Les poblacions de peixos de la Dragonera es recuperen

PalmaNou mesos després de declarar reserva marina el freu de la Dragonera, els resultats es comencen a veure i un dels primers efectes és l'aparició d'anfossos i escorballs, abans absents a poca fondària. L'octubre de l'any passat, amb la declaració de reserva marina, s'hi van regular les activitats pesqueres i de busseig per intentar recuperar les poblacions de peixos comercials i la pesca artesanal.

Els bussejadors que visiten habitualment la zona, ha informat el Govern en un comunicat, han ratificat aquesta recuperació a través del vídeo de Cristóbal Ortiz, en què es veuen aquests anfossos i escorballs. No és que abans no n'hi hagués, sinó que aquestes espècies quedaven amagades a gran fondària i lluny de l'abast de la pesca submarina. En el moment que es va deixar de fer l'activitat, els peixos han començat a recuperar les aigües més superficials, que són realment el seu hàbitat natural.

Tanmateix, expliquen a la nota, "es tracta tan sols d'un indici esperançador del que pot venir en pocs anys, amb biomasses de peixos iguals o superiors a les de la reserva marina de l'illa del Toro". Cal tenir en compte que, segons els estudis científics que es van fer abans de la declaració de la reserva marina, els recursos pesquers de la Dragonera es trobaven molt minvats respecte dels que potencialment podien ser. De fet, les zones de na Pòpia o el cap de Llebeig al litoral de l'illot són, segons els autors de l'informe dels censos visuals, un dels punts amb "més biomassa potencial de peixos de tots els estudiats del litoral de les Illes".

Així, el que està passant a l'illot de la Dragonera és el que ha passat a la resta de reserves de les Balears: l'aparició d'anfossos i escorballs és un dels primers efectes de la protecció i a poc a poc passen a ser les espècies dominants en termes de biomassa. A l'illa del Toro ja ha passat i actualment aquestes espècies emblemàtiques representen el 75% de la biomassa de peixos comercials de l'illa.