El (polèmic) paper de l’advocacia en la lluita contra el blanqueig de capitals

PalmaEns trobam davant un problema de gran transcendència en matèria de política criminal moderna: mentre que els professionals de l’advocacia estan subjectes per llei a reportar davant l’autoritat judicial les conductes indiciàriament delictives dels seus clients, es considera un deure de l’advocat i un dret del client el manteniment del secret professional, explica María Gutiérrez, professora titular de Dret Penal de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i advocada sòcia del despatx Oliva-Ayala.

La Llei de prevenció del blanqueig de capitals atribueix un paper important als advocats a l’hora de lluitar contra aquesta tipologia delictiva, que, segons el Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI), constitueix un greu problema en països que desenvolupen una activitat econòmica similar a la d’Espanya. L’estat espanyol, precisament, és considerat pel GAFI un lloc d’especial risc.

“Les xifres són esborronadores”, assegura Adriana de Bierba, vocal de la Subcomissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals del Consell General de l’Advocacia Espanyola. De Bierba va intervenir ahir a la cinquena edició de les Jornades sobre prevenció i repressió del blanqueig de capitals que organitza el Col·legi d’Advocats de les Balears (ICAIB). L’esdeveniment, duit a terme durant els passats dijous i divendres, ha reunit més de 250 professionals per tractar qüestions relacionades amb el blanqueig de doblers negres resultants d’alguna activitat delictiva.

Les advocades, a més, expliquen que els autors del blanqueig necessiten l’assessorament jurídic que els pot proporcionar un lletrat. “Blanquejar doblers és introduir-los en el circuit legal i per això es necessiten notaris o registradors de la propietat”, explica De Bierba. Aquest fet té especial rellevància en la creació d’empreses, en la compravenda d’immobles o en l’assessorament fiscal, apunta. Gutiérrez narra alguns casos d’advocats que han assessorat els seus clients en la canalització d’inversions amb fons procedents de l’estranger i en l’adquisició d’habitatges en el nostre país.

Amb tot, els advocats no tenen per què ser conscients que la seva activitat també té un paper en l’activitat delictiva. Precisament, la normativa de prevenció del blanqueig pretén evitar que els delinqüents introdueixin l’advocat en el seu circuit criminal, obligant-lo a reportar determinada activitat sospitosa.

Quina és la conseqüència? Les lletrades creuen que l’Estat trasllada la seva responsabilitat a l’advocacia, ja que l’aplicació de la llei suposa despeses importants que han d’assumir els lletrats -experts en la matèria o auditories externes pagades de la seva butxaca-. “Però és l’única manera de lluitar-hi efectivament”, reconeix De Bierba, i explica que la llei respon, precisament, a la necessitat de “controlar de prop els subjectes que duen a terme els delictes”. “Et converteixen una mica en un espia”, conclou Gutiérrez.