El PP aprova la llei agrària amb acusacions de permissivitat urbanística de l'oposició

PalmaLa majoria absoluta del PP, amb un suport parcial de MÉS, ha aprovat aquest dimarts al Parlament la primera Llei agrària de Balears, que es fixa com a objectiu la potenciació del sector agrícola, que els pagesos puguin viure dignament de la seva activitat fent-la rendible i que s'aturi l'abandonament del camp. Per fer-ho, la norma permet activitats complementàries per a les rendes agràries, com els agroturismes, preveu la venda directa en les explotacions i facilita la instal·lació d'agroindústries però també d'altres equipaments a les explotacions amb facilitats urbanístiques.

Precisament aquestes facilitats urbanístiques, la permissivitat d'activitats no agràries en rústic i les restriccions en l'àmbit d'actuació dels consells que inclou la llei han provocat el vot en contra de bona part del text per part dels socialistes (en la resta s'han abstingut), que han advertit que la norma "neix ferida" i han anunciat que, si governen després de les eleccions, la modificaran parcialment. El grup MÉS ha defensat l'oportunitat de la llei i ha votat a favor d'un centenar d'articles i disposicions. S'ha mostrat a favor de potenciar la venda directa i la instal·lació de cellers i tafones, però ha rebutjat tots aquells apartats que potencien activitats que no tenen a veure amb la producció agrària, com els que faciliten fer camps de polo, hipòdroms, agroturismes, museus i refugis sense declaració d'interès general fins i tot en espais protegits com les ANEI.

El conseller d'Agricultura, Biel Company, ha defensat les virtuts de la llei i ha reivindicat que l'objectiu és que "els agricultors de les Illes tinguin les mateixes oportunitats que qualsevol pagès d'Europa". Ha advertit que la llei no preveu ajuts, sinó eines a favor dels pagesos per garantir-ne la "supervivència", i en aquest sentit s'ha mostrat a favor que es permetin i potenciïn activitats complementàries com l'agroturisme, la venda directa, l'aprofitament de la biomassa i el sector de l'equí, per millorar les rendes agràries o que s'agilitzin tràmits burocràtics. Ha considerat que aquest dimarts és un "dia històric per als que creim en la pagesia", un sector que es troba "en caiguda lliure", en "risc de desaparèixer", i que reclamava aquesta llei.

El responsable ha demanat que ningú no es quedi amb "l'anècdota" del vessant urbanístic perquè és demagògica. En aquest sentit, ha apuntat que la llei no permet l'urbanisme a la carta com diu l'oposició, sinó que només cerca ajudar els pagesos a no haver d'abandonar el camp. No preveu la construcció d'habitatges, sinó la rehabilitació, i només permet les instal·lacions que necessita el sector per a usos agraris. El PP ha insistit que la comercialització directa no vol dir posar botigues al camp i ha defensat que les mesures només poden beneficiar els que viuen del camp. "Aquesta és una llei agrària, no urbanística", ha dit la diputada popular Assumpció Pons, que ha acusat l'oposició de mentir.

"Aquesta llei neix ferida, sense acord polític, perquè no ens n'han deixat passar ni una", ha advertit el socialista Marc Pons, qui ha centrat la seva crítica en la permissivitat urbanística per a activitats no relacionades amb l'agricultura. En concret, ha criticat que es legalitzin de cop les construccions en ANEI per a usos agraris sense haver de pagar la llicència, que es permeti traslladar fins i tot a una ANEI una explotació agrària amb habitatge inclòs que estigui a prop d'un poble i que molesti, que s'autoritzin dos tipus d'agroturismes amb requisits de qualitat diferent. "Això és un despropòsit", ha insistit Pons, qui també ha rebutjat la instal·lació de camps de polo i hipòdroms sense requisits previs. El socialista ha vinculat aquesta llei amb la Llei general turística i la Llei del sòl i ha advertit que totes permeten actuacions urbanístiques en rústic que no tenen res a veure amb el potenciament de l'activitat agrària. "Posam els fonaments per a la pròxima bombolla immobiliària en el sòl rústic", ha asseverat Pons. Tant ell com la diputada no adscrita Margalida Font han denunciat una ingerència en les competències dels consells. "Fan una llei en contra del camp, del paisatge i dels autogoverns", ha sentenciat la diputada de Formentera.

Durant el debat, els socialistes han acusat els populars d'intentar "patrimonialitzar" el sector i el conseller ha retret a l'oposició una "visió urbanita" del camp que només posa pals a les rodes dels pagesos. "No volem jardiners, però tampoc supervivents", ha contestat el diputat de MÉS, Miquel Àngel Mas, a les crítiques del PP. Mas ha reivindicat "l'orgull" de la pagesia i ha tirat per la cara a Company que hagués justificat la llei com un mecanisme per assegurar la "supervivència" del sector. Els grups de l'oposició també han coincidit a retreure al Govern que no hagi intentat consensuar amb ells la llei i hagi optat per no acceptar gairebé cap de les més de 300 esmenes que hi han presentat. Tant Company com el PP han reivindicat que la llei està consensuada amb el sector, els representants del qual han estat presents en el ple del Parlament. Allà s'ha pogut veure el president d'Asaja, Tomàs Cortés; el secretari general d'Unió de Pagesos, Biel Torrens; l'exconseller del Pacte Mateu Morro i molts altres representants del camp.