PSM: a punt per encarar la ‘crisi dels 40’?

Palma“A les 10 de la nit, en un lloc de Palma, es va presentar als mitjans informatius la nova agrupació Partit Socialista de les Illes. (...) El nou partit fa l’aparició a l’escena política per cobrir el buit polític deixat per altres grups centralitzats en l’àmbit de l’estat espanyol”. Així recollien les cròniques de l’època l’acte seminal del que es va convertir en el Partit Socialista de Mallorca (PSM), formació que aquest cap de setmana ha celebrat els 40 anys aparentment en plena forma: governa a les principals institucions de les Illes, tot i que diluïda darrere les sigles de la coalició MÉS. No ha estat freqüent que la formació toqui tant de poder. En quatre dècades de vida, només han estat 10 anys al capdavant del Govern, sempre en coalició amb altres formacions.

“El PSM ha estat més influent socialment que no pel pes polític que hagi pogut assolir”, afirma l’historiador Arnau Company, que va començar a col·laborar en els durs anys 80 i es va acabar afiliant el 1991. L’excap de llista al Parlament Sebastià Serra coincideix, però fa un matís: “Vam aconseguir moltes coses, estant a l’oposició. Quan s’han protegit espais naturals, sovint amb una feina molt decisiva del PSM, hem estat a l’oposició. Quan es va aprovar la Llei de normalització lingüística, el mateix”.

L’exconseller d’Agricultura Joan Mayol reivindica que “ni els temes de llengua ni de territori serien el mateix sense el PSM”. Mateu Morro, que també ocupà la cartera d’Agricultura durant el primer Pacte de progrés, destaca que “quan el PSM va començar a dir que s’havia d’aturar la destrossa del territori, ho feia absolutament en solitari, encara no havia aparegut l’ecologisme europeu”. “Abans del PSM”, afegeix, no hi havia hagut mai cap representant a cap institució balear elegit des d’una formació pròpia”. En aquest sentit, assegura, “els primers regidors i diputats del PSM dignifiquen les societats mallorquina i menorquina, perquè certifiquen un grau de maduresa suficient per representar-se a si mateixes a les institucions”. Mayol és més contundent: “Si la Comunitat Autònoma no es provinciana és perquè ha existit el PSM”.

Mobilització permanent

Tots els consultats coincideixen a assenyalar que una de les claus d’aquesta rellevància social del PSM ha estat la seva capacitat de mobilització. “A la gent del PSM, normalment se l’ha trobada en totes les reivindicacions de caire ecològic, social i vinculat a la demanda d’autogovern”, assenyala Serra. I destacant l’habilitat del partit per saber “recollir moltes aportacions d’aquests moviments”.

Tota aquesta capacitat de mobilització va ser fruit de la intensa dedicació dels militants d’aquells anys. “El PSM és un fet de voluntat”, destaca Morro, que subratlla: “L’aportació creativa de moltes persones, entre elles Jaume Montcades. Gràcies a aquestes persones, aconseguíem fer molt bones campanyes i molt bona difusió del projecte del PSM”.

No només hi havia homes dedicats a aquesta tasca. “Jo feia de mestre, sortia a les 17 de l’horabaixa i ja me n’anava a les reunions”, recorda Paquita Rigo, militant de base que va arribar a presentar-se a les llistes de Cort i que es defineix com “una formigueta que he anat fent coses per darrere”. “Quan era el moment de la campanya, trescava per Palma i repartia alfabegueres. Fèiem molta feina de carrer. Carregàvem una senalla, ens posàvem als caps de cantó i repartíem coses. Tot era voluntarisme”, destaca.

El discurs ideològic

Rigo recorda perfectament els motius pels quals es va afiliar al PSM. “Jo sempre he estat molt nacionalista. Quan estudiava de mestre ja me n’anava d’amagat a fer classes de català a l’Obra Cultural”. El nacionalisme, en efecte, ha estat un dels sentiments més potents que han definit les bases del PSM. Company, però, admet “una certa ambigüitat” que ha dificultat la construcció d’un discurs sòlid. “Sempre vam tenir problemes per definir quin era el nostre país. Hi havia gent que deia que era Mallorca; d’altres, molt poquets, parlaven de les Balears i llavors la nostra nació cultural eren, òbviament, els Països Catalans”. En aquest sentit, hi ha hagut sectors que han basculat entre el pancatalanisme i, fins i tot, el gonellisme”, assenyala. “Jo crec que el PSM ha estat la traducció política de l’idealisme pragmàtic”, afegeix Mayol. “D’una banda”, diu, “havíem arreplegat diverses generacions d’idealistes, però tocàvem de peus a terra”, conclou.

El futur

Molts dels consultats ja no militen en el partit. Company i Serra, per exemple, se’n van esborrar quan es va crear la coalició Bloc per Mallorca, “una fórmula que no va funcionar”, subratlla Serra, que admet, no obstant això, que “la de MÉS sembla que funciona”. Company és el més crític: “Crec que em sent un poc orfe des del punt de vista nacionalista arran de l’operació de MÉS. La sensibilitat nacionalista i sobiranista la veig un poc fluixa”.

“En aquests moments, l’espai polític que es crea, amb molts esforços, a partir del 76, té raó de ser. I crec que MÉS necessita un referent del nacionalisme progressista que el PSM va encarnar”, afegeix Serra.

Mayol, en canvi, té una visió més positiva: “El PSM és MÉS i, en aquests moments, crec que manté un prestigi i una solvència que no tenia en aquells moments; ha madurat, però ha madurat amb la solidesa i l’alegria que sempre ha caracteritzat el nacionalisme i el progressisme que sempre hi ha hagut a les Illes”. Morro, per la seva banda, considera que “la proposta de MÉS ha estat molt positiva perquè ha incorporat gent i sensibilitats, i ha fet un moviment més fort”. Rigo també considera que l’aposta per MÉS és positiva (“no havíem estat mai com ara per les institucions”, però llança una advertència als dirigents: “quan entram a les institucions, ens hi dedicam molt (i ja és el que toca); però no s’ha de deixar la vida de partit, s’han de conjugar les dues coses. Perquè, al cap i a la fi, el que ens ha donat les institucions és el partit i la gent del carrer”.

Serra comparteix l’observació: “El PSM havia tingut aquesta característica de fer molt de carrer, de parlar molt amb la gent. Ara, fa la sensació que se n’està fent menys”.

Per la seva banda, Morro diu que “en tota la història, al PSM hi hagut creixement, crisis i represes. No és possible parlar d’un procés lineal. Tot ens costa molt. El PSM té molta feina per fer i no tinc cap dubte que la farà” relativitzant els dubtes sobre la rellevància de les sigles davant la consolidació de la marca MÉS: “No sóc un sectari. No entendria Mallorca sense allò que representa el PSM”.