Pito Quintana: “De Madrid, no me’n fii gens ni mica”

Pito Quintana acaba de complir 65 anys i en fa 17 que és al capdavant de la Confraria de Pescadors de Maó

3 min

Pito Quintana acaba de complir 65 anys i en fa 17 que és al capdavant de la Confraria de Pescadors de Maó. N’ha vist de tots els colors, però admet que l’amenaça de les prospeccions petrolíferes és un dels envits que més l’han inquietat. Ell, així i tot, confia que tot quedi en res.

Per què és necessari que Menorca digui no?

Pel turisme, per la qualitat de l’aigua i per la pesca. Seria una ruïna. Els governs haurien de ser conscients que ja va sent hora d’apostar per noves formes d’energia.

Avui [ahir] han sortit tots al carrer. Tot i això, sembla una lluita de David contra Goliat. Creis que hi ha opcions que guanyi el petit?

Si el petit fa prou força, ha de guanyar. Si no, per a què serveixen els polítics? És ara quan s’ha de lluitar i ho hem de fer junts pel bé dels ciutadans i no d’uns pocs, el gran capital. Alguna vegada se’ls hauria de fer la punyeta també a ells.

Us fiau de les gestions polítiques per aturar les prospeccions o creis més en la pressió ciutadana?

Sembla que tothom va a una i això és positiu. Ens hem de fiar dels nostres polítics perquè tenen més veu que nosaltres davant certs estaments. Però hem de continuar lluitant perquè no es duguin a terme i si hem de fer manifestacions per la mar, les farem. Han de saber que no volem els sondejos ni en terra ni a la mar.

Com valorau la implicació de la població balear?

Molt bé. A Eivissa ho han enfocat com toca. Hi ha molta gent implicada de tots els sectors. I és positiu.

Creis que als menorquins els falta fer una passa més?

Crec que sí. Hauríem de començar a fer força abans que avanci la tramitació dels permisos. Cal fer renou.

Fa uns dies, el secretari general de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, Antoni Garau, advertia que aquesta seria “l’estocada definitiva” per al sector pesquer. Compartiu aquesta opinió?

Totalment. Aquí a Balears les pesqueres estan ben conservades, però la nostra ruïna és el que pagam per sortir a pescar, el preu del combustible. Entre un 30 i un 35% de la nostra facturació se’n va a pagar el gasoil. I si hi sumam els efectes que tindria la recerca de petroli en el marisc i el peix, la situació difícilment es podria aguantar. Perquè us en feis una idea: les pesqueres de gamba vermella, que és el nostre modus vivendi, es troben a 11 milles de la costa i les prospeccions les volen fer a 10,7 milles. No deixaran res.

Precisament, el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, s’ha referit a la dependència energètica d’Espanya i ha justificat la recerca d’hidrocarburs com una via per reduir aquest dèficit. Creis, com diuen alguns, que podria repercutir en una davallada dels preus?

Que no ho somiï ningú! Hi ha il·luminats que s’ho pensen, però la realitat és que, si es fan els sondejos, serà un fracàs. El combustible es pagarà igual que ara o, fins i tot, més car. I aquí només ens quedarem amb la porqueria.

S’estima que, si es duen a terme les prospeccions, les captures de peix i marisc podrien reduir-se entre un 30 i un 70%. Avalau aquesta xifra?

No ho sé. Crec que s’extreu d’un informe de l’Argentina, però esperem que no sigui així. No vull tenir un infart! Ja estic jubilat però no puc pensar que la feina que he fet tota la vida acabi així. Confii que no es faran.

Canàries sembla que no se n’escapa.

Sembla que no. El 22 de juliol comencen.

Per què ha de ser diferent a Balears?

El que no entenc és que hi hagi un ministre que sigui canari i estimi tan poc la seva terra. Però, ben mirat, és que li fan gols per tots els costats! Les elèctriques ja li van fer un gol per l’escaire amb les factures i ara tenim aquest conflicte.

Com casen aquests projectes amb les polítiques que, a escala europea, s’impulsen per garantir la gestió sostenible de la pesca?

És totalment contradictori. La política europea no l’entenc. Ja ho veus: “tant tens, tant vals”. I de Madrid, no me’n fii gens. Viuen dins una bombolla. El seu camp de visió és molt reduït. I no són conscients del mal que poden fer amb una llei o uns permisos. Els falta consciència.

stats