Pilotes fora i amnèsia col·lectiva: els testimonis clau
Els membres del Govern Matas, els empresaris i altres actors rellevants en la construcció de les carreteres han passat des de l’octubre per la comissió d’investigació del Parlament
PalmaLes compareixences del Govern Matas a la comissió parlamentària per investigar el sobrecost de les autopistes d’Eivissa varen generar moltes expectatives, però tant els seus testimonis com els d’empresaris o altres responsables polítics varen estar caracteritzats per les pilotes fora, l’amnèsia i els enfrontaments amb els representants dels grups parlamentaris.
La intervenció de Mabel Cabrer, per exemple, va ser un xou que poca cosa va aclarir. L’exconsellera d’Obres Públiques amb el Govern Matas va protagonitzar un enfrontament dialèctic amb el portaveu de Podem i va recriminar que s’haguessin gastat més de sis milions d’euros en auditories a la Conselleria i a ella mateixa. La seva compareixença, la primera de totes, va estar farcida de constants al·lusions a les sentències judicials que justificaven la seva gestió.
Carlos Jover, qui va ser director general de Carreteres del Govern del PP, ha comparegut dues vegades davant la comissió. Jover va negar haver rebut un pis, en compensació, per part de les empreses constructores, tal com apuntaven MÉS, Podem i PSOE. Segons el seu testimoni, la celeritat en l’execució dels projectes es devia únicament a evitar més morts a la carretera (una idea compartida per l’expresident del Consell d’Eivissa, Pere Palau).
L’expresident del Govern, Jaume Matas, també va insistir en la importància de “cobrir una carència” de seguretat amb les obres i, si bé va assumir “la responsabilitat política” de la construcció, va defensar que els únics beneficiaris de l’execució de les autopistes varen ser “els ciutadans d’Eivissa”. Matas es quedava amb la responsabilitat d’haver posat en marxa l’actuació, però i la del sobrecost? Per Jover estava clar: va ser del Govern de Francesc Antich, perquè el PP no va ser qui va liquidar les obres.
Antònia Perelló, responsable de l’Advocacia de la Comunitat en aquell moment, posà en dubte el plantejament de Jover: “Nosaltres enteníem que, encara que hi hagués sobrecostos, no eren imputables a l’Administració, però ens trobàrem amb un document intern que deia el contrari. Això ens va desarmar”.
Pel que fa a Biel Company, conseller de Medi Ambient amb Bauzá, va afirmar que les concessionàries “volien cobrar més” i, com que no s’estaven “complint les seves expectatives”, “estaven nervioses”.
Els diferents constructors que han passat per la sala Verda del Parlament han coincidit a dir que participar en la construcció de les autopistes d’Eivissa no va ser cap negoci, encara que altres fonts asseguren que el negoci per a ells és reclamar factures per sobrecostos. Enrique Ortiz, lligat a la trama Gürtel, va negar haver pagat cap comissió il·legal al PP i va qualificar de “negoci dolent” el peatge a l’ombra, la fórmula que es va seguir per construir aquestes carreteres.
El seu soci en l’execució del nou accés a l’aeroport d’Eivissa, Maties Arrom Bibiloni, es va declarar “molt perjudicat” per la seva participació. Arrom va exposar una situació personal crítica, obligat a hipotecar el seu patrimoni per fer front a les despeses que els canvis en el projecte originaren.