El Pla de Sant Jordi, sota la lupa dels investigadors

PalmaDes de l’origen talaiòtic dels primers pobladors de la zona fins al paisatge que va determinar un territori que era considerat el rebost de Palma passant per la seva evolució social, cultural, demogràfica i paisatgística. El Pla de Sant Jordi es troba sota la lupa dels investigadors gràcies a les primeres Jornades d’Estudis Locals del Pla, organitzades per l’Ajuntament de Palma i la Universitat de les Illes Balears.

Les jornades -pensades amb la intenció de posar llum a la història que ha marcat una zona que engloba els nuclis de població de l’Aranjassa, l’Arenal, les Cadenes, Can Pastilla, la Casa Blanca, el Coll d’en Rabassa, l’Hostalot, el Molinar, el Pil·larí, Son Ferriol i Sant Jordi- s’inauguraren ahir a l’església de Sant Jordi amb un homenatge a dos acadèmics que feren del Pla un dels objectes de la seva feina.

El regidor de Cultura de Cort, Llorenç Carrió, acompanyat del catedràtic d’Història Contemporània de la UIB Sebastià Serra Busquets, va ser l’encarregat de reconèixer la tasca de l’historiador i arqueòleg Guillem Rosselló Bordoy i la del geògraf Vicenç M. Rosselló Verger, ambdues vinculades al Pla. La feina del primer va ser determinant per conèixer el conjunt talaiòtic de Son Oms.

El protagonisme de la primera jornada se’l repartiren l’arqueologia, l’evolució demogràfica de la zona, a càrrec del catedràtic de Geografia Humana de la UIB Pere Antoni Salvà, veí del poble; els oficis tradicionals de Sant Jordi i la cultura popular.

Els arqueòlegs José Jorge Argüello Menéndez i Ramon Martín Gordon foren els encarregats d’explicar les tasques de neteja i posada en valor dels jaciments arqueològics, com les que s’han realitzat a Cas Quitxero. I és que el patrimoni arqueològic del Pla recull 25 jaciments documentats. En aquest sentit, Marc Salom Rullán, Marc Toda Garcia i Xisco Garcia Ramis foren els responsables de posar en context el poblament prehistòric del Pla amb l’explicació de la transició de l’edat del bronze a la del ferro.

Participació

La paraula no només la tingueren historiadors i geògrafs. Els veïns també hi participaren. Després d’explicar les feines dels fusters i ferrers que arreglaren els molins i els que encara resisteixen; dels pagesos i dels emprenedors que obriren una fàbrica de processament de pebre de tap de cortí, Antoni Ramis va donar la paraula a alguns dels protagonistes vius d’aquestes vivències: fusters que arreglaven molins; pagesos que collien pebres o simplement veïns que recordaren la història del poble. Tomàs Martínez va clausurar la primera jornada. Les altres continuaran avui (amb l’anàlisi dels molins), demà i el proper cap de setmana.