Porreres, obrir per tancar
Silenci i expectació en l’obertura de la gran fossa comuna per exhumar i identificar desenes de republicans assassinats durant la Guerra Civil
PorreresPorreres 1936 és el títol de l’espectacle de la companyia Trenta-6 Teatre que durant la tardor s’ha presentat a diversos pobles de Mallorca i que a partir del llibre Desfilades de dia, afusellaments de nit, de l’historiador porrerenc Bartomeu Garí Salleras, narra amb música i paraula la crueltat d’uns episodis de la Guerra Civil al poble de Porreres, que acabà amb la vida de molts veïns simplement per pensar i actuar de manera diferent de la dels qui imposaren les seves fòbies a sang i foc, tot en nom de Déu. El relat teatral es basa en la quinzena de porrerencs republicans detinguts i traslladats a Manacor (15 agost de 1936), on foren afusellats sense cap mena de judici i cremats a una pira humana. Altres ho serien a Palma setmanes després.
2016: un any de canvi i convulsió
L’obra connecta de ple amb l’operació d’exhumació que durant el mes de novembre ha tingut lloc al cementeri per localitzar-hi i identificar les 130 o més víctimes de 28 municipis de Mallorca (entre les quals tres peninsulars i dos porrerencs), mortes rere l’oratori ubicat vora el mateix cementeri de Porreres per un escamot sanguinari de falangistes de la mateixa vila.
Obrir (la fossa) per tancar (les ferides) és l’alliçonament que amb certa pedagogia ofereix una obra i que posa la pell de gallina per l’expressivitat dels actors i pel pes històric que conté.
El Govern, en aplicació de la Llei de fosses aprovada el juny d’enguany, ha pogut obrir la fossa de Porreres. Es tracta de posar llum a la massacre que durant molts dies, setmanes i mesos tingué lloc a aquest poble del Pla, on es troba la fossa més gran explorable a dia d’avui, d’un total de 47 que figuren en el mapa redactat per Memòria de Mallorca, l’entitat formada per familiars de víctimes de desapareguts.
El Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura, és qui ha coordinat l’exhumació encarregada a Aranzadi, una societat científica basca integrada per un prestigiós equip de professionals de l’antropologia i arqueologia, especialitzats en l’obertura de fosses des de 2001. Aquesta equip és dirigit pel doctor Francisco Etxeberria, una eminència en l’antropologia forense, qui s’ha mostrat sorprès i agraït pel seguiment social, polític i mediàtic, fins ara mai trobat, que s’ha fet d’aquesta intervenció. “No es tracta de trobar-ne culpables, sinó de trobar la veritat”, ha repetit en diverses de les explicacions que ha oferit Etxeberria des de dins la mateixa fossa.
Nou compartiments han aportat les restes de 49 represaliats que han pogut ser exhumades, tres que no s’han pogut extreure perquè es troben davall els fonaments d’una capella i es tenen confirmats dos cossos més que estan més avall dels encaixonats dins el ciment i dels quals no s’ha pogut extreure material genètic, segons Memòria de Mallorca.
Hi ha molta feina feta, però encara en resta molta per fer si es volen tancar els negres episodis de terror i mort enterrats a Porreres. En una entrevista a l’ARA Balears el 13 de novembre, Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, sentenciava que “a Porreres s’ha trencat la llosa del silenci”, que “els morts saben esperar i els ossos trobats aquí parlen”.
Efectivament, s’ha aconseguit explorar molts dels fets: l’acarnissament amb algunes víctimes i el tracte inhumà rebut per moltes de les persones que tretes de les presons de Ciutat se les enganava anunciant-los una falsa posada en llibertat. Durant les exhumacions, centenars de persones han pogut visitar el solar de la barbàrie. Encara uns pocs fills i filles dels qui un dia, sense gens d’ànima, els robaren la vida.e
Cap passa enrere: queda una segona fase per començar, segons Memòria de Mallorca
Les tres setmanes de novembre en què s’ha treballat per desenrunar una petita part de la història robada i amagada de la Guerra Civil no han permès completar el projecte d’exhumació de la fossa comuna. Dues capelles i un bloc de nínxols obstaculitzen les excavacions per obrir nous compartiments que es té per segur que es troben alineats amb els localitzats. Emperò, per això, caldrà que els titulars dels llocs d’enterraments autoritzin el desmuntatge de les construccions actuals per després tornar-les a aixecar. Des del Govern i l’Ajuntament de Porreres, que ha tingut una participació de total suport en les tasques d’exhumació, s’ha començat a negociar amb els propietaris de sepultures. Sense pressa, però sense fer “cap passa enrere”, Memòria de Mallorca vol dur a terme una segona fase. I els historiadors estan a favor de fer noves cales, perquè queden molts cossos a trobar. Durant les tasques d’obtenció d’ADN, han comparegut familiars de desapareguts que han donats pistes que situen a Porreres la localització dels seus avantpassats. Es tractaria de víctimes “fins ara no registrades”, segons Memòria de Mallorca. I ja se’n tenen datades dues.
