La pressió humana sobre el territori a l'estiu ha crescut un 75% en 15 anys

PalmaLa pressió humana sobre el territori balear en el mes de màxim apogeu estiuenc, l'agost, ha crescut amb més de 500.000 persones en 15 anys, cosa que significa ni més ni menys que un 75%. Les dades de l'índex de població fixaren per al mes d'agost de 2014 més d'1,9 milions de persones, mentre que el mateix mes de 1999 hi hagué una pressió de 'només' 1.449.000 humans. Encara és més espectacular l'increment de pressió si es compara amb l'estiu de 1997. Aquell mes d'agost, Balears només hagué de suportar 1.347.000 persones juntes sobre el territori.

El motiu d'aquest increment exponencial és doble. D'un costat, el creixement poblacional que ha experimentat Balears i, també, l'augment en l'arribada de turistes, que, a més, es concentren cada vegada més durant els mesos d'estiu. El sector turístic i l'administració mateixa, tot i el constant discurs oficial sobre la desestacionalització, han estat incapaços de combatre aquest mal que afecta l'economia illenca i, per contra, la pressió humana sobre el territori es concentra cada vegada en menys temps.

Quan encara falta per conèixer les dades de població concentrada en un mateix moment corresponents a l'agost d'enguany, el rècord va quedar fixat en 1.983.877 individus dia 7 d'agost de 2015. Aquesta xifra va representar un increment del 2% respecte del dia amb major càrrega demogràfica de 2013 (39.088 persones més). A més, aquesta xifra ja va ser la dada més alta registrada en tota la sèrie històrica, des de 1997. Segons l'Indicador de Pressió Humana (IPH) de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat), les Illes van tenir una mitjana d'1.419.604 persones el 2014, 17.841 persones més que la mitjana de l'any anterior, un 1,27% superior.

Tot plegat demostra que, en termes de pressió humana, Balears no només no s'ha vist gaire afectada per la crisi, sinó que les xifres continuen pujant. De fet, tan sols hi ha hagut un mes d'agost on hagi baixat la mitjana de població resident i visitant respecte del mateix mes de l'any anterior. Va ser l'any 2008, quan els registres marcaren 1.712.000 persones, 30.000 menys que el 2007, quan se n'havien comptades 1.742.000. Però va ser un miratge. L'any següent, la tendència va continuar creixent i no ha aturat de llavors ençà. Així, en la sèrie històrica 1997-2014, tan sols un any ha experimentat un lleuger retrocés, i la resta es compten per increments un rere l'altre.

Pel que fa a les dades de 2015, malgrat que encara no se sap el que ha passat a l'agost, el juliol ja mostra una tendència extremadament estacional, amb una xifra d'1.962.000 persones a sobre del territori de mitjana mensual; a prop, per tant, dels 2 milions. Si s'agafa el registre del mes de gener, amb 1.122.000 persones, queda palesa l'estacionalitat i com es concentra l'activitat en uns quants mesos durant l'any. Aquest model posa al límit els recursos naturals i obliga a tenir les infraestructures, com els sistemes de sanejament i la sanitat, dimensionats per a 2 milions de ciutadans, per bé que la població resident és la meitat. Repartir els visitants, diuen els experts, és el més recomanable. Però, de moment, les xifres confirmen que es tracta més d'un desig que d'una realitat.