Els propietaris de pisos turístics hauran de comprar places com els hotelers per donar-se d'alta

PalmaEls propietaris de pisos turístics hauran de comprar places com fan els hotels per poder donar d'alta el seu establiment amb la nova versió de la Llei turística que prepara el Govern. La norma, que es troba en fase molt preliminar i que està sent presentada als diferents agents socials i al sector turístic, determinarà que els pisos es puguin comercialitzar, sempre que la comunitat de veïns no ho prohibeixi als seus estatuts.

Aquesta modalitat, la dels pisos turístics, fins ara marginats de la llei que va fer Carlos Delgado en clara connivència amb la Federació Hotelera, ja podran ser oferta turística amb tot el reconeixement jurídic, i per això també hauran de fer front a les exigències de qualsevol altra instal·lació, com la neteja periòdica de l’habitatge, roba de llit, llenceria, parament de casa en general i la seva reposició, a més del manteniment de les instal·lacions i servei d’atenció personal en horari comercial.

Del món d'internet i del WhatsApp pel qual es mouen molts propietaris, ara el Govern els reclamarà “professionalització” en tots els sentits, i fins i tot l'esmentada compra de places, tal com ja fan els hotels. Ara, pisos i, per descomptat, les cases de lloguer vacacional també hauran d'acudir al banc de llits si volen donar-se d'alta. Així mateix, la llei establirà una obvietat, que és la de “complir els requeriments necessaris de caràcter tributari continguts en la seva normativa específica”.

Però a banda del que ha de fer un propietari per legalitzar la seva oferta d'allotjament turístic, la gran pregunta que es fa el sector és si l'administració posarà límits o zonificarà els pisos turístics, com passa, en definitiva, amb els hotels.

La resposta del Govern, a partir de l'esborrany de la modificació de la Llei turística al qual ha tingut accés l'ARA Balears, és una mica enrevessada. Seran els consells insulars els que diran, mitjançant els seus plans d'intervenció turística (PIAT), com i on es poden autoritzar i legalitzar aquests pisos (i, òbviament, la resta de fórmules de lloguer turístic), un fet que no ha agradat especialment al Consell de Mallorca, ja que considera que Turisme “se n'espolsa” la responsabilitat. No és el cas dels consells d'Eivissa i Menorca, on es valora positivament el fet de poder exercir les seves competències planificadores.

Ajuntaments

Però no acaba aquí la regulació. En darrera instància, diu l'esborrany, seran també els ajuntaments, mitjançant la seva planificació urbanística, els que determinaran la quantitat de pisos i cases vacacionals i les zones on els volen autoritzar. El mateix esborrany fet per Turisme és conscient que ni els consells tenen els PIA elaborats ni és senzill modificar un pla general per parlar de pisos turístics. Per això, proposa un “règim transitori que consistiria a establir un procediment específic i amb reducció de terminis que pogués fer més àgil una modificació concreta dels planejaments municipals per regular l’ús residencial turístic”, afirma. “D’aquesta manera, serien els ajuntaments els que decidirien si volen nous habitatges comercialitzats turísticament al seu terme, i les zones i la intensitat d’aquests”.

Fonts jurídiques consultades per l'ARA Balears consideren que la norma que prepara l'equip de Barceló afronta un repte molt complicat, el de regular una situació existent, i a més ho fa establint “massa pocs criteris per part de Turisme. Hi ha un excés de transitorietat si tot depèn dels instruments com els PIAT i els plans generals, ja que són de lenta elaboració i modificació”, afirmen.

Per alguns, aquesta manca de definició del Govern i el trasllat de la regulació als ajuntaments i consells pretén evitar que l'Estat i, en concret, la ultraliberal i activadíssima Comissió Nacional dels mercats i la competència actuïn contra la norma, com ja ha passat a Canàries. Aquest organisme va impugnar la regulació autonòmica canària del lloguer turístic perquè considerava que posava límits i “beneficiava els hotelers”.

A preguntes de l'ARA Balears, el conseller Biel Barceló ha dit que “ens trobam davant un esborrany, un document de feina, i en tot cas no hem descartat establir nosaltres uns mínims i uns màxims des de la llei, un marc a partir del qual els ajuntaments i consells puguin acabar definint les densitats i les zones on volen que es dugui a terme el lloguer turístic”, ha apuntat.

Barceló assegura que “teníem el compromís de regular i l'hem posat en marxa, sabent que facem el que facem no agradarà tothom. Però no volem mirar a un altre costat, com s'ha fet fins ara”, ha dit.

Aquesta setmana Turisme s'està reunint amb els principals agents econòmics i socials. Divendres, es trobarà amb el GOB, l'associació de propietaris d'apartaments turístics Aptur i la Federació Hotelera.

Convivència

Un dels grans problemes que han generat els pisos de lloguer turístic a altres indrets com Barcelona és la saturació d'algunes zones i l'afectació a la convivència. En aquesta línia, la norma és clara. “Els usuaris hauran de respectar les normes d’ús i de règim interior dels establiments turístics i les regles particulars dels llocs objecte de visita i de les activitats turístiques. Així mateix, haurien de respectar les normes bàsiques de convivència i els detalls de la convivència i l’adequada utilització dels serveis i coses comuns determinats en les normes de règim comú o en els estatuts de les comunitats de propietaris sotmesos al règim de propietat horitzontal, pel que fa als habitatges objecte de comercialització turística”. Fa responsable d'aquest compliment els particulars que gestionin els seus pisos o cases com a oferta turística.

Sostre de capacitat

Un altre dels elements que planteja la norma ara en debat és la saturació turística. Assegura Turisme que és “imprescindible establir un global del nombre de places turístiques, s’allotgin en establiments d’allotjament turístic o s’allotgin en habitatges residencials. Aquest sostre del nombre general de places turístiques que poden acollir les nostres illes ho és amb relació, entre altres aspectes, al reduït territori, als recursos disponibles i a les infraestructures existents, la qual cosa es relaciona directament amb raons mediambientals i d’ordenació territorial”.

Per això, Turisme estudia si determinar un sostre màxim, que computi tota la oferta, siguin hotels, apartaments, pisos o cases, i a partir d'aquí fixar una capacitat total per evitar un creixement sense fi.

Impactes

A banda dels problemes de convivència, la norma aspira a evitar altres impactes del lloguer turístic, i assegura que per aquest motiu són els ajuntaments els que han de poder fixar les zones i les capacitats i densitats. “Experiències prèvies d’altres comunitats autònomes han posat de manifest de manera clara problemàtiques com poden ser les relatives a la convivència dels turistes amb els residents; l’augment dels preus de lloguer de la zona on es poguessin concentrar els habitatges objecte de comercialització turística, amb el consegüent desplaçament de la població residencial; el dèficit de transport públic; una progressiva modificació de l’entorn urbà tradicional, etc”.

Per tant, diu el Govern, són els ajuntaments i consells “els que hauran de planificar les zones, densitats o altres aspectes que integrin les possibilitats de comercialització turística en habitatges amb la resta d’aspectes urbanístics, tal com ja duen a terme amb la planificació”.