja amb aigua, hi afegeix. El nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), assegura, preveu la creació d’un nou casal de barri com a “centre públic i punt de trobada de totes les persones que hi conviuen”. Cal fer de Pere Garau “un barri amb autoestima”, conclou.

Aquest és, precisament, un dels objectius de l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), que va organitzar una exposició per revalorar el patrimoni de Pere Garau. La portaveu, Àngels Fermoselle, explica que van realitzar, entre el 2009 i el 2010, un “treball exhaustiu” des del punt de vista urbanístic que va desembocar en la descoberta del patrimoni oblidat de la zona. L’Hostal Baleares i les Cent Cases en són dos exemples, tots dos inclosos al catàleg de béns patrimonials, gràcies a la demanda d’ARCA. “Han atès una part mínima de peticions”, assenyala Fermoselle, que critica la manca de voluntat política i el compromís poc ferm del Consistori en aquest sentit.

Pere Garau, un barri amb història es titula el llibre elaborat per la mateixa Fermoselle en col·laboració amb Concha Gallego. La publicació revela el “niu de cultura” que s’amaga a la barriada. Parla, entre molts altres elements, d’una parella de personatges emblemàtics que hi van viure sempre, des que es varen casar i fins que van morir: l’escriptor Josep Maria Llompart i la pedagoga Encarna Viñas. Fermoselle recorda que treballà per aconseguir que Cort rendís un homenatge a Viñas, que havia estat professora seva. Proposaren la reforma d’una plaça del barri i que s’hi afegís una escultura de la popular mestra mallorquina. Cort, aleshores en mans d’Aina Calvo, va fer realitat les demandes del col·lectiu. “Aquella plaça era una meravella, la gent creuava el carrer expressament per passar per allà”, recorda Fermoselle. Tot i això, la portaveu d’ARCA explica que aviat els contenidors envaïren bona part de l’espai obert i hi dificultaren enormement l’accés. “Cap família pot dur ara els seus fills a jugar-hi -lamenta-, és molt desagradable”.

Increment dels preus

Si bé totes les fonts consultades critiquen la deixadesa de Pere Garau, paradoxalment els preus dels lloguers han pujat un 49% entre el 2013 i el 2016, segons les dades d’un estudi d’Onofre Rullán, Sònia Vives i Jesús M. González que recull les xifres dels desnonaments de Palma. Què significa aquesta pujada tan significativa dels preus dels lloguers?

Altres barris històricament marginals experimentaren un canvi abismal en pocs anys. L’anomenat ‘barri Xino’ i Santa Catalina en són exemples paradigmàtics. La gentrificació -la substitució de la població de sempre per una altra d’un poder adquisitiu més elevat- va acabar transformant els seus carrers i també el perfil de residents i transeünts. Actualment, aquestes dues barriades són de les més cares de la capital mallorquina. Cal esperar el mateix futur per a Pere Garau? I, si és així, com es pot evitar? Potser aquesta experiència explica per què fa poc més d’un any es viralitzà un cartell que es burlava d’aquest sentiment “d’estar de moda” i demanava: “Deixau en pau Pere Garau”.