Quatre de cada deu residents de les Illes té el català com a primera llengua

PalmaPetits símptomes de millora en els usos del català, tot i que la normalització, a dia d'avui, continua sent una utopia. La Direcció General de Política Lingüística del Govern balear, la de la Generalitat i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han elaborat la segona enquesta d'usos lingüístics, realitzada a final de 2014. Aquest dimarts se n'han presentat les dades finals i la conclusió és que s'està millorant, però que queda feina per fer.

La directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, ha remarcat la importància de l'estudi per poder actuar amb dades objectives per la planificació lingüística. També ha recordat que la passada legislatura el govern popular es va desentendre de dur a terme polítiques en aquesta direcció i que va haver de ser la Generalitat de Catalunya qui, conjuntament amb la UIB, impulsà aquestes anàlisis.

Una de les conclusions és que "ens trobam a un territori on els moviments de població han estat molt intensos els darrers anys". Es destaca que l'increment de població ha estat del 150% al conjunt de les Illes des del 1960 fins al 2014. Però entre Illes la diferència és gran: a les Pitiüses ha augmentat un 300% i a Menorca un 120%. Aquest increment s'explica en gran part per la població estrangera, ja que la població autòctona ha passat del 80% el 1970 al 60% el 2014. A més, si bé la població que venia a les Illes era majoritàriament de la resta de l'Estat, ara el contacte entre llengües no es limita entre català i castellà.

A través de 1.800 enquestes, s'ha constatat que el coneixement de la llengua castellana entre la població està més generalitzat que la catalana. Ara bé, el coneixement del català s'ha incrementat els darrers 10 anys. De la resta de llengües, exceptuant-ne el castellà, la més coneguda és l'anglesa (62%), seguida de la francesa (28,7%) i de l'alemanya (17,3%).

Segons ha explicat la coordinadora de la publicació, Maria del Mar Vanrell, cinc de cada 10 residents té el castellà com a primera llengua, és a dir, el que es podria denominar materna. En el cas del català, són quatre de cada 10. Això sí, amb la identificació el català s'incrementa. "Hi ha més enquestats que s'identifiquen amb el català que no els que el tenen com a llengua inicial", ha explicat Vanrell. En el cas de la llengua habitual, la xifra torna a disminuir. A les Pitiüses i entre la població de 30 a 44 anys, els tres valors són molt més baixos en català. Vanrell ha valorat, però, "la capacitat d'atracció que hi ha cap a la llengua catalana".

Pel que fa als usos al nucli familiar, s'ha assegurat que "la transmissió intergeneracional continua sòlida", és a dir, aquelles persones que parlen català amb els seus progenitors i amb els seus fills. Més de la meitat que diuen que usaven el català i el castellà amb els pares usen el català amb els fills.

En el cas de consums i serveis, no s'ha identificat cap ús on el català sigui la llengua més emprada. En l'àmbit on s'usa més és a l'administració local (40,6%) i el més baix és en el tracte amb els clients (20,5%). A més, el comportament dels parlants en interaccions socials mai no sobrepassa el nivell d'identificació amb la llengua catalana. En castellà, l'ús real sempre supera el d'identificació.

Català amb els desconeguts

Un terç de les persones mai usa el català per adreçar-se a un desconegut, tot i que una "part considerable" canvia al català si els contesten en aquesta llengua. En el cas dels joves, per exemple, aquesta xifra se situa en el 70%, un indicador que és "favorable". Per grups d'usos, un 41% són castellanoparlants que només xerren castellà, en un 28,7% predomina el català i un 16,6% alternen ambdues.

Un 80% de la gent, a més, reconeix la unitat de la llengua, tot i que sovint s'hi refereixi, de manera espontània, com a la varietat lingüística de cada illa. A més, el 50% de les persones amb estudis universitaris donen el nom unitari a la llengua. Dels que tenen estudis primaris, només un 6%.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa, ha valorat de manera positiva la voluntat de fer aquest tipus d'anàlisi. "Esperem guanyar cada cop presència més gran a l'esfera pública" i que els ciutadans tinguin "un coneixement més gran" del català, ha demanat. Per ella, l'estudi es tracta d'un "diagnòstic molt clar de la situació del coneixement i ús dels ciutadans i els sectors a tots els territoris de parla catalana".

Franquesa també ha assegurat que, per la situació política que viu Catalunya, la sensació és que "els moments convulsos mai no són bons del tot", però que sembla que "per raons lingüístiques mai no hem tingut cap conflicte, ni a l'escola ni a la societat", i ha afegit que es tracta d'una societat molt sòlida i cohesionada. Per part seva, el rector de la UIB, Llorenç Huguet, ha remarcat que la Universitat vol estar "arrelada" al territori i "ser curosa" de la seva llengua catalana pròpia.