NORMALITAT LINGÜÍSTICA
Balears13/02/2016

El personal de la sanitat pública haurà d’acreditar el domini del català

L’esquerra pacta la modificació de la Llei de funció pública perquè la llengua pròpia torni a ser requisit

Rafel Gallego
i Rafel Gallego

PalmaLa llengua catalana tornarà a ser requisit a tots els nivells de la funció pública, també en l’àmbit sanitari. I és que l’esquerra considera que els millors metges també han d’entendre i explicar-se en la llengua pròpia de les Illes Balears. Així ho han pactat els partits que formen part del Govern (PSIB i MÉS) amb Podem i Gent per Formentera -formacions que donen suport parlamentari. En principi, sembla que El Pi també donarà suport a aquesta inciativa.

D’aquesta manera, la llengua pròpia de les Illes Balears recupera el seu estatus, perdut durant la legislatura passada quan l’Executiu presidit per José Ramón Bauzá la va rebaixar a la condició de mèrit a l’hora d’accedir a una feina en el sector públic.

Cargando
No hay anuncios

Ahir s’acabava el termini per fer esmenes a la proposició no de llei presentada pel grup ecosobiranista de MÉS per Menorca. Els grups parlamentaris de l’esquerra han presentat les seves propostes per millorar el text.

La novetat més destacada respecte a la normativa actual és que el personal sanitari haurà d’acreditar el coneixement del català. El nivell que se’ls exigirà, però, dependrà de les funcions i les responsabilitats que tingui de cada facultatiu dins del sector.

Cargando
No hay anuncios

Un reglament concretarà el nivell

A partir del moment en què s’aprovin els canvis a la llei, el Govern haurà de fer un reglament que concreti quin nivell es demana a cada categoria professional de la sanitat pública. Aquest mateix reglament establirà un termini -que mai serà inferior a un any- perquè els professionals es posin al dia lingüísticament parlant.

Cargando
No hay anuncios

Segons els partits que han elaborat l’articulat nou, aquests canvis es duen a terme amb un temps prou raonable per facilitar l’adaptació de les places, els cursos de formació i la negociació sindical de manera que en cap cas no sorgeixin dificultats per cobrir la necessitat de facultatius. D’altra banda, aquesta flexibilitat no afectarà el personal administratiu adscrit al Servei de Salut, que seguirà els requisits continguts en el text que regula la resta de personal funcionari i que, per tant, haurà d’acreditar, des del moment en què s’aprovi la modificació legal, un nivell de català adequat a la seva tasca.

Més enllà del que afecta el personal sanitari, la llei veurà modificat el seu títol, que passarà a ser Llei de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. També es canvia l’exposició de motius per adequar el contingut a l’articulat: “Aquesta llei conté mesures de capacitació lingüística adreçades a recuperar i fomentar l’ús del català...”serà un dels paràgrafs queinclourà aquest apartat.

Cargando
No hay anuncios

Certificat de la Direcció General

Una altra de les novetats radica en el fet que els nivells de coneixements de la llengua catalana hauran d’estar acreditats mitjançant un certificat emès o reconegut com a equivalent per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. En tot cas, “es consideren vàlids els certificats que, abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, hagin estat emesos o reconeguts com a equivalents per l’òrgan competent en l’àmbit de les Illes Balears”.

Cargando
No hay anuncios

MÉS per Menorca

Segons un dels principals impulsors d’aquestes modificacions, el diputat de MÉS per Menorca Nel Martí, l’objectiu d’aquesta nova llei és “acabar amb la situació actual, ja que consideram que des de l’any 2009 fins avui no s’ha exigit cap coneixement de la llengua catalana al personal sanitari, la qual cosa suposa una discriminació i un perjudici evident amb els ciutadans que s’expressen en català i que volen fer ús del seu dret a expressar-se i relacionar-se amb l’Administració amb la seva llengua”. A més a més, els partits progressistes entenen que aquesta situació suposa un greuge comparatiu amb la resta de treballadors de la funció pública.