El PP incompleix tot el seu programa electoral d'educació

PalmaEl programa electoral amb el qual José Ramón Bauzá es va presentar a les eleccions autonòmiques del 2011 constava de deu propostes en matèria d'educació que el seu Govern, després de guanyar aquells comicis, està incomplint. El programa de Bauzá no només no incloïa la proposta que més enfrontament ha causat amb el sector de l'ensenyament, el model trilingüe que suposa el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), sinó que prometia que els canvis només es farien per la via de l'acord i el consens, dotant l'educació pública de més recursos humans, materials i econòmics, respectant els professors i escoltant les famílies.

Sense TIL

El trilingüisme, i molt manco sota la fórmula del TIL, no apareixia en el programa electoral dels populars. La proposta sobre el model lingüístic era just la lliure elecció de llengua vehicular entre el català i el castellà. Un model, com es detalla en el document -només disponible en castellà a la web del partit-, que permetria als pares triar i que els alumnes fossin "capaços de dominar aquestes llengües, a més d'un idioma estranger d'acord amb el marc de referència europeu". Aquest marc de referència que esmentava el programa del PP és només un estàndard que pretén servir de patró internacional per mesurar el nivell de comprensió i expressió en una llengua. En cap cas no es proposava un canvi en el model d'ensenyament per introduir l'idioma estranger com a tercera llengua vehicular.

Així, els populars no proposaven un sistema trilingüe, només la lliure elecció de la llengua vehicular. L'objectiu declarat del Govern del PP era i és acabar amb la immersió lingüística en català, majoritàriament escollida pels consells escolars dels centres públics. Amb aquesta intenció va donar el curs passat la possibilitat, als pares d'alumnes de segon cicle d'Infantil i de primer de Primària, de triar la llengua. La resposta dels pares va suposar un fracàs per al seu objectiu: un 62% optà pel català, un 10% pel castellà i un 28% pel model que triàs el centre. Enguany, després d'acusar els centres de coaccionar els pares, l'Executiu va tornar a donar la possibilitat als pares via telemàtica: el 70% optaren pel català i un 30% pel castellà, segons les dades del Govern.

La resposta dels pares en contra del seu objectiu i la manca de recursos per permetre la segregació lingüística -entre català i castellà- a tots els centres i cursos és allò que ha fet que el Govern imposàs i avançàs els terminis per aplicar el TIL, finalment, com a darrera fórmula per acabar amb el model d'immersió lingüística. Si sobre la lliure elecció de llengua el fracàs del Govern ha duit al TIL, sobre la lliure elecció de centre, també inclosa en el programa del PP sota l'epígraf "Una educació en llibertat", la promesa no va durar ni un mes. El 28 de juliol de 2011, pocs dies després d'haver pres possessió com a president del Govern, José Ramón Bauzá ja va admetre que era "impossible de complir al cent per cent".

Educació de consens

"Una educació fruit del consens: acord educatiu a les Illes Balears". Aquest és el títol de la primera proposta del programa electoral del PP en matèria d'educació. "Durem a terme un model de funcionament consensuat", prometien els populars el 2011, "que no impliqui modificacions estructurals amb l'alternança política, amb la qual cosa permetrem garantir la seva continuïtat i aplicabilitat". Just per poder aplicar el TIL, el Govern ha hagut de recórrer a un decret llei per burlar un sentència judical que, precisament, li retreia la seva manca de consulta respecte de l'aplicació del model.

"Una educació de qualitat", resava la segona proposta educativa dels populars, "amb la corresponent dotació de recursos humans i materials". Les retallades de l'Executiu de José Ramón Bauzá s'han duit per davant més de 1.000 places de docents, al voltant d'un 8% de la plantilla de l'ensenyament públic. Això ha provocat la reducció de professors de suport, dels desdoblaments, de la possibilitat d'oferir matèries optatives i modalitats de Batxillerat i, per tant, l'augment del nombre d'alumnes per aula. A més, el pressupost per al manteniment dels centres s'ha reduït un 30%.

Més oferta formativa

Aquesta manca de recursos ha impedit altres propostes que feien els populars sobre educació, com l'augment de l'oferta formativa reglada i no reglada. També es prometia "millorar el sistema de finançament" de la Universitat, "potenciant els contractes programa". El pressupost de la UIB s'ha vist reduït un 14% i un 3% els dos darrers anys i no s'ha signat cap contracte programa amb el Govern. A la inauguració del curs acadèmic de dijous, el director general d'Universitats, Miquel Deyà, en va donar la culpa "al sistema de finançament espanyol".

Famílies

Altres propostes del programa electoral del PP balear eren molt ambicioses, com per exemple "crear nous projectes pedagògics, sobretot a les zones més desfavorides i amb més índex de fracàs escolar". Sobre això, el Govern de José Ramón Bauzá ha eliminat dels centres els programes i el personal d'Atenció a la Diversitat, implantats feia temps amb aquest objectiu. Altres propostes, però, que no depenen dels doblers, tampoc no s'han complit. "Garantirem que les famílies participin en tots els processos de decisió que afectin el procés educatiu dels seus fills", anunciaven en el programa. La posició de les associacions de mares i pares davant la vaga també els contradiu.