La Plataforma Crida troba a faltar una defensa del Decret de mínims al Pacte per l'Educació

PalmaSi bé la qüestió lingüística ha centrat el debat educatiu d'ençà que José Ramón Bauzá accedí a la presidència del Govern, fins a arribar a la categoria de conflicte encès, el Pacte per les Illes mai no ha volgut que el model lingüístic monopolitzàs el procés de redacció d'un document que volen que sigui la base d'un acord social pel que fa a l'educació. Manel Perelló, un dels artífexs del Pacte, ho ha volgut deixar molt clar reiterades vegades, tant en la presentació de l'embrió del Pacte com aquest mateix dissabte: "El model lingüístic no és el titular".

El primer esborrany, que va ser tancat aquest dissabte per representants de diferents entitats del sector educatiu de totes les Illes, no té un apartat específic sobre aquesta qüestió i això no és del grat de la Plataforma Crida, que ha participat en la redacció de l'esborrany del Pacte per l'Educació i es mostra obertament molesta amb aquesta qüestió. En el perfil de Facebook el col·lectiu expressa que el model lingüístic s'hi aborda d'una manera "molt ambigua". "La proposta de la plataforma era que el document recollís de manera explícita que s'ha de respectar el Decret de mínims, però no s'acceptà", assegura Rosa Deyà, portaveu del grup.

"Cada centre educatiu, en el marc de la seva autonomia, elaborarà i aprovarà el seu propi Projecte Lingüístic de Centre, en el qual, atenent el seu context sociolingüístic i l'assoliment dels objectius de comunicació lingüística, es decidirà el repartiment de les llengües d'aprenentatge, tenint en compte que la llengua catalana, com a pròpia del territori, ha de ser la llengua prioritària i majoritària". Aquesta és la proposta que es recull en l'esborrany i que la Plataforma Crida considera "clarament insuficient".

Perelló explicà també dissabte a l'ARA Balears que el Pacte advoca per un model plurilingüe i que la major o menor presència del català serà fixada pel que decideixi cada centre. "Creim en l'autonomia de centre, però aquest assumpte és molt perillós", diu Deyà. Creuen que podria donar lloc a escoles on el català hi sigui de manera residual o que no es compleixin els percentatges que estableix el Decret de mínims, "com ha succeït en molts centres concertats al llarg d'aquests anys sense cap tipus de control", hi ha afegit.

Incòmodes

El que està clar és que la Plataforma Crida "no es troba còmoda" amb el procés que s'ha seguit per tancar el primer esborrany del Pacte. Creuen que s'ha anat massa ràpid, emperò no tot és qüestió de tempos. El col·lectiu també hi troba a faltar assumptes "de fons" com el laïcisme en l'educació pública, les condicions dels concerts amb fons públics de centres educatius, l'educació integral, l'educació pública de qualitat i gratuïta amb les etapes de 0 a 3 anys i la universitat incloses o una escola pública que garanteixi la igualtat d'oportunitats i compensadora de les desigualtats socials.

Consideren que el document promou un sistema educatiu basat en esquemes neoliberals, que no té en compte els nous models organitzatius dels moviments socials i que també hauria d'incloure la petició de la derogació de la llei Wert. "En assumptes com el reforç del paper dels directors, trobam que s'assembla massa a la LOMQE", assegura Deyà.

"L'esborrany que s'ha tancat aquest cap de setmana només pot incloure canvis de contingut, però no de fons", explica la portaveu de la plataforma, i, com que "les reticències són cada vegada més grans", el grup podria acordar sortir del procés del Pacte per l'Educació en la seva propera assemblea, que encara no s'ha convocat però que tindrà lloc abans del 8 de febrer segons els terminis establerts per les entitats per ratificar el document.