Un projecte Més enllà de l'educació artística

IncaL 'aula de Fusioart del CEIP Miquel Duran i Saurina va néixer com una sala polivalent d'aquelles que es construeixen en els edificis nous i que serveixen per a tot i per a res. Avui, completament transformada, és l'espai que alberga les sessions del projecte guanyador del premi Acció Magistral 2013, que atorga la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) als millors projectes educatius de tot l'Estat.

La seva impulsora, Jenny Lorden, mostra l'estatueta guanyadora als alumnes de cinc anys, que han d'esbrinar què significa l'escultura de ferro que la mestra té entre les mans. En saber-ho, pensaran en què poden gastar els doblers del premi. Després, una assemblea de delegats farà propostes i tota la comunitat educativa decidirà quin material nou es comprarà. El centre té cinc anys, però al sòtil de la classe ja s'hi pot veure un forat.

Fusioart és un projecte global nascut de la necessitat de deixar enrere el model de classe en què un mestre recita i els marges del llibre són difícils de traspassar. A l'aula de Jenny no hi ha llibres de text. En canvi, es pot pujar a un escenari, tocar un teclat elèctric, manipular plastilina, obrir un llibre d'art o emprovar-se una disfressa. Tots els nins de l'escola tenen l'oportunitat d'establir contacte amb les arts i, a partir d'aquestes, assolir coneixements i reflexionar sobre diferents aspectes de la vida. D'aquesta manera, l'educació artística, que el nou sistema educatiu -la LOMQE- vol rebaixar a ser una optativa, aquí esdevé eix vertebrador del creixement de l'alumne.

Espai i mètode

"Aquest és un mètode educatiu transversal", explica Lorden, que compleix amb els objectius del currículum però amb un canvi total de metodologia. La intenció, diu la mestra, és aconseguir alumnes "crítics, reflexius i capaços de pensar per ells mateixos". "Estava cansada del mètode tradicional, on no hi havia lloc per al teatre o per a la dansa, i vaig decidir plantar-me i crear una cosa nova", apunta.

L'espai té un paper clau en el projecte i també està concebut perquè els nins puguin descobrir i potenciar les seves habilitats. Dins l'aula, la lliure circulació de l'alumne i un mètode intuïtiu d'aprenentatge posen la base perquè la interacció social i també la integració dels nouvinguts s'assoleixi d'una manera natural. Des de l'inici, el curs 2011/2012, l'aula de Fusioart ha patit una gran transformació. Un teatret, que va pagar l'APIMA, presideix l'espai, que està dividit en diferents microespais, cadascun dedicat a una art. Els dibuixos de la paret els ha fet un pare.

Els objectius complits es poden comprovar amb els alumnes any rere any. "Són més autònoms", explica la mestra. En posa un exemple: "Ahir un nin es va posar a tocar el piano. A casa seva estudia, però aquí no mirava cap pentagrama. Quan li vaig demanar què feia, em va dir: estic component".

Implicació de tota la comunitat

El CEIP Miquel Duran i Saurina, situat als afores d'Inca, es va estrenar el curs 2008/2009. Poc després, començà a fer-hi feina un equip docent que transportà al centre les metodologies apreses en diferents centres educatius d'arreu i les ganes d'aplicar-les en una escola nova, on tot estava per fer. El repte era gran, ja que l'escola té una taxa elevada d'alumnes nouvinguts i amb necessitats socioeducatives. "Cada any a mitjan curs arribaven molts nins amb necessitats o que fins i tot no sabien l'idioma", comenta Lorden.

Les circumstàncies feien necessari que s'implicàs en el projecte tota la comunitat educativa. Quatre anys després, amb jornades de portes obertes a l'esquena i moltes hores extra sense comptabilitzar, les parets de l'edifici, plenes de fotos i dibuixos, són testimoni de la feina que s'hi ha dut a terme. "Sobrevivim perquè tenim un gran equip", remarca Jenny.

Del TIL, millor no parlar-ne

En aquesta escola l'aplicació del TIL no es farà a l'assignatura de Música, com en moltes d'altres, ja que això implicaria fer les classes de Fusioart en anglès. Tot i el que podria fer pensar el seu nom, Jenny no és estrangera i no té el nivell B2. "El projecte se salva gràcies al gran equip directiu del centre, que hi ha apostat", assenyala la mestra.

Amb les parets del centre plenes de proclames "verdes" i un llaç pintat, que esquiva la llei de símbols, la lluita contra el TIL esdevé un tema delicat, perquè l'immobilisme del Govern en l'afer ha transformat l'eufòria inicial del projecte en certa frustració. Tot i això, a Madrid, tant Jenny com l'equip directiu recolliren el premi vestits de verd i, davant la reina, recordaren que els docents de les Illes encara continuen de peu.