Pressió a la UE per contenir la ‘Xylella’
Eurodiputats espanyols signen una carta que demana a la Comissió Europea que no aprovi un pla d’erradicació
PalmaLes mesures de contenció adoptades per la Conselleria de Medi Ambient contra la Xylella fastidiosa van guanyant suports a Brussel·les. Aquesta mateixa setmana 33 eurodiputats espanyols han signat una carta, dirigida al comissari europeu de Salut i Seguretat Alimentària, Vytenis Andriukaitis, en què li demanen “que aprovi un pla de contenció per a la regió, en la línia del pla adoptat per a la regió de Lecce (Itàlia)”. A la carta, a la qual ha tingut accés l’ARA Balears, els eurodiputats, que representen totes les forces estatals amb presència a l’Eurocambra, assenyalen que “un pla d’erradicació suposaria una destrucció massiva de cultius”, i “un impacte dramàtic a l’economia local”.
El text ha estat promogut per la delegació del PP al Parlament Europeu i ha estat subscrit per representants de totes les forces. La de la mallorquina Rosa Estaràs, de fet, és la primera de les signatures que hi apareixen. També han donat suport a la missiva Marina Albiol (EU), Carolina Punset (Ciutadans), Ramón Jáuregui (PSOE), Ramon Tremosa (CDC), Josep Maria Terricabras (ERC), Lola Sánchez (Podem) i Teresa Gimenez Barbat (UPyD), entre d’altres.
La carta és una conseqüència dels contactes mantinguts pel conseller Vicenç Vidal durant una cisita realitzada a Brussel·les a principis de març. El conseller es va reunir, entre d’altres, amb el secretari general del Partit Popular Europeu, Antonio López-Isturiz, i Estaràs, qui ha manifestat, en diverses ocasions, que comparteix les intencions de la Conselleria, ateses les possibles conseqüències per al sector primari i per al paisatge de les Illes Balears si s’aplica el protocol d’erradicació.
El director general de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, Xavier Prats, també va lloar les mesures de contenció adoptades fins ara i va animar a continuar en la mateixa línia. Amb tot, el representat de la Comissió, òrgan que haurà de prendre la decisió final, va demanar més informació i incrementar el mostreig des d’ara fins al mes de juny, quan la missió europea visitarà l’Arxipèlag, analitzarà la situació i decidirà la seva posició.
L’aternativa és l’apocalipsi
Tot i que la decisió final no es coneixerà, probablement, fins ben entrat l’estiu, les sensacions són bones i cada vegada es veu més remota la possibilitat d’aplicar el protocol d’erradicació, que podria causar un desastre de proporcions bíbliques al camp balear. Aquest protocol estableix que cal arrasar una àrea de 100 m a la rodona de l’espècie afectada i hi prohibeix la replantació en un termini de 5 anys. A banda d’això, preveu la delimitació d’una “zona tampó” o de contenció de 10 km de radi al voltant de la zona infectada, on es fa un mostreig i una anàlisi de les plantes d’espècies sensibles al bacteri que presentin símptomes d’estar afectades i també d’altres vegetals que no presenten símptomes però que estan situats a prop dels que en presenten. Aquest mostreig, segons el protocol, s’ha de dur a terme amb una malla sistemàtica de 100x100 m, la qual cosa garanteix que tota la zona de contenció quedi coberta. En el nivell actual d’infecció -amb 189 positius declarats-, el 70% de Mallorca, el 90% d’Eivissa i el 50% de Menorca es consideren “zones d’afecció” per aquest bacteri.
La Conselleria ja ha xifrat el cost del pla de contenció del bacteri entre 775.000 euros i 1 milió cada any -sempre que no se’n detectin més casos- i ha demanat suport econòmic al Ministeri d’Agricultura. Tot i que la sintonia amb el departament que dirigeix Isabel García Tejerina no ha estat mai òptima -de fet, hi ha un litigi obert pels sobrecostos en les depuradores de Ciutadella i Santa Eulària-, sembla que, amb la ‘carpeta de la Xylella ’, hi ha un acord ampli en la manera de gestionar la crisi.
El Parlament podria aprovar, dimarts que ve, una declaració institucional en suport de les mesures de contenció per la Xylella, una mostra d’unitat de totes les forces balears sense la qual serà complicat que Madrid doni una mà en la tasca de convèncer la Unió Europea de concedir les mesures excepcionals que va permetre a la regió italiana més afectada pel bacteri, conegut allà com “l’Ebola de les oliveres”. Val a dir, però, que la subespècie que causa estralls a Lecce només s’ha trobat, fins ara, a Eivissa.
