“L’oli mallorquí no pot competir en quantitat, però sí en qualitat”

PalmaJuntament amb el del vi, el sector de l’oli d’oliva a Mallorca ha experimentat una puixança tant pel que fa a la producció com a la qualitat. Tant l’un com l’altre són productes ben valorats, tant en el mercat local com en el forà.

Pel que fa a l’oli d’oliva verge extra, que és el que ara i aquí ens ocupa, la creació, l’any 2002, de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca ha suposat una forta empenta en tots els àmbits: s’ha augmentat la producció, s’ha guanyat en qualitat i, paral·lelament, en prestigi. El president de la DO, Sebastià Solivellas, afirma que “ha suposat un augment espectacular de la qualitat. Abans, els olis mallorquins tenien entre un i dos graus d’acidesa; i ara, en canvi, només és de 0,1, el mínim que es pot tenir”.

A més a més, apunta que “en els certamens que es fan a fora de l’illa sempre hi ha qualque oli mallorquí premiat”.

“Nosaltres pagam una ecotaxa contínua”, diu, i recorda que la declaració de la Denominació d’Origen “ha servit perquè els pagesos no abandonin les finques i mantinguin el paisatge. Si no fos així, quan els turistes vénen a Mallorca trobarien un altre paisatge”.

Sebastià Solivellas és l’administrador d’Olis Solivellas, una empresa familiar situada en la finca d’Es Guinyent, al terme municipal d’Alcúdia, tot i que la família és de Pollença.

El motiu que va impulsar aquesta família a produir oli d’oliva és ben representatiu: “Teníem una finca que era del padrí i, per no deixar-la abandonada, vàrem decidir sembrar-hi oliveres”. I quan les oliveres feren olives, “vàrem pensar que podia ser una sortida professional”.

Precisament, Solivellas anima els joves que disposin de finques en desús a cercar una alternativa laboral al sector de l’oli d’oliva. “A l’estand que muntàrem a la Fira de Caimari es varen acostar persones que cercaven una sortida professional”.

L’etiquetatge dels envasos de la Denominació d’Oli Mallorca informa el consumidor gairebé “de quina olivera s’han tret les olives”, assegura Solivellas. Així, el consumidor pot saber el dia que s’ha collit l’oliva, el dia que s’ha mòlt i la data d’envasament.

“Un oli diferent”

Els productors mallorquins tenen clar que no poden competir en quantitat, “les nostres xifres de producció són ridícules en comparació a les de la Península”, però sí en termes de qualitat.

“Les condicions climàtiques de Mallorca fan que surti un oli diferent al d’altres llocs”, diu Solivelles. A la DO fan l’oli amb la varietat picual, molt cultivada a Andalusia; l’arbequina, originària de Catalunya, i la varietat mallorquina.

Abans es pensava que aquesta última era la mateixa que l’empeltre aragonès, però un estudi de la Universitat de les Balears va determinar que l’ADN de l’olivera mallorquina és una varietat autòctona.

“Com en el vi -assenyala Solivellas-, la varietat i el lloc on es produeix el fruit són determinants. Aquí fem olis amb la varietat arbequina i no tenen el mateix gust que els olis fets amb arbequina sembrada a Catalunya, Xile i Califòrnia”.

“Només miram el preu”

Ben igual que amb el vi mallorquí, hi ha illencs que consideren que l’oli produït aquí és car si el comparam amb marques de la Península”.

“Quan parlam d’oli només miram el preu -lamenta Sebastià Solivellas- i no pensam que una botella que val dos euros no pot tenir la mateixa qualitat que un que en val set”.

“Si un litre d’oli val tres euros i mig, hi ha qualque cosa que no quadra: o bé el productor no hi guanya o rep subvencions que nosaltres no tenim”.

Solivellas remarca la qualitat de l’oli verge extra amb Denominació d’Origen Mallorca. “No podem competir en quantitat, però sí que podem fer-ho en qualitat”, i assegura que “si cobràssim un sobrepreu, un preu que estigués molt per sobre del lògic benefici empresarial, la DO no hauria aguantat tants d’anys”.

Al marge de la seva qualitat, un dels motius del preu de l’oli verge extra fet a Mallorca són els costos de producció.

“El consumidor ha de pensar que la collita a les petites finques és més costosa que la que es fa a les grans extensions de la Península. A més a més -afegeix Solivellas-, nosaltres, per exemple, duim les botelles d’Itàlia. Dur-les des d’allà fins a València ens costa tant com dur-les de València a l’illa”.

“Doble insularitat”

I és que, com diu el president de la DO Oli de Mallorca, els envasadors illencs pateixen “una doble insularitat. Hem d’importar els envasos i les etiquetes, per exemple, i després pagar el cost que suposa enviar la producció a fora”.

A fora és a la resta d’Europa, principalment Alemanya, i també al Japó, on l’oli mallorquí ha aconseguit una bona acollida per part dels consumidors nipons. “Al mercat peninsular venem poc, ja que no podem competir amb les grans marques espanyoles”.

Sebastià Solivellas destaca el coneixement que tenen els alemanys del món de l’oli. “No tenen una olivera, però sorprèn el que saben d’oli, més que molts mallorquins”. La causa d’aquest coneixement, per part dels germànics, l’hem d’anar a cercar amb la proximitat geogràfica entre Alemanya i Itàlia, un gran productor d’oli d’oliva.

Tot i les exportacions, la majoria de la producció, un 70%, es ven a Mallorca. En qualsevol cas, Solivellas puntualitza que una bona part d’aquest percentatge el comprenen turistes estrangers. “Molts d’ells ja el coneixen, el demanen i, si bé no te’n pots endur l’illa, sí que te’n pots endur una botella d’oli de Mallorca”.

L’Administració, en aquest cas, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, els ha donat un cop de mà. “Quan va néixer la DO ens varen tutelar. Després, a poc a poc hem fet les coses de manera autònoma”, explica Solivellas. A tall d’exemple, el control de l’envasat el duia a terme la Conselleria mitjançant l’Institut de Qualitat Agroalimentària de les Illes Balears (IQUA).

“A partir d’ara hi haurà un autocontrol per part de la Denominació d’Origen, això sí, sota la supervisió de la Conselleria”.

Pel que fa a producció d’oliva enguany s’espera que sigui magre a la Serra. “Hi ha un any ple i un de buit, i enguany toca el buit. A això hem d’afegir-hi que no ha fet hivern i la sequera que hem patit”.

Per contra, es preveu una bona producció a les finques situades al Pla , ja que les condicions orogràfiques del terreny sí que permeten regar les oliveres.