"Preparam un sistema mitjançant intel·ligència artificial en què l'estudiant pugui tenir una resposta immediata"

PalmaLa Universitat Oberta de Catalunya ha inaugurat aquest dimecres la seva seu a Palma. El seu rector, Josep A. Planell, atén l'ARA Balears per parlar dels reptes que planteja la institució i sobre quin és el model ideal d'educació universitària.

Què aportarà la UOC a Palma i Palma a la UOC?

Fora de Catalunya, en relació amb la població, és on tenim més estudiants. Fa temps que teníem aquesta necessitat: si expandíem les seus, una de les primeres havia de ser a Balears. Ha durat més temps del que esperàvem. No acabàvem de trobar un lloc adient. Una de les funcions de les seus és fomentar activitats en els territoris on estan inserides. El que volem és tenir professors consultors de procedència dels llocs on estam. Tenim 48 consultors de les Illes Balears. Tot aquest professorat resident és professorat que pot participar a activitats i seminaris. Aquest vincle amb el territori és molt rellevant.

Quant a formació, pensau que totes les carreres es poden fer en línia amb el model que oferiu?

Tots els ensenyaments que es fan a una aula es poden fer en línia. Els que no, depèn. Hi ha coses que es poden fer en línia i d'altres que no. Per exemple, a la carrera de telecomunicacions, hi ha laboratoris d'electrònica i envien als estudiants material per treballar a casa, però també els proposam pràctiques virtuals. En certs àmbits, ho pots combinar enviant coses a l'estudiant i fent treball virtual. I coses que no es podrien fer així. Per això hi ha carreres que no tenim. Una altra cosa són les pràctiques. Per exemple, segurament avui dia, pensar que tu pots fer virtualment una preparació biològica per veure cèl·lules... No hi som encara.

Per què escollir la UOC quan hi ha una oferta de formació molt gran en línia?

La formació a distància que existeix té una oferta molt àmplia. La diferència que proposam és el model educatiu. El que fa és col·locar l'estudiant al centre del procés de formació. El nostre model no és un professor que transmet coneixement o comunica. Hi ha gent que entén l'educació a distància com a classes formades, el professor que transmet. Però no. El nostre està basat en l'acompanyament. A l'estudiant se li proposa que faci una activitat, a través de la qual aprèn, i per fer això es posen uns recursos d'aprenentatge, un professor a l'aula que atén les preguntes de l'estudiant i després el treball col·laboratiu dins l'aula d'igual a igual. Tenim a una aula gent que treballa a les Balears, Galícia, les Canàries... Que puguin compartir experiències de diferents llocs sobre una mateixa temàtica és molt enriquidor. La singularitat de la UOC és el seu model educatiu. Models de classes formades, n'hi ha molts.

Apostau per la innovació. Formau part d'Escola Nova 21. Com es pot traslladar a la universitat?

En part ja hi som, en el sentit que una de les coses que feim és treballar per projectes, treballs col·laboratius per als estudiants. Però un altre element és que xoca amb les regulacions polítiques, les estructures docents són les assignatures. El que ens interessa a nosaltres són les competències, competències transversals. Estam treballant per poder oferir les nostres titulacions des d'una visió de competències.

És possible dins el model actual?

Intentarem que sí. Hi ha una universitat que ja ha començat a treballar així, per exemple, la Politècnica de València, que ha fet un esforç per definir les competències que es treballen a cada carrera. Sí que s'hi dediquen esforços. A la llarga, és allò pel qual apostarà la gent.

L'Estat entén que es necessita un canvi de model a l'educació?

No. Encara estam a models del s. XIX en la formulació dels plans d'estudi i d'algunes universitats. Encara es dificulta molt fer un salt endavant.

Quina taxa d'abandonament teniu a la UOC?

Al cap de sis semestres, del 30%.

Com la considerau?

Massa alta. Estam treballant per reduir-la. Abandonament, sempre n'hi haurà. Però hem de treballar perquè n'hi hagi menys. Hem d'assessorar l'estudiant i ho aconseguirem a la llarga. Tenim un projecte en fase experimental. Un sistema en què un estudiant pugui tenir una resposta immediata, mitjançant un la intel·ligència artificial. 'Feedback' immediat.

Quina és la vostra visió sobre el pla Bolonya? Sembla que s'està estancant.

És el primer pla que planteja realment treballar per competències. I, per tant, fer participar l'estudiant. Del que hem de sortir és d'aquella idea del professor que transmet el seus coneixements i és un bust parlant. Per què has d'escoltar el professor de física quàntica quan en tens un del MIT que és la bomba? El professor d'aquí té un paper, el d'activar l'aprenentatge. No amollar un rotllo, però sí treballar els conceptes. Bolonya va cap aquí, cap a la idea que el que importa no són les hores lectives de l'estudiant, sinó el treball que fa a partir dels coneixements que ha rebut. Obre un ventall d'oportunitats. L'estudiant que aprengui, més que el que estudiï. És una primera passa. Moltes vegades els professors no s'adapten a aquesta filosofia.

Cal millorar.

És clar, cal millorar la manera de plantejar les classes i l'activitat docent. Això requereix un esforç, però jo pens que en principi la idea és bona.