"La personalització ha de continuar com a gran motor de l'educació"

PalmaLa innovació en matèria educativa encara no s'ha consolidat i, perquè així sigui, encara cal molt d'esforç. És una de les advertències que el director de polítiques educatives de la Unesco, Francesc Pedró, ha destacat a la presentació de l'Anuari de l'educació 2017, que ha elaborat la Fundació Cifre de Colonya. Pedró, que ha col·laborat com a expert en la redacció d'un dels articles, ha apuntat que cal generar incentius o canviar les obligacions dels docents, entre d'altres.

Pedró destaca que ens trobam en un moment en què hi ha un "consens social" molt ampli sobre la necessitat de promoure la innovació educativa i, per tant, que cal un esforç per part de moltes escoles de "pujar al carro de la innovació". Si bé ja hi ha centres que estan provant de transformant-se amb aquestes dinàmiques, encara cal aquest canvi més generalitzat.

Un dels apunts que ha subratllat Pedró ha estat el de canviar la conceptualització de veure l'obligació contractual del docent amb hores de pissarra. "Els països que volen innovació pensen que cal obrir aquesta perspectiva", ha apuntat. És a dir, tenir temps per fer front a aquests reptes.

Pedró ha destacat alguns dels exemples d'innovació, per exemple que països com Anglaterra o Estònia ja treballen amb elements relacionats amb la robòtica: "És bonic veure com infants petits juguen al mateix temps que estan desenvolupant la idea del pensament computacional". En aquesta línia, ha recordat el canvi d'estàndard metodològic. Es passa de la lliçó magistral a l'aprenentatge basat en projectes o basat en problemes. És a dir, aquell que demana el desenvolupament seguit de les competències, com el treball en equip.

Ara bé, el que sempre s'ha de tenir en compte és la personalització de l'educació. "Ha de continuar sent un gran motor de l'educació", ha reivindicat Pedró, en la seva conferència. Ara bé, dins tots aquests camins de millora, Pedró també hi veu riscos. Un és el de considerar la conversa sobre innovació en els debats pedagògics, ja que sovint "no som capaços d'associar innovació amb els desitjos del sistema". És a dir, en ocasions en què es necessita més innovació és on es necessita més equitat i no es veu així.

També ha reclamat que els governs no intentin regular de manera tan contundent els processos d'innovació, ja que hi ha el perill de caure en "fatiga" i "els docents tenen una càrrega, sense gaudir de la llibertat com a professionals que haurien de tenir".

Què destaca l'anuari?

El director de l'anuari, Lluís Ballester, ha reivindicat el document com "l'informe que més aguanta des de la democràcia a les Illes". De fet, és la catorzena edició, un fet que "permet tenir una perspectiva històrica molt interessant". En aquesta edició, s'han volgut destacar quatre informes.

El nou model de formació del professorat

Tomeu Barceló ha explicat el pla quadriennal de formació del professorat que va sorgir el curs passat. Ha explicat que el conjunt de professorat entrevistat va considerar que el pla que hi havia era "obsolet" i s'havia de dissenyar un nou model. Aquest es basa que la formació ha de tenir un "aspecte fonamental de transferència". És a dir, que derivi en un projecte pràctic a aplicar als alumnes.

A més, se centra en la formació als centres i a partir de l'experiència del docent, així com s'hauria d'avaluar per veure la millora dels resultats acadèmics de l'alumnat. Si bé el primer any ja hi van participar 385 centres, per a aquest curs les demandes ja superen els 400.

El paper de les Escoles Oficials d'Idiomes

La directora de l'EOI de Calvià, Maria Antònia Bernat, ha reivindicat que, tot i que ja són 17.654 alumnes, les EOI encara són desconegudes. "Tenim molta feina per donar-nos a conèixer. Formam part d'una comunitat educativa única a Europa".

El seu informe fa una anàlisi des de la creació de la primera EOI i n'analitza els objectius. "Voldríem ser independents. Ens plantejam flexibilitzar les nostres escoles perquè no siguin ensenyaments presencials de 120 hores", ha comentat. Així com convertir-se en "centres de referència cultural".

Nouvinguts

L'estudi de Bartomeu Canyellas fa una lectura conjunta de la realitat de l'alumne estranger al sistema educatiu. "Vistos els resultats, els esforços fins ara des dels centres i l'administració no tenen els fruits desitjats". En aquest sentit, ha remarcat que el 19,6% dels habitants de Palma no sap ni llegir ni escriure en cap de les dues llengües oficials, xifra que augmenta al 39,7% al polígon de Llevant.

També ha posat l'alarma sobre els grans nombres d'alumnat repetidor en comparació amb Europa i ha reclamat un "tractament conjunt, radical i urgent que respongui a les necessitats reals de l'alumnat estranger". Vol que la integració sigui més que una "idea" i dur a terme una "política valenta".

La primera generació de Grau

La responsable dels estudis de qualitat de la UIB, Maria Jesús Mairata, ha presentat el treball en què s'analitza el rendiment acadèmic dels primers graduats de la Universitat de les Illes Balears. Assegura que els indicadors milloren a mesura que augmenten els cursos, però que la taxa d'abandonament és molt gran. Això sí, ha dit que el resultat "en general és positiu".