Enrocats entre l’encariment dels lloguers i l’empobriment
Els experts subratllen que l’acció social per combatre la deixadesa no ha de deixar al marge els desnonaments que experimenta la barriada
PalmaEls lloguers del barri de Pere Garau s’han encarit un 49% entre el 2013 i el 2016. Aquesta xifra supera l’increment dels preus que ha experimentat la cèntrica zona que envolta el carrer del Sindicat (45%). És fins i tot més alta que la que ha sofert Santa Catalina entre els mateixos anys (40%). Aquestes xifres provenen d’un estudi dels geògrafs Onofre Rullán, Sònia Vives i Jesús M. González, titulat Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi.
Tal com explica Vives, Pere Garau viu a la frontera urbana entre dos processos contradictoris: el de l’empobriment de la població i el de la gentrificació, això és, la substitució de la població de sempre per una altra de poder adquisitiu més elevat. La gentrificació podria explicar el notable increment dels preus dels lloguers, que segons la geògrafa s’expandeix del centre cap a Son Gotleu. Al mateix temps, el barri sofreix la pressió d’un procés d’empobriment que parteix, precisament, de Son Gotleu.
L’antropòleg Marc Morell assenyala que aquest empobriment podria constituir una fase prèvia a un procés de gentrificació. Tant Vives com Morell precisen en els seus estudis que el benefici que obté un inversor immobiliari és més elevat quan la diferència del 'preu de cost' i el preu final és més gran. Si el barri ha patit un procés d’empobriment i, per tant, una pèrdua de valor, però a continuació els preus s’incrementen, la inversió immobiliària hi acaba resultant ben profitosa.
Els resultats de la recerca dels tres geògrafs foren presentats el maig d’enguany. Van concloure, entre d'altres coses, que rere els desnonaments de Palma o la gentrificació s’amagaven certs interessos econòmics, alguns dels quals prenien forma en la revaloració o la turistització d’algunes zones.
El barri, marcat històricament per la deixadesa, ha estat el centre d’atenció de diverses associacions de veïns, com ara Flipau amb Pere Garau o l’Associació de Revitalització de Centres Antics (ARCA). Un arquitecte fill de la barriada, Tomeu Duran, va presentar una proposta de reforma de la zona. Duran pretenia reduir l’espai destinat als cotxes i, a canvi, afegir-hi vegetació i fer més amable el carrer per al vianant. L’arquitecte destaca la posició geogràfica del barri -a prop del centre i també a prop de la mar- i del valor potencial que té. Per això creu que a poc a poc anirà esdevenint el focus d’inversions privades.
Les xifres dels desnonaments
Morell, en els seus estudis, precisament, destaca que algunes reformes urbanes, l’embelliment de l’espai i la insistència dels residents a reclamar mesures cíviques, com la neteja, inevitablement atorguen valor a la zona i per això en propicien una possible gentrificació. Aleshores, cal mantenir-se en la deixadesa? “De cap manera!”, exclama Morell. “No és necessari que ens hi capfiquem”, remarca l’antropòleg, però apunta que “l’acció social ha d’anar dirigida no només a la millora de l’espai, sinó també a la solució dels problemes que pateixen els habitants".
Per tant, segons l'antropòleg l'activitat de la gent del barri ha de tenir molt en compte també els problemes socials que pateixen els seus habitants. "Les xifres de desnonaments i d’execucions hipotecàries són preocupants”, apunta Morell. De fet, segons la recerca de Vives, Rullán i González, Pere Garau és un dels barris que més desnonaments pateixen, en comparació amb altres zones de Palma. Entre el 2003 i el 2014, mentre que Santa Catalina va experimentar un total de 277 desnonaments per impagament de lloguer, per exemple, Pere Garau va registrar-ne 659.
