El PP perd la majoria absoluta a Cort i Podem en tindrà la clau

PalmaEl PP guanyaria les eleccions a Palma, però perdria la majoria absoluta a l’Ajuntament, i Podem irrompria amb contundència, es convertiria en tercera força política i tindria la clau de la governabilitat municipal. Això posa de manifest una enquesta elaborada per l’empresa RegioPlus Consulting a la qual ha tingut accés l’ARA Balears.

Segons aquest sondeig, el PP, que ara disposa de 17 dels 29 regidors que té l’Ajuntament de Ciutat, perdria la clara majoria que té. Amb la presidenta del Parlament, Marga Durán, com a candidata, passaria del 49,5% dels vots assolits en les eleccions del 2011 a sumar-ne entre el 28 i el 31% i quedaria amb una forquilla d’entre 11 i 12 representants, lluny de la majoria absoluta que donen els 15 escons.

La forta caiguda dels populars de 5 o 6 individus és calcada a la representació que obtindria Podem. La nova força política, que ara no té membres enlloc i que encara no ha decidit si es presenta a les eleccions municipals a Ciutat (tot i que el més probable és que ho acabi fent amb un altre nom), obtindria entre el 18 i el 20% dels sufragis en les municipals de Ciutat.

El partit que dirigeix a Palma Carlos Saura es convertiria en tercera força política i superaria MÉS però no el PSIB-PSOE. Els socialistes es mantindrien com a segona força política municipal, però amb José Hila de candidat passarien del 27,6% dels vots del 2011 a obtenir-ne entre un 20 i un 23% i perdrien un o dos dels nou regidors que tenen per quedar amb set o vuit. En canvi, MÉS continuaria com a darrera força política a l’Ajuntament de Palma, però amb Toni Noguera al capdavant de la coalició passaria del 8,5% dels suports obtinguts en els passats comicis al 12 o 14% i de tres a quatre regidors.

Cap altra força no obtindria representació municipal: ni Esquerra Unida (a través de Guanyem), que aconseguiria com a molt el 4% dels vots; ni UPyD, amb un percentatge similar; ni El Pi ni Esquerra, que es mantindrien en percentatges superiors a l’1% dels suports. Això indica aquesta enquesta, que s’ha fet a partir de 623 entrevistes telefòniques assistides per ordinador (CATI) i dutes a terme durant la primera quinzena de desembre. El sondeig té un marge d’error de més o manco el 3,1 per cent.

L’estudi permet arribar a la conclusió que Podem -o més ben dit la marca amb què es presentin a les eleccions a Palma els membres de Podem- serà clau en la conformació d’un futur govern municipal perquè el PP no obté la majoria absoluta i la suma del PSIB i MÉS tampoc no l’assoleix (en el millor dels casos per a ells, quedarien a tres escons). Així, Podem hauria de decidir si deixa governar uns o altres o si suma amb PSIB i MÉS a l’hora de fer un pacte de govern, perquè no sembla gaire viable que es pugui plantejar un pacte d’aquesta força amb MÉS amb suport extern dels socialistes. En cas de pacte, és possible que tant MÉS com Podem fessin valer que acumulen plegats més regidors que els obtinguts pels socialistes. Segons aquest sondeig, el PSIB aconseguiria entre set i vuit escons, mentre que Podem i MÉS en sumarien entre nou i deu.

A ningú no escapa que la caiguda del PP i del PSIB respon a una dinàmica en clau estatal pel desgast de les seves marques, com també la irrupció de Podem s’explicaria per la mateixa dinàmica estatal en sentit invers. Ara bé, el cas dels populars s’ha pogut agreujar pel traumàtic relleu de cap de cartell que s’ha visualitzat. La renúncia del batle, Mateu Isern, a tornar-se a presentar per la manca de suport del president del PP balear i del Govern, José Ramón Bauzá, i del president de la junta territorial del PP de Palma, José María Rodríguez, pot explicar una pèrdua de suports addicional d’aquest partit. De la mateixa manera, també podria explicar aquesta davallada la desaparició d’un candidat com Isern, amb més popularitat que la seva substituta, o un cert desgast dels populars per la seva gestió municipal.

Baix coneixement

L’estudi, de fet, sí retrata el baix grau de coneixement que tenen els ciutadans de Palma dels candidats que es presentaran als propers comicis. Val a dir que els tres candidats amb opcions d’obtenir representació que ja han estat designats són nous com a caps de cartell. La candidata del PP, la presidenta del Parlament, Marga Durán, és la més coneguda per l’electorat, però només un 45,3% dels enquestats saben qui és. El cap de cartell socialista, el regidor José Hila, només és conegut per un 30,3% de la població. I, finalment, el candidat de MÉS, el també regidor Toni Noguera, presenta el grau de coneixement més baix i només saben qui és un 17,9% dels electors. Als greus problemes de notorietat dels tres principals candidats, s’hi suma una baixa valoració per part de la població. Cap dels tres aspirants no aprova i tots tres aconsegueixen notes lleugerament superiors al quatre en una escala del zero al deu.

Previsiblement, tant en el grau de coneixement dels tres candidats com en la valoració que en fa el públic, hi té a veure el fet que tots tres són nous com a candidats i que la seva proclamació com a caps de cartell ha estat relativament recent. És evident que la població coneix ara molt més els tres candidats que es presentaren a Palma el 2011: Mateu Isern (PP), Aina Calvo (PSIB) i Toni Verger (MÉS).

Centre i centreesquerra

Per explicar el perquè dels possibles resultats que es plantegen en aquesta enquesta, el sondeig posa de manifest que, en contra del que es pensa habitualment, la majoria dels enquestats se situen a Palma al centre o al centreesquerra en l’eix esquerra-dreta. Un 26,2% es consideren de centre, un 25,3% s’ubiquen a l’esquerra o a l’extrema esquerra i un 7,9% es defineixen com persones de centreesquerra. A l’altre costat, només un 10,9% afirmen que són de dreta o d’extrema dreta, mentre que un 9% es col·loca al centredreta. Val a dir, tanmateix, que un 20,7% no ho saben o no contesten a aquesta qüestió.