Pressió humana: un 32% més que fa 20 anys

PalmaEl 31 de maig, hi havia 1.691.309 persones a les Illes Balears. És la darrera dada (avançada) que l’Institut d’Estadística de les Balears ha publicat, aquesta mateixa setmana, en referència a l’Indicador de Pressió Humana (IPH), l’estudi del conjunt de persones (turistes i residents) que es concentren en el territori. Les darreres dades publicades confirmen que la tendència dels darrers anys no atura.

Cada vegada hi ha més gent a les Balears, sigui l’època que sigui. Així, la diferència respecte de la xifra (provisional) del mateix dia de l’any passat indica que, enguany, hi havia gairebé 28.000 persones més a les Illes. El creixement és significatiu, però no tant com la diferència entre el mateix dia de 2015 i 2016, de 60.000 persones. Amb tot, d’ençà de l’inici de la legislatura del #betterinwinter, la població acumulada un 31 de maig ha augmentat amb més de 87.000 persones. Si comparam el mes de febrer d’enguany amb el de fa dos anys, de mitjana, la diferència de persones a la Comunitat augmenta amb 31.500 persones, menys de la meitat. El creixement, per tant, es continua concentrant en els mesos de sol. I encara no hem arribat a l’agost.

Una tendència consolidada

Una repassada a la sèrie històrica de l’IPH, que abasta fins al 1997 -i que podeu consultar en el gràfic inferior-, fa arribar a una primera conclusió clara: res ha canviat en 20 anys, excepte la quantitat, que va trencant sostre cada any. Així, la mitjana de persones que es va concentrar a les Illes el 2016 és un 31,9% superior a la que ho va fer el 1997. La desestacionalització continua sent molt marcada, però cada vegada som més. Per trobar una xifra que superi la que es va registrar dia 31 (ni tan sols ha estat la més alta de l’any; aquest ha estat, de moment, dia 27 de maig, amb 1.698.737 persones), ens hem de remuntar al 7 d’agost de 2005 (1.691.807 persones), en el moment de màxima afluència de l’any. L’agost passat, en canvi, no hi va haver cap dia que no es registràs un mínim d’1,81 milions de persones a l’Arxipèlag. De fet, durant els primers 19 dies del mes es va registrar una xifra superior als dos milions de persones.

Comparant la mitjana de l’IPH entre els primers cinc mesos d’enguany i els de 1997, les conclusions són similars: l’augment és molt significatiu, però puja de manera exponencial a mesura que arriba l’estiu. Així, l’IPH de gener de 2017 és un 33,7% superior al del mateix mes de dues dècades enrere; el de maig s’incrementa un 44,1%. Si ens aturam a mig camí, però, observam que el gruix del creixement es concentra entre els anys 1997 i 2007. Així, l’IPH de gener de 2007 és un 24,6% superior en comparació amb el de 1997. En canvi, el del mateix mes de 2017 només supera un 3,6% el de 2007.

L’herència del totxo

L’explicació d’aquesta tendència el trobam en l’increment de població resident durant la primera dècada del segle XXI. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2016 hi havia 1.107.220 persones empadronades a les Illes. El 1999, en canvi, n’hi havia 821.820, un 25% menys. En el mateix període de temps, les comunitats més poblades han crescut a ritme menor. Així, Andalusia acumula un 12,9% més de població; Catalunya, un 17,4%més; i la Comunitat de Madrid, un 20,4%. L’increment, de nou, té la base en els anys anteriors a la crisi. El 2007, hi havia 1.030.650 persones empadronades, un 22,7% més que el 1998 i un 6,9% menys que el 2016. L’increment demogràfic a les Balears aquests anys, per cert, dobla la mitjana estatal, situada en el 13,6%.

Amb tot, la diferència entre el mínim i el màxim de l’IPH en un mateix any s’ha incrementat un 28,2% des de 1997. L’any passat, aquesta diferència entre el dia amb més persones concentrades a l’illa i el que en registrava menys fou de 947.671 persones. La xifra supera un 5,8% la diferència registrada el 2015, de 891.671 persones.

Per illes, qui més pateix aquest augment de la pressió són les Pitiüses. I és que el màxim de persones concentrades en un sol dia a Eivissa i Formentera (l’Ibestat comptabilitza juntes les Pitiüses) és un 36,7% major que la dada màxima de 1997. En segon lloc, Mallorca, que frega el 30%. A Menorca, la dada és un 24% superior. Res fa pensar que la següent onada de l’IPH no torni a batre rècords, tenint en compte que els aeròdroms de l’Arxipèlag estan gestionant, aquest cap de setmana, un vol cada minut.