El pressupost més alt queda lluny de les peticions del sector educatiu

PalmaEl Consell de Govern va aprovar ahir els pressupostos més alts de la història de la Comunitat. La consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, els entregarà dilluns a la presidenta del Parlament, Xelo Huertas. A partir de llavors, se’n coneixeran els petits detalls; ahir, era el torn de les xifres macro. En total, seran 4.668,24 milions d’euros, un 10% més que enguany. Mai uns comptes públics no havien crescut tant d’un any a l’altre, però Cladera va defensar que ha elaborat un projecte de llei “amb rigor, prudència i responsabilitat” però també “amb valentia”. L’augment es justifica pel creixement econòmic assolit els darrers temps. La meitat dels 427 milions més que gastarà el Govern es destinaran a serveis socials. “Transferirem el creixement econòmic a la societat a través de la redistribució”, va destacar la consellera, qui va afegir que “l’any passat ens vàrem haver de centrar a recuperar un malalt. Ara li donarem vitamines”.

Línies prioritàries

El Govern ha traçat tres línies prioritàries amb vista a l’any que ve: les polítiques socials, el canvi de model econòmic i a infraestructures. Sobre aquest darrer capítol, Catalina Cladera va passar-hi de puntetes. Va fer referència al pla d’infraestructures anunciat per la presidenta, Francina Armengol, en el darrer Debat de Política General. Amb tot, va fer un “avui no toca” i es va limitar a dir que ja l’explicaran més endavant. Només va apuntar que serà “ambiciós”.

L’augment de la despesa en polítiques socials, per tant, va ocupar bona part de les explicacions de la consellera. L’Executiu hi invertirà un total de 2.704 milions, un 8,8% més que enguany. La partida que, de ben segur, aixecarà més polèmica és la destinada a educació. S’incrementa un 8% i queda en 882,5 milions d’euros. L’augment de 65 milions queda lluny de les exigències de la comunitat educativa. Dimecres, en la manifestació contra la LOMQE, una desena d’entitats i sindicats van reclamar una despesa mínima de 1.000 milions d’euros per tal de revertir el dèficit històric en inversions. Balears està lluny de la mitjana estatal, que inverteix el 4,4% del PIB a educació. Podem va plantejar com una de les condicions sine qua non per donar suport al sostre de despesa que la partida educativa superàs el 3% del PIB enguany i que el Govern es comprometés a assolir la mitjana estatal al final de la legislatura. El compromís s’ha complit però de manera gens folgada. El 2017, les Illes invertiran el 3,2% del PIB en Educació. “Els pressupostos sempre seran insuficients per donar resposta a totes les necessitats”, va indicar la portaveu del Govern, Pilar Costa.

Proporcionalment, la partida que creix més, un 37,3%, és la destinada a les polítiques d’ocupació. A continuació, la cultura (una exigència molt reivindicada per MÉS), un 13%. Serveis socials, una altra cartera ocupada pels ecosobiranistes, augmenta un 9,6%, mentre que salut queda amb un augment de la partida del 7,6%.

En termes numèrics, la partida sanitària es manté, com és habitual, com la més gran. L’any vinent, el Govern preveu gastar en Salut gairebé 1.500 milions d’euros. Les polítiques socials concentren el 70% de la despesa no financera.

Cap al canvi de model

La segona línia prioritària és la dedicada a promoure que Balears deixi de ser una destinació que visqui gairebé en exclusiva del sol i platja. El pressupost destinat directament al foment dels sectors productius creix un 7,5% i s’incrementa 11,29 milions d’euros. En aquest sentit, destaca l’augment d’un 14% de la partida destinada a recerca i innovació. La partida destinada a indústria puja un 19% i la que creix més, percentualment parlant, és la destinada a eficiència energètica, un 75%. La partida destinada a turisme, en canvi, creix només un 0,8%.

Noves deduccions

Cladera va destacar que no s’inclouen nous impostos per a l’any vinent, si bé s’actualitzaran els mòduls de l’estimació objectiva de l’ecotaxa en funció dels índexs d’ocupació i la durada de la temporada, que tindrà una rellevància mínima, segons va dir. S’hi introduiran, així mateix, noves deduccions sobre les despeses de lloguer de l’habitatge per a menors de 36 anys, famílies nombroses i discapacitats.

Per primer pic, a més, es complirà amb la Llei de finances, que estableix que es destini un 1% dels estats de despeses no financeres al fons de contingència. Aquesta partida és la que experimenta un major creixement en el capítol de despeses. Numèricament, les despeses en personal seran les més oneroses: un total de 1.460 milions d’euros, un 7,7% més que enguany. L’increment es justifica per la recuperació de drets dels funcionaris empresa des de l’inici de l’actual legislatura.

El 20% dels pressuposts aniran destinats a sufragar el deute “elevat” de la Comunitat. El 60% del deute està contret amb l’Estat i Cladera va insistir a reclamar la condonació “justa” d’una part. “És culpa de l’infrafinaçament que ha patit la Comunitat”, va dir. La setmana que ve ja ho podrà demanar a un Montoro que ja no estarà en funcions o, en el seu defecte, al seu substitut.